|
Harriet Martineau. Anglaterra, 1802-1876
Escriptora i activista social (feminista, abolicionista, economista, sociòloga, filòsofa) anglesa. El seu treball es va centrar en la tributació i la política econòmica. Harriet Martineau propugna teories econòmiques polítiques a Illustrations of Political Economy. També va escriure La sociedad en América. Anomenada una de les “Filles de Smith”, ja que va adaptar el seu treball a una audiència posterior, ha passat a la història per desenvolupar l’origen dels processos de producció i la divisió del treball, i també per combinar literatura i economia, aconseguint textos comprensibles per a la majoria de població.
Va ser, a més, una feminista activa: Martineau col·loca les dones més centralment dins la pràctica i la teoria econòmica. En aquest context, les dones no només representen una part en l'economia a gran escala, sinó que també (a causa de la seva participació) se'ls anima a aprendre els principis de l'economia política.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Harriet Martineau o que tracten de la seva obra.
|
Millicent Fawcett. Anglaterra, 1847-1929
Fou una política pacifista i dirigent feminista britànica. Va formar part del moviment sufragista, des del qual va promoure l'educació de les dones i el seu dret a vot. Els primers anys de matrimoni van significar una mena de curs accelerat en ciències polítiques i econòmiques. Fruit d’aquest procés és la col·lecció Essays and Lectures on Social and Political Subjects (1872). Abans ja havia publicat Political Economy of Beginners, un text introductori d’economia per a adolescents, i que va constituir un èxit editorial.
Va defensar una teoria segons la qual les dones són dirigides des de les institucions a ocupar treballs de perfil baix i mal pagats, tesi que les feministes segueixen discutint avui en dia.
D'entre les seves obres podem esmentar:
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Millicent Fawcett o que tracten de la seva obra.
|
|
Mary Paley Marshall. Anglaterra, 1850-1944
Va ser una economista i una de les primeres dones a estudiar a la Universitat de Cambridge, i també la primera professora d’economia en aquesta universitat (1875). El 1876 es va prometre amb el seu professor d'economia, Alfred Marshall, i el 1878 es van traslladar a Bristol per fundar l'ensenyament d'Economia a la University College.
Mary va començar a donar conferències sobre economia pel seu compte, i se li va demanar desenvolupar un llibre de les conferències de Cambridge. Maria i Alfred van escriure plegats Economics of Industry, publicat el 1879 i que va esdevenir tot un referent. Tot i així no es considera una figura de primera fila en la ciència econòmica ja que va estar coaccionada, tan a nivell professional com personal, pel seu marit Alfred Marshall.
D'entre les seves obres podem esmentar:
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Mary Paley Marshall o que tracten de la seva obra.
|
|
Rosa Luxemburg. Polònia, 1871 – Alemanya, 1919
Fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya. Nascuda al si d'una família jueva a la Polònia sota l'ocupació de l'Imperi rus, apareix ja com a membre del partit polonès esquerrà Proletariat des de 1886.
Va assistir a la Universitat de Zurich al costat d'altres figures socialistes estudiant filosofia, història, política, economia i matemàtiques de forma simultània. Les seves àrees d'especialització van ser la teoria de l'estat, l'edat mitjana i les crisis econòmiques i d'intercanvi d'estoc. El 1898 es doctorà en economia i dret.
Rosa va insistir en què la crítica diferència entre capital i treball només podia ser contrarrestada si el proletariat prenia el poder i es produïa un canvi revolucionari en tot el context dels mitjans de producció, fomentant la lluita de classes.
La Dialèctica de l'espontaneïtat i l'organització fou la característica central de la filosofia política de Luxemburg, en què l'"espontaneïtat" és l'arrel, fins i tot anarquista, de l'enfocament de l'organització d'un partit orientat a la lluita de classes. Ha passat a la història com una de les més prolífiques contribuents a la teoria econòmica marxista.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Rosa Luxemburg o que tracten de la seva obra.
|
|
Edith Abbott. Estats Units, 1876-1957
Economista nord-americana, treballadora social, educadora i autora. Va rebre el doctorat en economia el 1905 per la Universitat de Chicago. Va aprendre dels reformadors socials Sidney Webb i Beatrice Webb, que van defensar nous enfocaments per fer front a la pobresa.
Abbott era una experta en immigració i va treballar a favor de les reformes que acabarien amb l'explotació dels immigrants.
Durant la seva carrera va escriure més de 100 llibres i articles sobre una gran varietat de temes. Per aquesta raó se la coneix com a l’"estadística apassionada". En els seus escrits Abbott va posar l'accent en la importància i la necessitat essencial d'una administració del benestar públic, la necessitat d'un sistema de benestar social més humà, la responsabilitat de l'Estat en relació amb els problemes socials, i els aspectes socials de la legislació.
D'entre les seves obres podem esmentar:
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Edith Abbot o que tracten de la seva obra.
|
|
Joan Robinson. Anglaterra, 1903-1983
Economista anglesa postkeynesiana. Esposa del destacat economista E.A.G. Robinson, va ser professora d'economia a la Universitat de Cambridge. Participà com a col·laboradora en l'obra màxima de Keynes Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (1936), rebent el seu grat reconeixement al pròleg del llibre. El 1942 va publicar un assaig sobre economia marxista posant èmfasi en l'essència econòmica de l'obra de Karl Marx.
Admirada pel creixement econòmic de les dècades del cinquanta i seixanta, el seu treball en l'estudi del creixement econòmic, així com de la teoria del capital, són la seva herència més destacada. Això no obstant, va ser al principi de la seva vida laboral quan mostrà interès en l'àmbit de la competència imperfecta.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Joan Robinson o que tracten de la seva obra.
|
|
Anna Schwartz. Estats Units, 1915-2012
Economista nord-americana, va obtenir el doctorat en Economia el 1964 per la Universitat de Columbia. Segons Paul Krugman “una de les monetaristes més importants del món”. És molt coneguda per la seva col·laboració amb Milton Friedman en Una Historia Monetaria de los Estados Unidos, 1867–1960, publicada el 1963 i que assenyalava que la major part de culpa de la Gran Depressió va ser del Sistema de Reserva Federal.
Es va dedicar a l’estudi dels cicles econòmics, i va canviar d’opinió respecte a la regulació financera: va assenyalar que l’estabilitat del nivell de preus és essencial per a l’estabilitat del sistema financer. No va dubtar en criticar la resposta del govern nord-americà respecte a la crisi financera de 2008.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Anna Schwartz o que tracten de la seva obra.
|
|
Elinor Ostrom. Estats Units, 1933-2012
Economista estatunidenca guardonada amb el Premi Nobel d'Economia del 2009 (la primera dona en guanyar aquest premi), que va compartir amb Oliver E. Williamson. Textualment va rebre aquest premi per "la seva anàlisi del govern econòmic”. Va estudiar a la Universitat de Califòrnia. Es doctorà el 1965. El 1973, junt amb el seu marit, Vicent Ostrom, va fundar el Taller de Teoria Política Econòmica.
Ha estat l'autora de nombrosos llibres sobre la teoria de l'organització, la ciència política i l'administració pública. En particular els treballs d'Ostrom posen èmfasi en com els humans i els ecosistemes interaccionen per proveir rendiments sostenibles amb els recursos disponibles: boscos, zones de pesca, camps petrolífers, terres de pastura i regadius, entre altres, tenen les característiques de pertànyer a un fons comú de recursos (common pool resources). Els seus treballs sobre la influència de l’economia en les institucions polítiques formals i informals van tenir un gran impacte en una disciplina l’estudi de la qual havia derivat cap a l’eminentment teòric.
Al seu llibre Governing the Commons dedica un capítol al Tribunal de les Aigües de València.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Elinor Ostrom o que tracten de la seva obra.
|
|
Miren Etxezarreta. País Basc, 1936-
Economista basca, intel·lectual d'esquerres i activista fortament vinculada als moviments. És cofundadora del Seminari d'Economia Crítica Taifa, i des de 2007 és catedràtica emèrita en Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A més de Karl Marx, ideològicament està influenciada per Rosa Luxemburg i, cronològicament més pròxims, per economistes postkeynesians com Joan Robinson o economistes marxistes com Paul Alexander Baran i Paul Marlor Sweezy, entre d’altres.
El 1991 va acabar el seu treball d'investigació a Barcelona, que va ser publicat amb el títol de La Reestructuración del capitalismo en España: 1970-1990.
Malgrat que l'economia agrària ha romàs sempre una de les seves principals àrees de recerca, a partir dels anys 1990 el seu treball de divulgació es va passar a concentrar més en temes de política econòmica.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Miren Etxezarreta o que tracten de la seva obra.
|
|
Gro Harlem Brundtland. Noruega, 1939-
Política noruega que fou Primera Ministra del seu país en diverses ocasions, i directora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Membre de la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament (WCED) depenent de les Nacions Unides, Brundtland fou l'encarregada d'elaborar un informe, conegut amb el nom d'Informe Brundtland (en castellà al catàleg Nuestro futuro común / Comisión Mundial del Medio Ambiente y del Desarrollo), que va desenvolupar el terme de desenvolupament sostenible.
D'entre les seves obres podem esmentar:
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Gro Harlem Brundtland o que tracten de la seva obra.
|
|
Deirdre McCloskey. Estats Units, 1942-
Economista i historiadora econòmica, ha estat interessada des de la dècada de 1980 en la retòrica de la persuasió, particularment de l’economia i, més endavant, en assumptes literaris més amplis, com la teoria literària i la teoria social.
Ha escrit catorze llibres, n’ha editat set i ha publicat articles sobre teoria econòmica, història econòmica, filosofia, retòrica, feminisme, ètica i dret. Es descriu a si mateixa com una "feminista aristotèlica episcopal quantitativa pro-lliure mercat i postmoderna". És, probablement, la historiadora econòmica més important de tots els temps.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Deirdre MacCloskey o que tracten de la seva obra.
|
|
Janet Yellen. Estats Units, 1946-
Economista nord-americana d’origen jueu. Va rebre el doctoral de la Universitat de Yale el 1971. Va ser postulada i nomenada per Barack Obama com a presidenta del Sistema de Reserva Federal. Yellen, al contrari d’altres directors, a la junta de governadors de la Reserva Federal el desembre de 2007 va afirmar que les possibilitats d’una contracció de crèdit en desenvolupament i la caiguda de l’economia en recessió apareixien com a massa reals.
El 2014 va ocupar la posició número 6 de la llista de persones més poderoses del món de la revista Forbes.
D'entre les seves obres podem esmentar:
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Janet Yellen o que tracten de la seva obra.
|
|
Carmen Reinhart. Cuba, 1955-
Nascuda Carmen Castellanos, és una economista nord-americana d’origen cubà. Es va llicenciar en Economia el 1975 per la Universidad Internacional de Florida, i els seus temes favorits son els fluxos internacionals de capital, inflació, tipus de canvi i, en especial, les crisis bancàries i financeres.
El seu treball més conegut és una investigació basada en sèries estadístiques històriques de 14 crisis anteriors, entre elles la Gran Depressió, que van demostrar que la recent crisi seguia el mateix model que les anteriors, i que duraria almenys fins 2010.
Com a coautora de les obres: Esta vez es distinto : ocho siglos de necedad financiera i Crecimiento en tiempos de deuda, Reinhart s’ha erigit com a abanderada de les polítiques d’austeritat dels governs a rel de la crisi econòmica. Està considerada com la macroeconomista viva més influent.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Carmen Reinhart o que tracten de la seva obra.
|
|
Christina Romer. Estats Units, 1958-
Romer va obtenir la llicenciatura en Economia per la Universitat de William & Mary el 1981. Els seus primers treballs es van centrar en la comparació de la volatilitat macroeconòmica abans i després de la Segona Guerra Mundial. Igualment va investigar les causes de la Gran Depressió als Estats Units i com se’n van recuperar.
Va fer una àmplia tasca en la política fiscal i monetària des de la Gran Depressió fins a l'actualitat. Va ser vicepresidenta de l'American Economic Association, i la segona dona en ocupar el càrrec de presidenta del Consell d’Assessors Econòmics dels Estats Units. Els seus treballs més recents (amb David Romer, el seu marit) s'han centrat en l'impacte de la política fiscal sobre el govern i el creixement econòmic general.
D'entre les seves obres podem destacar
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Christina Romer o que tracten de la seva obra.
|
|
Dambisa Moyo. Zàmbia, 1969-
Economista zambiana, doctora en ciències econòmiques per la Universitat d'Oxford, té un màster de la Universitat de Harvard i un MBA en finances. Va treballar com a consultora del Banc mundial del 1993 al 1995, i al Goldman Sachs del 2001 al 2008, on va ser cap d'investigacions econòmiques i estratègiques per l'Àfrica subsahariana.
Ha col·laborat també amb Absolute Return for Kids (ARK), una obra benèfica infantil finançada amb fons d'inversió lliure. És una de les majores crítiques de l’ajuda internacional als països africans més pobres, tesi que va defensar al seu popular llibre Ayuda muerta: por qué las ayudas no están funcionando y cuál es el mejor camino para África. Al maig de 2009, la revista Time la va classificar com una de les 100 persones més influents del món.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Dambisa Moyo o que tracten de la seva obra.
|
|
Esther Duflo. França, 1972-
Economista francesa. El 1999 aconsegueix el seu doctorat en economia al Massachusetts Institute of Technology (MIT), i després va esdevenir professora assistent d'aquesta institució.
Les seves investigacions se centren en aspectes microeconòmics dels països en vies de desenvolupament, inclòs el comportament de les famílies, educació, accés a finançament, salut i avaluació de polítiques públiques. Ha impulsat l'avanç de l'experimentació de camp com a una important metodologia per descobrir relacions causals en economia.
El juliol de 2015 fou guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries de Ciències Socials per la seva contribució decisiva a l'economia del desenvolupament i l'estudi de les polítiques contra la pobresa.
D'entre les seves obres podem esmentar:
A la nostra biblioteca podeu consultar les obres d'aquesta economista.
Al ReCercador + també podeu trobar articles de Esther Duflo o que tracten de la seva obra.
|
