L'Economia del Vi

El vi és una beguda feta de raïm mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc, i el seu origen es perd en l’antigor. La vinya creix i produeix bé en regions que tenen una temperatura que oscil·la entre els 10 i 20º C. Per això el  seu conreu s'ha associat als llocs que tenen certes similituds amb el clima mediterrani.

No és fàcil rastrejar la història del vi; segons testimonis arqueològics trobats a les muntanyes del Zagros, regió que avui ocupen Iraq i Iran, el vi es va produir per primera vegada durant el neolític. Recentment s'ha trobat el celler més antic conegut, amb 8.000 anys, a Geòrgia. Fa 4.000 anys a la Xina ja coneixien el procés de fermentació del raïm.

Al llarg de la història el vi ha estat molt ben considerat per les elits i ha estat testimoni imprescindible en qualsevol esdeveniment.   A l'antiguitat grecs i romans li van reservar un important lloc a les seves vides, fins al punt de retre-li culte en les figures dels déus Dionís i Bacus respectivament. Per això, i sobretot pels seus usos rituals i religiosos, el vi esdevingué un element clau de la civilització occidental.   La viticultura deu el seu major desenvolupament a la propagació del cristianisme, perquè el vi és necessari per a la celebració de la missa. Els monestirs, amb els seus mètodes d'elaboració i extracció, van ser els precursors de la viticultura.   No hi ha dubte de la seva importància, però no es disposa d’informació contrastada sobre les xifres de desenvolupament de la indústria fins a finals del segle XIX. França, seguida d'Itàlia i d'Espanya, han estat els grans productors de vi en la moderna indústria vinícola.

Durant el segle XIX i gran part del XX França ha estat el primer productor, exportador i consumidor de vi. El 1980 Itàlia li va prendre la davantera pel que fa a la producció, i els EUA en el consum. Avui les regions vitivinícoles són presents a tots els continents, el vell món europeu comparteix el mercat amb la producció que arriba de diferents zones productives llunyanes. Actualment els Estats Units se situen en la quarta posició mundial, després d'Itàlia, Espanya i França.

En aquest sentit és interessant observar com des de Hollywood abans es valorava més el consum de cervesa a la pantalla en detriment del vi, i augmentava el consum de cervesa entre els joves. Els darrer anys, però, des que els Estats Units arriben a aquests nivells de producció tan elevats, les pel·lícules i sèries mostren freqüentment els personatges bevent vi en moments de relaxació: obrint una ampolla de vi en arribar a casa o bevent una copa mentre preparen un àpat.

El valor del negoci del vi és molt significatiu i ha donat peu a la creació de consells reguladors que vetllen per la qualitat del producte, centres de recerca d'economia del vi que estudien la seva evolució i pretenen:

• Publicar els resultats de la investigació en economia del vi i difondre'ls a l'acadèmia, indústria, govern i la comunitat en general.
• Contribuir a revistes d’economia, revistes de la indústria del vi i publicacions relacionades, i als mitjans de comunicació.
• Promoure la col·laboració i l'intercanvi d'informació, estadístiques i anàlisis entre la indústria, les agències governamentals i la investigació en institucions.
• Patrocinar seminaris, tallers i conferències sobre economia del vi i contribuir a altres esdeveniments relacionats amb el raïm i el vi.

A la base de dades Statista es recull el valor de les exportacions de vi al món amb una tendència decididament creixent, malgrat la pandèmia de la COVID-19. També augmenta la producció, el consum global i el nombre d'opcions d'enoturisme que apropen el consumidor a la cultura del vi. 

Fonts consultades

• Anderson, Kym, et al. Global Wine Markets, 1860 to 2016 : a Statistical Compendium. University of Adelaide Press, 2017.
• Compés, Raúl, Castillo, Juan Sebastián. La economía del vino en España y en el mundo. Cajamar Caja Rural, 2004.
• Cervera, Francesc, Compés, Raúl. International competitiveness of the wine industry: Consistency of its indicators en 40th World Congress of Vine and Wine. 2017.
• Escamilla, Vicent. El mundo produjo en 2019 un total de 259 Mhl (-11,5%) de vino, con un consumo global de 244 Mhl (+0,1%) [en línia]. 2020. Disponible a <http://www.sevi.net/es/3566/12/14715/>
• Office International de la vigne et du vin. Situación y Estadísticas del Sector Vitivinícola Mundial en 1999 [en línia]. Disponible a <https://www.oiv.int/public/medias/2837/4-1-fr-stat-99.pdf>
• Office International de la vigne et du vin. World Vitinicultural Statistics 2013-2014 [en línia]. Disponible a <https://www.oiv.int/public/medias/6292/oiv-world-vitivinicultural-statistics-2013-2014-en.pdf>
• Standage, Tom. La historia del mundo en seis tragos. Random House Mondadori, 2006.
• Vinetur. La Revista Digital del Vino. ¿Quiénes fueron los Dioses del vino? [en línia]. Disponible a <https://www.vinetur.com/201405218906/quienes-fueron-los-dioses-del-vino.html