Mostra bibliogràfica: Darwin com a pretext: A l'entorn del Beagle

A l'entorn del Beagle

L'HMS Beagle, un bergantí de 27,5 m d'eslora, 7,5 m de mànega i 235 tones de desplaçament, fou botat l'11 de maig de 1820 a les drassanes de Woolwich, a la conca del Tàmesi. Durant 5 anys va quedar en situació de reserva, car no se'l necessitava. Finalment, el 1825 fou sotmès a una reforma, a fi de fer-lo entrar en servei. Per a la seva primera singladura sortí de Plymouth el 22 de maig 1826, en companyia de l'HMS Adventure (380 tones), sota el comandament general del capità Philip Parker King (1791-1856), que també era el cap de l'Adventure. El Beagle estava comandat pel capità Pringle Stokes. Mentre estaven de campanya per l'estret de Magalhães, Stokes va patir una greu depressió que el va conduir a disparar-se un tret al paladar estant ancorats a Puerto Hambre. El dissortat no aconseguí matar-se i la bala li va volar els ulls i part de l'encèfal. L'agonia es prolongà durant 12 dies. Comandat provisionalment pel segon, el tinent W.G. Skyring, el Beagle, amb l'Adventure, salpà cap a Rio de Janeiro, on es trobava el comandant de l'estació britànica a Amèrica del Sud, el contraalmirall Sir Robert Otway, a bord de l'HMS Ganges. Otway encarregà a Robert Fitzroy fer-se càrrec del Beagle. Un cop fetes les reparacions corresponents, el vaixell completà les tasques hidrogràfiques encomanades, entrant de tornada al port de Plymouth el 14 d’octubre de 1830.

Charles Darwin va participar en la segona singladura del Beagle, també sota el comandament de Fitzroy (27 de desembre de 1831-2 d’octubre de 1836).

El tercer viatge del Beagle (1837-1843) va tenir com a objecte l'exploració de les costes australianes. Aquesta volta va ser comandat, en primer lloc, per John Clements Wickham, però en caure malalt el 1841 fou substituït pel segon John Lort Stokes (sense cap relació familiar amb Pringle Stokes).

A partir de 1845 al Beagle li va ser assignada la tasca de guardacostes ancorat. El 1870 fou desballestat.

El Beagle és conegut sobretot pel seu segon viatge, i els seus dos protagonistes: Charles Darwin i Robert Fitzroy. Sovint es dóna una visió contraposada i maniquea dels dos personatges, en la qual per descomptat Fitzroy juga el paper obscurantista. Ara bé, la seva figura és molt més rica del que aquesta  interpretació pot fer pensar. Tenia una sòlida preparació científica, com va demostrar diverses vegades al llarg de la seva vida, i era un home de fermes conviccions morals, cosa que li comportà bastants problemes.

Robert Fitzroy (1805-1865) pertanyia a una família aristocràtica, però d'origen bastard. El fundador del llinatge era fill il·legítim del rei Carles II de Gran Bretanya i Irlanda. Sembla ser que Fitzroy era un apel·latiu tradicional dels bastards reials.

De tornada del segon viatge del Beagle, Robert Fitzroy publicà la història de les dues singladures en les quals havia participat amb aquest vaixell.

En relació amb això, es mostren aquí els dos primers volums d'una excel·lent edició en castellà (en curs de publicació a Argentina) dels diaris escrits per Fitzroy sobre els viatges de l'Adventure i el Beagle. La traducció total comprendrà quatre volums. L'edició príncep d’aquests diaris va ser publicada el 1839 (Henry Colburn, Londres) sota el títol Narrative of the surveying Voyages of his Majesty’s Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836. Describing their examination of the Southern shores of South America and the Beagle’s circumnavigation of the Globe. El 1841 Fitzroy va ser elegit membre tory del Parlament per Durham. Entre 1843 i 1845 fou governador general de Nova Zelanda, on es distingí per la defensa dels drets dels maoris. La seva destitució fulminant va ser deguda, en gran part, a l'odi que la seva honradesa va provocar entre els colons.

En el moment que intentà incorpora-se de nou a la Royal Navy, la institució tenia un excés d'oficialitat. Tan sols el 1849 va aconseguir el comandament de la fragata de vapor HMS Arrogant. Es retirà del servei actiu el 1851, amb el grau de vicealmirall. Aquell mateix any va ser elegit membre de la Royal Society amb el suport de 13 fellows (un d'ells, Charles Darwin). Fou aquesta institució qui el va recomanar, el 1854, per establir l'embrió del primer sistema meteorològic que existí a Europa. Amb un ús intensiu dels baròmetres i de la xarxa telegràfica, la transmissió de les dades permetia importants prediccions del temps atmosfèric. Un cop més, la seva honestedat el perjudicà. Les seves recomanacions perquè les flotes pesqueres no sortissin a la mar quan s'anunciaven galernes van provocar una campanya dels armadors en contra d'ell. Es retirà el 1863, en una situació econòmica ruïnosa. Patint una gran depressió, es suïcida amb la seva navalla d'afaitar el 30 d'abril de 1865.

El Beagle i Fitzroy han estat objecte d’una magnífica obra de ficció, de la que aquí se n'exposa la traducció castellana (Hacia los confines del mundo). És l'obra pòstuma de Harry Thompson (1960-2005).

Sobre el mateix tema s’exhibeix la novel·la La traición de Darwin, de l'autor argentí Gerardo Bartolomé. La ficció reprèn l'estada de Fitzroy i Darwin a l'Argentina, amb l'exploració parcial que en el segon viatge del Beagle es va fer del riu Santa Cruz. Quaranta anys més tard, Francisco Pascasio Moreno (el perito Moreno) descobreix el naixement del riu (el llac Argentino) en la seva exploració per fixar els límits entre l'Argentina i Xile. Les valuoses dades que li subministra el llavors vicealmirall Stokes donen suport a les reclamacions de límits d'Argentina envers Xile. El títol fa referència, per suposat, a la manera com Fitzroy va encaixar les idees evolucionistes del seu antic company de singladura.

Fora ja de ficció, s’exposen sengles edicions d’obres de Darwin relacionades amb el viatge del Beagle.

Una correspon al diari Journal of researches into Natural History and Gelology of the countries visited during the voyage of H.M.S. Beagle round the world under the command of Captain FitzRoy, R.N., publicat a Londres el 1891 per l’editor T. Nelson and sons. Aquesta empresa havia estat fundada a Edimburg el 1798. Ben curiosament durant molt de temps estigué especialitzada en la publicació de llibres religiosos, reeditant els clàssics del moviment purità. Cap a finals del segle XIX s'havia diversificat de tal manera que la referida línia editorial no tenia pràcticament pes. Van ésser els primers editors de Sir Arthur Conan Doyle. L'any 2000 va ser comprada per Wolter Kluwer i passà a formar part del segell editorial de caire educatiu Nelson Thornes. La primera edició del Journal va veure la llum el 1839 i fou publicada també per l'esmentat Henry Colburn.

L'altre exemplar (del 1890) reuneix dues de les obres publicades per Darwin sobre el viatge: On the structure and distribution of Coral Reefs i Geological observations on the Volcanic Island and Parts of South America visited During the voyage of H.M.S. Beagle. Les edicions prínceps d'ambdues obres van ser publicades per Smith, Elder & co. La dels esculls de corall el 1842 i la de les observacions geològiques el 1844. L'editorial Ward, Lock and Co., que publicà el volum aquí exposat, va néixer a Londres el 1854. La seva col·lecció, dins la que es va editar el llibre, The Minerva Library of Famous Books, va ser molt popular, car al “mínim cost” (tal com deia la publicitat de l’editor) va donar a conèixer tot un seguir d'obres, tan literàries com d'altra mena, en edicions força acurades, des de tots els punts de vista. La casa editorial ha passat a la història, si més no, per publicar la primera edició d'El retrat de Dorian Gray, i per la seva col·lecció Red Guides, que li va donar una gran nomenada, ja que durant molts anys va integrar el conjunt de referència de guies de viatge en llengua anglesa.

Tornar a l'inici