Enguany fa 100 anys del naixement de n'Ernst Friedrich Schumacher i per això la Biblioteca d’Economia i Empresa hem volgut recordar a l'economista que va canviar la seva perspectiva sobre la teoria econòmica, tot criticant el model tecnològic vigent, per una concepció econòmica on la importància la té l'home i el seu benestar i no la producció i el consum.
L'exposició virtual Ernst Friedrich Schumacher (1911- 1977) va ser creada amb el programa Flash i el fitxer té una extensió .sfw que en l'actualitat ha quedat obsoleta. Per aquesta raó, en aquesta pàgina oferim una nova presentació del seu contingut. D'altra banda, podeu consultar l'exposició en el seu format original a través del navegador Google Chrome i l'extensió Flash Emulator tot clicant la següent imatge:
Ernst Friedrich Schumacher (Bonn, 1911-1917)
va néixer el 16 d'agost de 1911 a Bonn (Alemanya). Ernst va ser un reconegut intel·lectual i també passà a la història per la seva carrera professional com a economista i estadístic a Gran Bretanya.
Schumacher devia heretar del seu pare (professor d'economia política) la passió per aquesta ciència. Va estudiar a Bonn i a Berlín i el 1930 es traslladà a Anglaterra, on estudià economia al New College Oxford. Més tard va impartir classes d'economia a la Columbia University de Nova York.
El 1934 va tornar al seu país, Alemanya, el qual abandonà dos anys més tard per la seva oposició amb el govern social-nacionalista tot traslladant-se a Anglaterra. El 1946 obtingué la nacionalitat anglesa.
Durant la Segona Guerra Mundial, Schumacher va ajudar a mobilitzar el govern britànic tant a nivell econòmic com financer. Un cop acabada la guerra va exercir d'assessor econòmic i cap d'estadística del British Control Commission.
Després, i durant força anys, va ser el cap assessor del National Coal Board i començà el seu propi negoci de producció de bateries de vehicles.
Schumacher també feu carrera com a periodista, tot i escrivint sobre economia al The Times i a la revista The Economist.
La seva teoria econòmica començà a desenvolupar-se el 1955 quan viatjà a Birmània i a altres països en vies de desenvolupament per assessorar els seus dirigents sobre l'ajuda que podien obtenir d'Occident.
El 1973 va publicar Small is Beautiful: a study of economics as if people mattered, un recull d'assaigs que li va permetre acostar la seva obra a una audiència més àmplia.
Aquest treball és una crítica al problema de la producció tecnològica com a causa de l'erosió del nostre capital natural. Va coincidir amb el naixement de l'ecologisme i va convertir Schumacher en un heroi per a molts partidaris d'aquest moviment.
El 1976 la seva obra Small is Beatiful va rebre el prestigiós guardó Prix Européen de l'Essai Charles Veillon.
El 1977 es va publicar la seva obra A Guide For The Perplexed, una crítica conjunta al cientifisme materialista i una exploració de la naturalesa i l'organització del coneixement.
Aquest mateix any, el 4 de setembre, va morir a Suïssa a causa d'un atac de cor, on havia anat per iniciar una gira de conferències.
A la seva memòria es van fundar les organitzacions Schumacher Circle (les quals engloben, entre altres, el New Economics Institute, The New Economics Foundation, i The Schumacher Society). Totes elles enguany celebren el centenari del seu naixement amb diferents esdeveniments.
The Schumacher Society creà un premi anual, Schumacher Award, que ret homenatge a les persones i organitzacions del Regne Unit que fan contribucions significatives, sovint amb poc o gens suport, al desenvolupament sostenible a escala humana seguint la tradició de Schumacher.
La col·lecció personal de Schumacher (llibres i arxiu) forma part del fons de la nova biblioteca de la New Economics Institute, a Great Barrington (Massachusetts).
Ernst F. Schumacher no té una extensa bibliografia, però sí intensa. El seu llibre més venut és: Small is beautiful, traduït al castellà com Lo pequeño es hermoso, que ens explica com caldria canviar l'estudi de l'economia tot tenint en compte la importància de les persones. L'existència de grans organitzacions no es pot evitar, i per això cal dimensionar les coses a escala humana, aconseguir la petitesa dins l'organització.
Altres llibres seus són:
- Schumacher, E.F. El buen trabajo. Madrid: Debate, 1980. Trad. de: The Good work. Obra publicada després de la seva mort on tracta, amb un vocabulari co·loquial, de la preocupació central de la seva vida i de la seva obra: el fet que en una societat industrial el treball s'hagi adaptat tant a les màquines que ha acabat per esdevenir un destructor de l'ànima i una font de depressió. Segons Schumacher, les màquines que fem servir en la nostra vida quotidiana modelen la nostra manera de veure el món i el tipus de persones que arribem a ser. Defensa, com en la resta de la seva producció, que el més important de tots els recursos de qualsevol organització és realment la iniciativa, la imaginació i la capacitat intel·lectual dels éssers humans.
- Schumacher, E.F. A guide for perplexed. New York: Harper & Row, 1978. Publicada el mateix any de la seva mort, és l'obra més important i reeixida de la seva producció. En ella ens parla de la seva preocupació per com viu i treballa l'home, i alhora és un tractat de la naturalesa i organització del coneixement i una crítica del cientifisme materialista. Segons Schumacher, el mapa filosòfic que domina el pensament occidental, axií com la ciència són massa limitats i basats en premises falses. La filosofia materialista ha imposat la priorització de la producció i l'obtenció de riquesa per sobre de qualsevol altre objectiu.
A la nostra Biblioteca podeu consultar les obres d'aquest economista.
Al Cercabib també podeu trobar articles d'Ernst F. Schumacher o que tracten sobre la seva obra.
E.F. Schumacher estudià en una escola budista durant la seva estada a Birmània on va canviar la seva perspectiva sobre la teoria econòmica. La teoria occidental "més és millor" topava amb la qualitat de vida d'un país on la rpc era de 50$ el 1955 però on la gent tenia cobertes les seves necessitats, era feliç i tenia més temps per a l'oci.
"La quantitat d'oci real de què pot disfrutar una societat tendeix a ser inversament proporcional a la quantitat de maquinària que utilitzi".
En l'economia moderna l'estàndar de vida es mesura pel consum -més consum, millor vida- i el treball és un mal necessari. Es tracta de maximitzar el consum mitjançant un model òptim d'esforç productiu.
"Les mercaderies són més importants que la gent i el consum més important que l'activitat creativa".
Per l'empresari cal reduir el cost del treball al mínim i si és possible automatitzar-lo; pel treballador és un sacrifici del temps lliure per obtenir un salari i no disfruta amb el que fa. L'ideal pels primers és tenir una producció sense treballadors i pels segons obtenir uns ingresos sense tenir un treball.
En l'economia budista, pel contrari, el consum és un mitjà per aconseguir benestar i es pretèn rebaixar el consum (model òptim de consum) i augmentar el benestar. El treball és un vehicle que forma el caràcter de les persones i té tres funcions: donar a l'home la possibilitat d'emprar i desenvolupar les seves facultats, ajudar-lo a alliberar-se del seu egocentrisme en unir-se a d'altres en una tasca comuna i produir béns i serveis necessaris per a la vida. La producció basada en fonts de recursos locals per a necessitats locals es la forma més racional de vida econòmica.
"Donat que el consum és un mitjà per al benestar humà, la finalitat seria l'obtenció d'un màxim de benestar amb un mínim de consum".
Actualment tot és tan complex que ens hem tornat inútils i especialitzats, les màquines i no l'home controlen el treball. Cal retornar l'escala humana a la societat i posar la tècnica al servei de l'home.
Schumacher critica el model tecnològic però no rebutja la tecnologia sinó la seva orientació sense tenir en compte la dimensió humana. El model peca de:
- Gigantisme. Economia a gran escala, el millor és el més gran
- Complexitat. La tecnologia i el seus processos cada cop són més complexos
- Inversió de capital. Els costos són cada vegada més alts.
- Violència contra la naturalesa. Es sobrevalora el que és més econòmic sense tenir en compte l'impacte ambiental.
No pretèn tornar enrere sinó transformar el desenvolupament a partir de tres criteris:
- L'escala humana
- La senzillesa, enginy i capacitat per buscar solucions no complexes
- L'equitat, cerca de propostes que beneficïin i arribin a tothom.
Les grans organitzacions haurien d'aconseguir la "petitesa", dimensionar les coses a escala humana i buscar l'harmonia entre l'ordre i la llibertat per mantenir la creativitat i la dinàmica de l'empresa.
"La mejor ayuda que se puede dar es el regalo del conocimiento, que es infinitamente preferible a un regalo material. El regalo del conocimiento hace a las personas libres, tiene efectos mucho más duraderos, y es de lejos, mucho más relevantemente cercano al concepto de desarrollo".
Aquest concepte, creat per E.F. Schumacher no defineix una tecnologia concreta sinó que fa referència a les tecnologies més adients pels països en vies de desenvolupament o zones sense recursos on altres tecnologies més avançades no series operatives. Per tant seria la tecnologia més senzilla amb una eficàcia òptima per a un lloc determinat. Aquest terme, també dit tecnologia apropiada o intermèdia, no és precís. Està associat a la complexitat i l'alt cost de la tecnologia, els problemes mediambientals i als aspectes culturals i econòmics de les comunitats on s'implementa. Segons Schumacher, aquesta tecnologia és més cara que els mètodes tradicionals però també més eficaç i molt més barata que l'emprada en els països desenvolupats, i pot ser comprada, gestionada i mantinguda per comunitats pobres amb els materials i coneixements locals sense adquirir una dependència externa i cara.
La tecnologia cada vegada és més complexa i els processos que l'acompanyen també. Qualsevol reparació requereix molta despesa i pèrdua de temps: materials difícils de trobar, coneixements molts específics, aturada de la productivitat... Per altra banda la tecnologia és cada cop més cara, precisa més capital i no està a l'abast de les zones pobres per engegar nous projectes. Els països desenvolupats intenten ajudar a països pobres amb projectes i sistemes tecnològics avançats. Per tal que tot funcioni es necessita invertir grans quantitats de capital en coses que només poden proporcionar els països desenvolupats i això suposa deute i dependència. El millor és que cada lloc dissenyi les eines, màquines, mètodes de producció i projectes ajustats als seus mitjans, dimensions i necessitats.
El 1965 E.F. Schumacher va fundar l'organització Intermediate Technology Development Group (ITDG), actualment Practical Action amb l'objectiu de proposar una tecnologia adaptada a les persones i a les comunitats i no tant dirigida a les produccions a grans escala, deshumanitzada i destructora del medi ambient i de l'home. Seguint les premises del seu llibre Lo pequeño es hermoso, totalment d'actualitat, Practical Action treballa a Bangladesh, Àfrica de l'est, Amèrica Llatina (on s'anomena Soluciones Prácticas), Nepal, Àsia del sud, Àfrica del sud, Sudan i Regne Unit per trobar solucions pràctiques a la pobresa en què es troben aquestes regions. No es treballa amb imposició sinó en col·laboració i intercanvi de coneixements i experiència per tal de trobar la infrastructura física, maquinària, equipaments, coneixements, habilitats i capacitats per utilitzar-los de forma autònoma. Ideas simples, sostenibles, pràctiques i educatives que siguin social, econòmica i medioambientalment enriquidores. Els seus principis són centrar-se en les persones, treballar en associació, preocupar-se per les generacions futures i el respecte a la diversitat. La justícia tecnològica es centra en la satisfacció dels consumidors rics. Els avenços han augmentat la productivitat i la qualitat de vida, però no per a tothom. Cal cercar la manera d'eliminar les barreres que impedeixen que els pobres puguin emprar les tecnologies que precises per la majoria de serveis bàsics (electricitat, aigua potable, combustible...).
Els seus àmbits de treball són energia, agricultura i alimentació, reducció del risc de desastres, transport, aigua i sanitat, canvi climàtic, mercats, noves tecnologies, tractament de residus, infrastructura, reconstrucció i pobresa a les ciutats Amb motiu del centenari del naixement d'E.F. Schumacher, l'organització va preparar un seguit de celebracions per donar a conèixer les seves idees a les noves generacions. Entre d'altres, James i Nicola, els seus fills, van fer 1400 milles (més de 2250 km) en bicicleta durant 23 dies pel centre d'Europa per tal de crear consciència sobre la caritat.
