Exposició virtual: Jean-Baptiste de Lamarck (1744-1829)

Exposició virtual: Jean-Baptiste de Lamarck (1744-1829)

Retrat de Jean-Baptiste de Lamarck, per Charles Thévenin

Retrat de Jean-Baptiste de Lamarck, per Charles Thévenin

La girafa de Lamarck

La girafa de Lamarck

Fronstispici de la Philosophie zoologique de Lamarck, 1809 (gallica.fr)

Fronstispici de la Philosophie zoologique de Lamarck, 1809 (gallica.fr)

Retrat de Lamarck al frontispici de Philosophie zoologique

Retrat de Lamarck al frontispici de Philosophie zoologique

Exposició virtual amb motiu del bicentenari de la publicació de la Philosophie zoologique el 1809.

Imatge: http://scur.cat/CH7YF8 Infogeologia by ea5oi2 is licensed under a CC-BY 3.0 Unported License.

Introducció

Lamarck és conegut per la seva teoria sobre l’evolució, que ell anomenà «herència dels caràcters adquirits» i que és més coneguda per «Lamarckisme». El lamarckisme es basa en el principi que la necessitat o desig (besoin en francès) és el que regeix l’evolució. El rebuig sofert per la teoria de Lamarck en va marcar el descrèdit com a científic durant la seva vida, arribant fins els nostres dies. A començaments del s. XX, el psicòleg Mark Baldwin va interpretar, des d’un punt conductual, la teoria de l’evolució de Darwin, tot suggerint que les innovacions culturals i l’aprenentatge podien predisposar el curs de la selecció natural.

La seva amistat amb Buffon va fer possible que formés part de l’Acadèmia Francesa de Ciències i que, més tard, treballés al Museu d’ Història Natural. El 1793 va començar a exercir com a professor de l’àrea d’insectes i cucs, departament que va batejar com a Departament de Zoologia dels Invertebrats. Va ser el primer en fer servir aquest mot per a descriure qualsevol animal sense columna vertebral.

Fet curiós és que Darwin va néixer el mateix any en què Lamarck publicava la seva obra principal: Filosofia zoològica, el 1809.

Biografies

Anecdotari

Exposicions

 


Tot el que és comú a vegetals i animals, així com totes les facultats que els són pròpies sense excepció, constitueixen l'únic objecte d'una ciència particular, encara per crear-se, i que, fins i tot resta pendent de tenir nom, i a la que donaré el nom de Biologia.

Jean-Baptiste de Monet, chevalier de Lamarck.