Llengües

Inici >> Coneix el CRAI >> Biblioteques >> CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica >> Mostra bibliogràfica: Any Alan Turing

Mostra bibliogràfica: Any Alan Turing

2012: Any Alan Turing

Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques

 

En l'any del seu centenari i en reconeixement a la seva immensa tasca, la comunitat matemàtica commemora arreu del món l'Any Alan Turing. El CRAI Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, per a qui Turing ha estat i és una figura emblemàtica, s'afegeix a la iniciativa i us ofereix el seu particular homenatge en forma de mostra bibliogràfica i biogràfica.

 

L'any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les transmissions codificades de l'exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l'Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

 

 

Presentació

Alan Mathison Turing
 
Universal Turing Machine, de Jin WickedRecordo que, en una ocasió, el mantenidor d’uns Jocs Florals que se celebraven a casa la vídua Planas, a Barcelona, deia, a tall de presentació:

La fetillera,
que empeny sense pietat el meu destí,
m’ha llençat com un fus a la carrera,
on necessàriament haig de teixir.
M’ha dut de bogeria en bogeria,
al seny i a la raó del bon camí.

Em sembla que aquests versos tenen a veure amb la reflexió que vull compartir amb tots vosaltres.

A la història de la Humanitat hi ha hagut personatges que han tingut un “destí” —que potser no haurien volgut—, al qual s’han vist empesos per les circumstàncies. Recordem les paraules d’Ortega —que mai no hauríem d’oblidar—: “Sóc jo i les meves circumstàncies”.

I, malauradament, malgrat el que deia el mantenidor, la fetillera no sempre ens porta “al seny i a la raó del bon camí” perquè, en moltes ocasions, les circumstàncies són fruit de les pròpies limitacions i de les forànies —la guerra, els prejudicis, la hipocresia i la mesquinesa— i torcen el camí dret cap a viaranys adversos.
Crec que Alan Mathison Turing és un d’aquests personatges, protagonista d’un destí valuós i alhora dissortat. Fruit de la dualitat entre allò que hom és —i té dret a ser— en un àmbit més global —destinat a ser conegut, públic i coparticipat— i en l’àmbit personal —destinat a ser privat i respectat.

Tocat pels déus —quins déus?, no ho sé— fou capaç de copsar el forat que havia deixat David Hilbert en plantejar l’Entscheidungsproblem —el problema de la decisió— en el càlcul de predicats de primer ordre. Aquest problema, com el desè de la seva llista de 1900, no tenia sentit sense disposar d’una definció matemàtica precisa d'”algorisme” o, si es prefereix, de “funció computable”. Si bé Kurt Gödel (1931) havia aportat el concepte de “funció recursiva” i Alonzo Church (1936) havia restablert la hipòtesi segons la qual els conceptes de “funció recursiva (parcial)” i “funció computable” coincidien, calia disposar d’una definició matemàtica correcta de “computabilitat”, una qüestió que Church resolgué amb Turing l’any 1936. Però, en l’imaginari col·lectiu, ha quedat com a sinònim de “funció computable” l’expressió “funció computable per una màquina de Turing”. Em sembla, però, que Turing anà més lluny que Church en adonar-se de l’existència de la màquina universal; és a dir, una màquina que, per sí sola, simulava “totes” les màquines possibles alhora. Naixia així, si més no en l’àmbit teòric, la idea que portaria a les “computadores”, uns ginys que avui formen part de la nostra quotidianitat.

D’altra banda, una circumstància que de segur ell no hauria desitjat, la Segona Guerra Mundial, li va permetre de desxifrar l’Enigma. L’Enigma era una màquina de “codificar missatges” que usava l’exèrcit alemany; disposava d’un mecanisme de xifrat rotatori, que permetia usar-la tant per xifrar com per desxifrar missatges. Era d’una família de màquines electromecàniques de rotor, la primera de les quals construïda per Arthur Scherbius [1878-1929].

Malgrat que havia esclatat la guerra, Turing continuà la seves investigacions com a membre del King’s College fins que el 4 de setembre de 1940 fou requerit per l’Escola Governamental de Codificació i Descodificació, la tasca de la qual era desxifrar els missatges secrets de l’enemic, produïts per l’Enigma. El text oficial del govern britànic sobre la guerra, British Intelligence in the Second World War, descriu la situació en la dècada dels trenta:

Pels volts de 1937 pogué establir-se que, a diferència de les contraparts japoneses i italianes, l’Exèrcit alemany, la Marina i probablement la Força Aèria, juntament amb d’altres organitzacions de l’Estat com ara els ferrocarrils i la SS, usen en totes les comunicacions diferents versions del mateix sistema de codificació: la Màquina Enigma que havien millorat mitjançant modificacions progressives. El 1937 l’Escola governamental de Codificació i Descodificació penetrà en el model menys modificat i segur d’aquesta màquina, model que utilitzaven els alemanys, italians i les forces nacionalistes espanyoles. Però, llevat d’aquest cas simple, Enigma es resistia a l’atac, i tot semblava indicar que continuaria fent-ho.

El Ministeri de Relacions Exteriors s’adonà que calia recórrer als  teòrics dels nombres: tenien molta més probabilitat de trobar la clau per trencar els codis alemanys i, per començar, nou dels teòrics més brillants de teoria de nombre britànics foren reunits en la nova seu de l’escola a Bletchley Park, una mansió victòriana a Bletchley, comtat de Buckinghamshire. Turing abandonà les màquines hipotètiques amb cinta infinita i temps de procés il·limitat, per enfrontar-se a un problema pràctic amb recursos finits i un límit de temps molt real.

A partir de 1950 en l’article Computing Machinery and Intelligence, publicat a la revista Mind, retorna a les qüestions teòriques, si bé ara planteja un problema més proper a la intel·ligència artificial que no pas a la teoria de la computació. Hi planteja el Test de Turing, que fa una proposta per demostrar l’existència d’intel·ligència en una màquina. Es fonamenta en la hipòtesi positivista segons la qual, si una màquina es comporta en tots els aspectes com quelcom intel·ligent, ha de ser intel·ligent.

Malgrat aquests èxits intel·lectuals —al servei de la comunitat científica i la pau—, Turing fou perseguit, com dèiem, per la hipocresia d’una societat que no volia créixer. Recordem que la llei que perseguia l’homosexualitat —una pràctica molt generalitzada en la intel·lectualitat britànica, gairebé un hobby i un cert esnobisme d’aquesta classe privilegiada— no fou derogada fins l’any 1968. I Turing fou culpabilitzat per aquest dret privat individual —i, vull dir-ho alt i fort ara que es parla de la possibilitat de decidir a Catalunya, mai no hauríem de confondre dret amb normativa legal; hi ha drets que són negats per les lleis i, és curiós, gairebé sempre les lleis van molt per darrere dels drets.

Potser el més trist d’aquesta història és el que diu David Leavitt:

La seqüela de la seva detenció, acusat de “corrupció pública” i del suïcidi posterior amb una poma enverinada amb cianur —s’ha dit que Turing admirava la versió Disney de Blancaneus i els set nans— fou que la seva contribució al desenvolupament de la computadora moderna fou minimitzada i en ocasions obviada completament, arribant-se a atribuir a John von Neumann —que havia estat professor de Turing a Princeton—, la paternitat d’idees que havien nascut en la ment “intel·ligent”, però tímida, de Turing. Caldria esperar a la desclassificació dels papers de Bletchey Park i a la publicació de la biografia de Turing d'Andrew Hodges (1983) perquè se li comencés a fer justícia (The Man Who Knew Too Much, edició castellana, p 14).

I jo m’atreviria a afegir —malgrat la satisfacció que hom pugui sentir com a català— que el fet que es triés Ramon Llull com a pare de la informàtica enlloc de triar Alan Turing, té encara a veure amb aquesta “fetillera” que va empènyer la vida exitosa de Turing per viaranys que, durant massa temps, s’han considerat malsans.

 
Presentació maquetada i en pdf
 
Josep Pla i Carrera
Professor emèrit de la Universitat de Barcelona
11 de novembre de 2.012




 

Biografia

En paper | Al web
 
 

Alan Turing

Alan Mathison Turing concibió la máquina computadora moderna en 1936. Todos los ordenadores hoy en servicio son, a la postre, máquinas de Turing. Matemático, precursor y pionero de la inteligencia artificial, propuso el criterio que hoy lleva su nombre, como medio para determinar si un ordenador, adecuadamente programado, es capaz de pensar. Durante la Segunda Guerra Mundial, intervino en la desencriptación del código alemán Enigma, integrado en una operación británica ultrasecreta que, según los historiadores, adelantó dos años el final de la guerra. A su muerte, a los 41 años, Turing estaba emprendiendo los primeros trabajos sobre lo que ahora se llamaría «vida artificial», simulando los procesos químicos del desarrollo biológico.

Copeland, J. B. ; Proudfoot, D. Un Alan Turing desconocido. A: La ciencia después de Alan Turing.  [Barcelona : Prensa Científica], 2012, p. 32-38.

 
Rafael Lahoz-Beltrá
Turing: del primer ordenador a la inteligencia artificial
Alan Turing fue un adelantado a su tiempo. En esta biografía, la primera escrita en lengua española, se analiza preferentemente su perfil científico, que comienza con la célebre máquina de Turing, uno de los elementos fundamentales en teoría de la computación, continúa durante la II Guerra Mundial con el descifrado de los códigos alemanes de Enigma, sigue con la construcción del Pilot Model ACE, uno de los primeros ordenadores, basado en un diseño suyo, y termina con su incorporación a la Universidad de Manchester, donde explora el tratamiento con ordenador de algunos problemas en biología y propone el test de Turing, una de la pruebas más célebres de la inteligencia artificial.

Lahoz-Beltrá, Rafael. Turing : del primer ordenador a la inteligencia artificial. Tres Cantos : Nivola, 2005.

David Leavitt
El Hombre que sabía demasiado : Alan Turing y la invención de la computadora
Acosado tanto por las autoridades como por sus colegas, el matemático británico Alan Turing se suicidó en 1954 al morder una manzana rociada con cianuro. Pionero en el campo de la matemática pura, principal responsable de descifrar el código Enigma (empleado por los alemanes durante la segunda guerra mundial para mandar sus órdenes cifradas) y progenitor de las ideas que condujeron a la invención del ordenador, Turing también fue un homosexual declarado en una época en que tal conducta contravenía tanto las convenciones sociales como la ley.
Educado en Cambridge y Princeton, en 1936 Túring escribió Números computables, trabajo en el que desarrollaba la idea radical de que las máquinas acabaría siendo capaces de «pensar» por sí solas.

Leavitt, David. El Hombre que sabía demasiado : Alan Turing y la invención de la computadora. Barcelona : Antoni Bosch, 2006.

Christof Teuscher
Alan Turing: Life and Legacy of a Great Thinker
Alan Turing's fundamental contributions to computing led to the development of modern computing technology, and his work continues to inspire researchers in computing science and beyond. This book is the definitive collection of commemorative essays, and the distinguished contributors have expertise in such diverse fields as artificial intelligence, natural computing, mathematics, physics, cryptology, cognitive studies, philosophy and anthropology.
The volume spans the entire rich spectrum of Turing's life, research work and legacy. New light is shed on the future of computing science by visionary Ray Kurzweil. Notable contributions come from the philosopher Daniel Dennett, the Turing biographer Andrew Hodges, and the distinguished logician Martin Davis, who provides a first critical essay on an emerging and controversial field termed hypercomputation. A special feature of the book is the play by Valeria Patera which tackles the scandal surrounding the last apple, and presents as an enigma the life, death and destiny of the man who did so much to decipher the Enigma code during the Second World War.
Other chapters are modern reappraisals of Turing's work on computability, and deal with the major philosophical questions raised by the Turing Test, while the book also contains essays addressing his less well-known ideas on Fibonacci phyllotaxis and connectionism.

 Teuscher, Christof (ed.). Alan Turing : life and legacy of a great thinker. Berlin [etc.] : Springer, 2004.

Sara Turing
Alan M. Turing
So is described one of the greatest figures of the 20th century, yet someone who was barely known beyond mathematical corridors till the revelations in the 1970s. It was the that alan Turing's critical contributions to the breaking of the German Enigma code and the development of computer science, along with the circumstances of his suicide at the height of his powers, became widely known.
From the rather odd, precocius, gauche boy through adolescence in which his mathematical ability began to blossom, to the achievements of his maturity, the story of Turing's life fascinates. In the years since his suicide, Turing's reputation has only grown, as his contributions to logic, mathematics, computing, artificial intelligence and computational biology have become better appreciated.
To commemorate the centenary of Turing's birth, this republication of his mother's biography, unavailable for many years, is enriched by a new foreword by Martin Davis and a never-before-published memoir by Alan's older brother. The contrast between this memoir and the original biography reveals tensions and sheds new light on Turing's relationship with his family, and on the man himself
.

Turing, Sara. Alan M. Turing. Cambridge : Cambridge Unversity Press, 2012.

Wikipedia Encyclopedia Britannica
viquipèdia Encyclopaedia Britannica
The Mathematics Geneology Project The MacTutor History of Mathematics
Mathematics Geneology Project
The MacTutor History of Mathematics


 


 

Bibliografia

Catàlegs | Bases de dades | Alan Turing Bibliography
   
Catàlegs
   
Catàleg de la UB

Què tenim al CRAI de la UB?

   
CCUC

Què hi ha al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)

 
Bases de dades
   
Documat

Què hi ha a Documat?

         
      MathSciNet

      Què hi ha a MathSciNet?

         
      Zentralblatt MATH

      Què hi ha a Zentralblatt MATH

         
      JSTOR

      Què hi ha a JSTOR?

       
      The Alan Turing Bibliography
         
      The Alan Turing Bibliography The Alan Turing Bibliography

      Recull exhaustiu elaborat per Andrew Hodges, professor de Matemàtiques del Wadham College (Oxford) i autor de Alan Turing : the Enigma.

      Una bona part del treball de Turing no es va publicar en les revistes científiques del moment. Fer un llistat exhaustiu de tota la seva producció és difícil: hi ha informes interns, treballs inacabats —i posteriorment completats per col·legues—, documents mecanografiats de converses o documents que, per ser d'alt secret, no estaven destinats a la publicació. The Alan Turing Bibliography té per objectiu oferir un llistat complet de material escrit en forma d'articles científics, sense incloure-hi la correspondència amb els col·legues ni altres documents de caràcter personal.



      Arxius

       

      King's College Archive Center
         
      King's College King's College Archive Centre (Cambridge)

      La col·lecció The Papers of Alan Mathison Turing conté articles publicats i inèdits, separates d'articles, articles d'altres autors amb anotacions de Turing, la seva tesi doctoral i la correspondència personal.

      La col·lecció s'estructura en 7 seccions en funció de la naturalesa dels documents:


      Secció Tipus de documents Forma Període
      A Treballs biogràfics i personals Paper 1923-1988
      B Publicacions, conferències i xerrades escrites per ell o propietat seva Paper 1923-2006
      C Manuscrits no publicats i esborranys Paper 1927-1977
      D Correspondència Paper 1935-1968
      E Turing Celebration Day Enregistraments de vídeo i paper 01/10/1997
      K Documentació donada per la mare d'Alan turing, Sara Turing, el 1.960 Paper 1917-1960
      X Altres materials Paper 1984-2008
         
      The Turing Archive for the History of Computing
         
      The Turing Archive for the History of Computing The Turing Archive for the History of Computing

      L'Arxiu Turing per la Història de la Informàtica, dirigit per Jack Copeland i Diane Proudfoot,  conté la col·lecció més gran d'originals digitalitzats de Turing i d'altres pioners de la informàtica. Inclou, també, articles sobre Turing i la seva feina.
         



      Centenari

      The Alan Turing Year
         
      Alan Turing Year The Alan Turing Year

      Sota la organització de l'Any Turing s'hi apleguen tots els actes, commemoracions i celebracions que s'han fet i es faran durant aquest any i que tenen en la figura d'Alan Mathison Turing el fil conductor. Persones, centres de recerca, universitats i institucions d'arreu del món es coordinen a través de Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), per retre homenatge al matemàtic britànic en l'any del seu centenari.

      El web del centenari recull exhaustivament tots els actes celebrats o programats, a banda d'infinitat de recursos —publicacions, vídeos,material gràfic, etc. —i un llistat de les persones i institucions participants.
       
         
      Año Turing / Año de la Informática 2012
         
      AñoTuring / Año de la Informática 2012 Año Turing / Año de la Informática 2012

      Emmarcada en el centenari de Turing, la celebració intenta difondre els avenços en recerca informàtica a  tots els nivells. La coordina la Sociedad Científica Informática de España (SCIE) amb la col·laboració de la Conferencia de Decanos y Directores de Ingeniería Informática de España (CODDI).

      Recull les activitats celebrades a l'Estat espanyol i permet que persones i institucions difonguin  les que puguin organitzar.

       
         
      2012. Any Alan Turing a Barcelona
         
      2012. Any Alan Turing a Barcelona 2012. Any Alan Turing a Barcelona

      La Facultat  d'Informàtica  de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) reuneix al web les activitats programades durant l'Any Turing a la ciutat comtal. El comitè assessor està format per especialistes de la UPC, de la Univesitat de Barcelona (UB) i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
         
      Alan Turing's 100th Birthday
         
      Alan Turing Doodle Alan Turing's 100th Birthday

      Google va publicar aquest doodle el 23 de juny de 2.012, coincidint amb el dia que es complien 100 anys del naixement  d'Alan Turing. Es tracta d'una Màquina de Turing interactiva, el codi font de la qual es distribueix sota una llicència Apache 2.0. Les imatges i animacions es distribueixen sota una llicència CC-BY-SA 3.0




       

      Premsa

       

      Mitjans catalans | Mitjans espanyols | Mitjans britànics | Mitjans nord-americans
         
      Aquest recull de premsa no té cap més intenció que aplegar una mostra significativa dels articles publicats a la premsa generalista sobre la figura d'Alan Turing o el centenari durant l'any 2.012. Per raons de proximitat i comprensió, ens hem centrat en els mitjans catalans i espanyols, seguits dels britànics, atesa la nacionalitat d'Alan Turing, i dels nord-americans. 
         
      Mitjans catalans
      Catalunya
         
      Mitjans espanyols
      Espanya
        Amunt
         
      Mitjans britànics
      Gran Bretanya
         
      Mitjans nord-americans
      EUA
        Amunt

       

      <br />
Opineu sobre aquesta exposició

      agost, 2012

      Segueix-nos

      totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

       

      Footer - Copyright

       

      Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

       

      Campus d'exelencia

      Pla de sostenibilitat del CRAI                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia