Biografia

Lauro Clariana Ricart neix a Barcelona el dia 3 de setembre de 1842, al carrer del Carme. És allà, precisament, on s’instal·la aquest any la Universitat de Barcelona al seu retorn de Cervera. Clariana. Comença els estudis primaris l’any 1849, en una de les escoles gratuïtes de l’Ajuntament de Barcelona. Hi estudia fins el curs 1855-56 i als catorze anys inicia els estudis d’Ensenyament Industrial Elemental a l’Escola Industrial. Procedent de família de músics, és violinista i director d’orquestra.

L’any 1861, a causa de la mort del seu pare, ha de sol·licitar una beca a l’Ajuntament de Barcelona per poder acabar els estudis d’Enginyer Industrial, especialitat en Mecànica. A partir d’aquest mateix any comença la carrera docent fent substitucions en diverses càtedres, especialment la d’Estereotomia (o art de tallar pedres). Al mateix moment, es matricula a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, a la Secció d’Exactes, a l’assignatura de Càlcul diferencial i integral, de la que obté la qualificació d’excel·lent.

Acta del grau de batxiller

Presenta el projecte de final de carrera per aconseguir el títol d’Enginyer Industrial el dia 13 d’octubre de 1862, amb el títol Imprenta mecánica donde puedan tirarse doce mil pliegos de marca mayor por hora con las disposiciones necesarias para imprimir a varias tintas en un mismo pliego. Treballa aixecant plànols, estudis i peritatges de ferrocarrils i altres projectes, sobretot a la província de Girona, treballs que aviat compaginarà amb la docència a escoles de Mataró i Terrassa.

L’any 1865 presenta una sol·licitud per ser admès a l’oposició de càtedra de Mecánica Industrial vacant a l’Instituto Provincial de Tarragona, amb la memòria Descripción general de motores de más uso en la industria, però no és acceptat, ja que encara no té 24 anys, l’edat requerida per exercir. L’octubre d’aquest anys es casa amb Eulàlia Roca, amb qui tindrà set fills.

Clariana llegeix la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona l’any 1869, amb el títol Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas. L’any següent inicia la seva etapa tarragonina, en ser nomenat professor catedràtic numerari de Matemàtiques de l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona, ciutat en la que resideix fins l’any 1881.

A Tarragona és nomenat membre del tribunal d’oposicions per proveir vacants a diverses escoles i vocal de la Junta de Beneficència de la Província de Tarragona. A l’Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera, imparteix classes gratuïtes de nocions de físicomatemàtiques aplicades a l’agricultura i a la indústria i xerrades agrícoles. És soci fundador de la Revista Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera, en la que va publicar diversos articles. A Tarragona mateix aconsegueix que la Diputació de Tarragona li subvencioni l’edició de l’obra Tratado de cinemática pura, ja que és la primera d’aquesta classe que s’edita a Espanya.

A partir de 1875, Clariana viatja diversos cops a Madrid per prendre part als processos de selecció per proveir càtedres vacants a les universitat de València i Barcelona, esforços que finalitzaran l’any 1881 amb el nomenament de catedràtic numerari de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, per la qual cosa es trasllada a Barcelona, la seva ciutat natal. A Barcelona tindrà dos àmbits d’activitat: la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).

Horaris del curs 1880-1881

Lauro Clariana ingressa a la RACAB el mes de novembre de 1883, després de ser proposat per Andrés Giró y Aranola i Josep Domènech Estapà per ocupar una plaça d’Acadèmic numerari amb destí a la Secció de Ciències Físicomatemàtiques. A l’acte d’ingrés, llegeix la memòria Varias consideraciones filosófico-matemáticas con relación a la idea de los entes infinitos. A la RACAB, Clariana serà escollit per a diferents càrrecs: l’any 1886, és nomenat Secretari de la Secció de Ciències Físicomatemàtiques; l’any 1895, és escollit Director de la Secció 1ª de Ciències Físicomatemàtiques pel bienni 1895-1896 i, aquest darrer any, és nomenat Vocal de la Comissió de publicacions; finalment, el mes de novembre de 1906, és escollit pel càrrec de Director de la Secció 1ª de Ciències Físicomatemàtiques pel bienni 1906 a 1908. L’any 1908, és nomenat vocal de la Junta Inspectora de l’Observatori Fabra. A la RACAB, llegeix nombrosos treballs, entre memòries i discursos inaugurals. És, també, a redós de la RACAB que llegeix la Impugnación a la resolución de la cuadratura del círculo presentada por D. Leoncio Agües i que defensa, junt amb altres membres, una dura crítica contra la quadratura del cercle proposada per L. Agües.

A més d’exercir a la Universitat de Barcelona, Clariana exerceix de docent a l’Escola Industrial, on és nomenat catedràtic interí de Cálculo Integral y de Variaciones i de Mecánica Racional. Al llarg de la seva vida, dóna nombroses conferències, xerrades i lectures de memòries, estudis i informes. Amb coneixements musicals amplis, col·labora amb l’Associació Wagneriana, on desenvolupa el tema Armonías entre la Ciencia y la Música.

Horaris del curs 1885-1886

A la Universitat de Barcelona, on l’any 1894 llegeix la Oración Inaugural del curso 1894-1895 leida ante el Claustro de la Universidad de Barcelona, Clariana continua com a docent a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral. Al tombant del segle XX, proposa l’ampliació de les hores de classes pràctiques de l’assignatura de Cálculo infinitesimal, proposta que el rector desestima. Des de 1902 fins a 1907, porta de manera interina la càtedra de Cálculo Integral i l’any 1909 s’incorpora a l’assignatura de Complementos al cálculo infinitesimal, després d’haver-se’n fet càrrec de manera voluntària.

La seva carrera docent serà molt perllongada: a la ratlla dels setanta anys, l’any 1911, consta a la relació de professors i assignatures del curs 1911-1912 de la Facultat de Ciències com professor de les assignatures Elementos de cálculo infinitesimal, de periodicitat diària, i Complementos de cálculo infinitesimal, impartida tres dies a la setmana. L’any 1912, malgrat ja tenir l’edat màxima per exercir la docència, Clariana demana permís al rector per continuar treballant, cosa que aconsegueix després de gestions i de passar revisió davant d’un tribunal mèdic que certifica, i així ho comunica al rector, que Clariana té el grau “aptitud física e intelectual” requerit per a la docència. El mateix s’esdevé l’any 1914 i, altre cop, a l’inici de l’any 1915, a Clariana se li permet continuar “en el Servicio activo de la enseñanza”.

Horaris del curs 1911-1912

La seva voluntat el porta encara a formar part del grup de professors de diverses facultats de la Universitat de Barcelona que programen, pel curs 1915-1916, cursos complementaris i d’investigació amb 130 lliçons de matrícula gratuïta. Clariana programa set sessions en l’apartat de Teorías de Análisis Matemático Superior amb el següent programa de sessions:

1. Consideraciones generales acerca de las matemáticas
2. Importancia de la cantidad compleja
3. Principio de Cauchy
4. Aplicaciones a las integrales de cantidad real
5. Funciones doblemente periódicas
6. Funciones elípticas
7. Superficies de Riemann

Anotació al llibre d'actes de la Junta de la Facultat corresponent al dia 12 de març de 1915

A l’inici del curs 1916-1917, té diverses sessions preparades que ja pot impartir:

1. Conferencias filosóficas acerca de lo infinito
2. Controversias de lo infinito entre matemáticos
3. Superioridad del método Leibniziano respecto a los métodos designados bajo los nombres de agotamiento de los invisibles, de las cantidades que se desvanecen, de los límites y de las flexiones y Fuentes. Generación de la cantidad según lo indefinido
4. Importancia de las cantidades que difieren entre sí indefinidamente poco, base del cálculo diferencial e integral
5. Geometría infinitesimal aplicada a los triángulos y a las líneas en general
6. Verdadera interpretación de la cantidad infinitesimal en varios problemas de cálculo diferencial e integral.

Lauro Clariana és un dels matemàtics del segle XIX que tenen la docència com a principal activitat, però, alhora, és autor d’una àmplia producció, entre la que trobem escrits en els que intenta agermanar la matemàtica amb la filosofia, estudiant les relacions entre l’estètica i la ciència del càlcul, o aplicar la geometria a la música. Les seves opinions sempre es troben d’acord amb el seu catolicisme aferrissat.

Lauro Clariana Ricart mor a Barcelona el dia 11 d’octubre de 1916, a la 1h. de la tarda.

Necrològica	Anotació corresponent a la mort de Clariana al llibre d'actes de la Junta de la Facultat del 27 d'octubre de 1916