Leibniz matemàtic

Partint de les afirmacions de Descartes a la Géométrie i d’un dels problemes que li plantejà Hygens, Leibniz ideà un llenguatge potent i alhora senzill per tal d’elaborar una teoria que ja es trobava en l’ambient de l’Europa del segle XVII, però que encara no havia pres forma: l’estudi de les corbes en la seva generalitat.
 
Aquest llenguatge, si bé estava quasi exclusivament centrat en les funcions, es trobava en la línia de la seva characteristica universalis exposada al De Arte Combinatoria, les arrels de la qual es troben en les idees desenvolupades segles abans per Ramon Llull.
 
Més enllà de les seves diferències i polèmica amb Newton, devem molt al geni matemàtic de Leibniz. És possible acostar-se avui amb un mínim de càrrega matemàtica a algunes de les novetats aportades per Leibniz a aquest camp: els nombres i les corbes transcendents, el teorema fonamental del càlcul i el naixement de les equacions diferencials.
 
 
Josep Pla Carreras, Universitat de Barcelona

 

Leibniz al CRAI

Leibniz, Gottfried Wilhelm, Freiherr von. Análisis infinitesimal. Madrid: Tecnos, DL 1987

 

Leibniz, Gottfried Wilhelm, Freiherr von.  Leibniz.  Madrid: Gredos, 2011

 

Leibniz, Gottfried Wilhelm, Freiherr von. Mathematische Schriften. Berlin: Akademie-Verlag, 1990

 

 

 

Sobre Leibniz al CRAI

Baron, Margaret E. The Origins of the infinitesimal calculus. Mineola, N.Y.: Dover Publications, 2003

 

Boyer, Carl B. (Carl Benjamin), 1906-. The History of the calculus and its conceptual development : the concepts of the calculus. Dover, 1959

C. H. Edwards, Jr. The Historical development of the calculus. New York ; Barcelona [etc.]: Springer, cop. 1979

Castelnuovo, Guido. Le Origini del calcolo infinitesimale nell'èra moderna. Bologna: Zanichelli, 1938

Hairer, E. (Ernst). Analysis by its history. New York  Springer, 2008

Inici