Llengües

La docència de l'anatomia

InfoCRAI coronavirus

Fotografia d'un detall de la taula dedicada a la docència de l'anatomia

 

Alessandra Giliani (1307-1326)

 

"Del siglo XIV al XVI, las disecciones humanas en las universidades de Padua y Bolonia dieron como resultado un renacimiento de la anatomía y llevaron a mejores técnicas quirúrgicas. Mondino dei Luzzi publicó en Bolonia su guía para disecciones, en 1316. Su discípula y asistente, Alessandra Giliani, hacía disecciones y preparaba los cadáveres para sus demostraciones y sus clases. Desarrolló un método para extraer la sangre de venas y arterias y llenar los vasos sanguíneos con fluidos coloreados que se solidificaban, permitiendo así el estudio detallado del sistema circulatorio. El otro asistente de Mondino, Otto Agenius, probablemente fuera el prometido de Giliani. Erigió una lápida en su memoria en la iglesia de San Pietro e Marcellino, que reza así:

 

Encerradas en esta urna las cenizas del cuerpo de Alessandra Giliani, doncella de Periceto, hábil con el pincel en las demostraciones anatómicas, y discípula, igualada por pocos, del muy notable médico, Mondino de Luzzi, esperan la resurrección. Vivió diecinueve años: murió consumida por sus trabajos el 26 de marzo del año de gracia de 1326. Otto Agenius Lustrulanus, privado por su pérdida de lo mejor de sí mismo, su excelente compañera merecedora de lo mejor, ha erigido esta lápida."

 

Alic M. El Legado de Hipatia : historia de las mujeres en la ciencia desde la Antigüedad hasta fines del siglo XIX. : Siglo XXI; 1991.

 

A dissection in progress: the anatomy professor at his lectern. Line block after a drawing after a woodcut, 1493. Imatge disponible a Wellcome Images            Portada de Anathomia Corporis Humanis de Mondino de Luzzi. Imatge cortesia de National Library of Medicine

 

 

Models de cera

 

"L’art del modelatge en cera té un origen molt antic però va viure la seva eclosió durant el segle XIV a Itàlia arrel de les ofrenes votives. Amb l’arribada del Neoclassicisme, aquest art, ara considerat repulsiu, sobrevisqué en l’àmbit científic, on fou molt comú en els estudis d’anatomia normal i patològica, obstetrícia, zoologia i botànica.

 

 

La Venus anatòmica. Provinent de la col·lecció de la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina de la UB
La Venus anatòmica. Provinent de la col·lecció de la Unitat d’Anatomia
i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina de la UB

Durant segles molts artistes anatòmics van preferir aquest material per la gran versemblança de les figures que s’obtenien, que sobrepassava la de qualsevol altre material.

 

 

Independentment del material amb què estaven fetes (fusta, cera o argila), aquests models van ser considerats simples treballs d’artesania confinats en hospitals i facultats de medicina i han sobreviscut fins al dia d’avui només pel seu interès científic."

 

 

Ballestriero R. Anatomical models and wax Venuses: Art masterpieces or scientific craft works? J Anat. 2010 Feb;216(2):223–34.

 

 

La reforma de l’ensenyament de l’anatomia per Vesal

 

"Uno de los más importantes logros que suele apuntarse en el haber de Vesalio es el de haber reformado fundamentalmente la enseñanza de la anatomía.

 

La idea del pésimo estado de la misma se basa sobre odo en los denuestos del bruselense en los prólogos de la Fabrica y, en el grabado, reproducido hasta la saciedad, del Fasciculus Medicinae de Johannes de Ketham, en el que aparece representado Mondino de ‘Liucci sentado en un elevado podio en tanto que a sus pies se agolpan los discípulos en torno a una mesa en la que yace un cadáver que está siendo abierto por un tonsor.

 

La idea que domina en la parte central del prólogo es la de la censura de la prçactica introducida en las Escuelas, de que uno fuese el disector y otro el que expusiese la materia de la demostración. Parece que en algún caso lo primero caía en manos de tonsores indocumentados. Pero Vesalio generaliza y habría que preguntarse a qué Escuelas se refiere. Porque en Lovaina, en donde estuvo antes y después de su paso por París, no pudo verlo ya que él mismo cuenta que allí hacía 17 años que ni siquiera se intentaba la disección del cadáver humano. Y en París como es bien sabido tuvo por maestro principal a Sylvio, quien retardó la obtención del grado de Doctor para poder seguir disecando y que cobrarba un cuarto de escudo a doscientos o trescientos alumnos que, como es bien sabido, pagaban por recibir algo más que unas disquisiciones teóricas."

 

Barcia Goyanes JJ. El Mito de Vesalio. València: Universitat de València; 1994.

 

 

L’ús de cadàvers en l’ensenyament de l’anatomia

 

"Durant segles, la ciència anatòmica ha utilitzat cossos d'executats per a la dissecció. L'anatomia s'ha desenvolupat com un vehicle no només per a l'educació científica sinó també per l'educació moral i ètica, ja que és important tenir en compte l'orígen dels cossos per a dissecar i la manera com s'obtenen. Des del segle XIII fins els inicis del segle XVII, el cossos no reclamats legalment estaven disponibles. Amb el desenvolupament dels moviments per abolir la pena de mort en molts països, en tot el planeta, i amb la renúncia d'utilitzar el cossos d'executats per part del sistema legal britànic en el segle XIX, dues pràctiques diferents es van desenvolupar: els departaments d'anatomia que utilitzaven cossos d'executats per la dissecció o recerca i els que no. La història sobre l'ús d'executat als departaments anatòmics alemanys durant el règim nacional socialista és un exemple de com un ús ètic dels cossos humans per a la dissecció és converteix en un ús poc ètic. Hi ha casos recents d'ús de cossos d'executats no reclamats o donants voluntaris, però rarament estan ben documentats.

 

Amb el temps s'ha generat un debat ètic entre els programes que utilitzen cossos d'executats i els que no. Els programes anatòmics que han escollit utilitzar cossos de donants voluntaris únicament ho han fet tenint en compte els drets humans individuals i la dignitat de la persona, incloent un consentiment informant. Tenint en compte la història i les controvèrsies ètiques, els departaments d'anatomia moderns amb programes de donació de cossos, en el futur, hauran de renunciar a l'ús de cossos d'executats."

 

Hildebrandt S. Capital punishment and anatomy: History and ethics of an ongoing association. Clin Anat. 2008 Jan;21(1):5–14.

Taula extreta de l'article: Hildebrandt S. Capital punishment and anatomy: History and ethics of an ongoing association. Clin Anat. 2008 Jan;21(1):5–14.       Imatge de la web del projecte "Visible Human Body"

 

 

Materials docents

 

Una de les aportacions principals de Vesal a l’ensenyament de l’anatomia és l’ús de la il•lustració en les seves obres com a complement a l’anatomia descriptiva.

 

Des d’aleshores i com es pot veure en aquesta exposició, es van desenvolupar infinitat de tècniques sobre diversos suports físics amb el mateix objectiu de facilitar la comprensió de l’anatomia. Des de models de cera que reproduïen òrgans i plaques de vidre que es podien projectar als alumnes a classe, fins a les més modernes tècniques de visualització en tres dimensions.

 

Model anatòmic del cor            Model anatòmic del tors            Plaques de vidre

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia