Partint de les afirmacions de Descartes a la Géométrie i d’un dels problemes que li plantejà Hygens, Leibniz ideà un llenguatge potent i alhora senzill per tal d’elaborar una teoria que ja es trobava en l’ambient de l’Europa del segle XVII, però que encara no havia pres forma: l’estudi de les corbes en la seva generalitat.
Aquest llenguatge, si bé estava quasi exclusivament centrat en les funcions, es trobava en la línia de la seva characteristica universalis exposada al De Arte Combinatoria, les arrels de la qual es troben en les idees desenvolupades segles abans per Ramon Llull.
Més enllà de les seves diferències i polèmica amb Newton, devem molt al geni matemàtic de Leibniz. És possible acostar-se avui amb un mínim de càrrega matemàtica a algunes de les novetats aportades per Leibniz a aquest camp: els nombres i les corbes transcendents, el teorema fonamental del càlcul i el naixement de les equacions diferencials.
Leibniz al CRAI
Leibniz, Gottfried Wilhelm, Freiherr von. Análisis infinitesimal. Madrid: Tecnos, DL 1987
|  |
Leibniz, Gottfried Wilhelm, Freiherr von. Leibniz. Madrid: Gredos, 2011
|  |
Leibniz, Gottfried Wilhelm, Freiherr von. Mathematische Schriften. Berlin: Akademie-Verlag, 1990
|  |
Sobre Leibniz al CRAI
Baron, Margaret E. The Origins of the infinitesimal calculus. Mineola, N.Y.: Dover Publications, 2003
|  |
| Boyer, Carl B. (Carl Benjamin), 1906-. The History of the calculus and its conceptual development : the concepts of the calculus. Dover, 1959 |  |
| C. H. Edwards, Jr. The Historical development of the calculus. New York ; Barcelona [etc.]: Springer, cop. 1979 |  |
| Castelnuovo, Guido. Le Origini del calcolo infinitesimale nell'èra moderna. Bologna: Zanichelli, 1938 |  |
| Hairer, E. (Ernst). Analysis by its history. New York Springer, 2008 |  |