Després de 14 anys de la introducció de l’euro, molts joves universitaris ja no recorden la moneda que circulava quan van néixer, ni possiblement no els soni la denominació “la rubia”, amb què es coneixia la unitat monetària des de la II República –degut al color de l’aliatge de coure i níquel-.
El seu origen, a finals del S. XIX, es deu a Laureà Figuerola i Ballester, de qui aquest any es compleixen 200 anys del seu naixement.
Laureà Figuerola va néixer a Calaf (Anoia) el 4 de juliol de 1816, i morí a Madrid el 28 de febrer de 1903. Estudià Filosofia però es va fer advocat el 1840.
Com a membre de la Junta de Barcelona va contribuir a la normalització de l’ensenyament amb algunes de les seves obres i amb la fundació, el 1846, de l’Escola Normal de Mestres de Barcelona.
De 1846 a 1853 va ser catedràtic de Dret Administratiu i d’Economia Política a la Universitat de Barcelona, i després va ser catedràtic de Dret Polític i Legislació Mercantil a la Universidad Central de Madrid.
D’idees liberals en un país on predominava el proteccionisme, va formar part del Partit Progressita, a través del qual va accedir a les Corts el 1854.
El 1857 va fundar, conjuntament amb Luis María Pastor, Gabriel Rodríguez, Manuel Colmeiro, José Echegaray, Segismundo Moret i d’altres, la Sociedad Libre de Economía Política, de caire lliurecanvista.
Figuerola era membre de l’escola economista, un grup amb tarannà lliberal que, com l’escola clàssica dels liberals anglesos, pretenia que l’economia tingués el màxim creixement deixant via lliure a la iniciativa privada. 
Promovien, per tant, la llibertat per als agents econòmics.
En un moment de crisi econòmica i política, després de la Revolució de 1868 –amb la revolta militar de Prim, Serrano i Topete, i l’exili d’Isabel II-, Figuerola tenia una oportunitat històrica per dur a terme una gran reforma de l’economia espanyola.
Amb els governs presidits, primer per Francisco Serrano i posteriorment per Joan Prim, se li va donar la cartera d’Hisenda, que va ocupar d’octubre de 1868 a juliol de 1869, i d’octubre de 1869 fins desembre de 1870. En total uns dos anys en què va engegar reformes històriques.
La liberalització del mercat interior amb la supressió dels impostos de consum (duanes internes) i del comerç exterior, la creació de la pesseta i la reforma monetària van ser les obres cabdals de Laureà Figuerola.
La Ley de Bases Arancelarias (juliol de 1869), tot i que en el seu moment no va tenir gaire acceptació, principalment pel sector industrial de català, tenia per objectiu reduir progressivament l’aranzel amb dues finalitats:
- Ajudar a modernitzar les estructures de producció i rebaixar les matèries primeres per estimular la competència i el creixement econòmic.
- Estimular el comerç amb aranzels més reduïts i augmentar la recaptació d’Hisenda.
Per L. Figuerola els aranzels només aconseguien allargar l’aïllament i el poc desenvolupament de l’economia espanyola.
Els proteccionistes es van oposar i van sol•licitar el 1879, un cop s’havia restaurat la monarquia, l’abolició de l’aranzel Figuerola. L’èxit de recaptació va portar a denegar aquesta petició pel propi partit conservador.
Es va comprovar que en els anys posterior a l’obra de Figuerola l’economia espanyola va enregistrar un fort creixement econòmic.
La creació de la pesseta i la reforma monetària que comporten els decrets d’octubre de 1868 van ser fruit de la situació caòtica que regnava a Espanya a finals del S. XIX. Les diferents reformes havien portat a la circulació 97 monedes diferents. L. Figuerola estipula la pesseta com a unitat, i els cèntims com a divisors.
Aquesta reforma no és només econòmica, sinó alhora política, ja que pretén esborrar la imatge de la monarquia i estrènyer els llaços amb França. Aquest país liderava el projecte d’unió monetària europea -conseqüència de l’augment de la cooperació econòmica internacional- anomenat Unió Monetària Llatina (1865), formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia, enfront de la Gran Bretanya, que advocava pel patró or.
Per reflexionar sobre el comportament de la pesseta durant la seva vida, val a dir que va néixer paritària al franc francès i a la lira italiana
La primera pesseta, encunyada en plata, té com a motiu Hispània amb un branca d’olivera, recolzada en els Pirineus i amb els peus al costat del Penyal de Gibraltar. I al revers el nou escut del govern provisional de 1868, flanquejat per les columnes d’Hèrcules.
El 1872 se’l nomena president del Senat i s’oposa a la Restauració des del Partit Republicà Progressista.
El 1876 va se president de l’Asociación de la Institución Libre de Enseñanza (ILE), de tarannà totalment renovador i que influí en els intel•lectuals del moment. Defensava la llibertat de càtedra i es negava a cenyir-se al que s’ensenyava en matèria religiosa, moral o política segons el dogma oficial.
De 1881 al 1883 es retirà de la política, i el 1885 va ser escollit regidor de l’ajuntament de Madrid. Des de 1898 fins a la seva mort presidí la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas.
Bibliografia
- Laureano Figueroa i Ballester (1999). Busca biografías. Recuperat el 9 de maig de 2016, de http://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/7809/Laureano%20Figuerola%20y%20Ballester
- Serrano Sanz, J.M. (2003). La creación de la peseta y la obra de Figuerola. En Jané Solà, J. Laureà Figuerola i la pesseta, (pp. 109-116). Barcelona : Societat Catalana d'Economia.
- Laureano Figuerola Ballester (2005). En Ministerio de Economía y Hacienda, Libro Ministros de Hacienda, (pp 242-243). Madrid: Ministerio de Economía y Hacienda. Recuperat el 9 de maig de 2016, de: http://www.doredin.mec.es/documentos/01220102007215.pdf
- Laureano Figuerola (2016). Biografías y Vidas: la enciclopedia biogràfica en línea. Recuperat el 10 de maig de 2016, de http://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/figuerola_laureano.htm
- Laureà Figuerola i Ballester (2016). Viquipèdia. Recuperat el 9 de maig de 2016, de https://ca.wikipedia.org/wiki/Laure%C3%A0_Figuerola_i_Ballester
- Senado de España (2016). Figuerola Ballester, Laureano. Recuperat el 9 de maig de 2016, de http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1036