La traducció de textos filosòfics no havia de ser una prioritat de la FBM. De fet, en les normes i documents fundacionals ja s’adverteix que només es traslladarien «els textos veritablement clàssics i principals». Això fa, per exemple, que es decidís optar, de primera hora, per Plató, però que, en canvi, es proposés només una selecció d’obres d’Aristòtil. Estelrich, en aquest cas, seguia molt fidelment els mateixos postulats que havia adoptat l’Associació Guillaume Budé:
En virtut d’aquestes consideracions foren seleccionades obres de contingut filosòfic amb un component estètic i literari innegable, com el Lucreci de Balcells o el Sèneca de Cardó (i, més endavant, alguns tractats filosòfics de Ciceró, com ara Els deures o les Disputacions tusculanes). Estelrich també havia previst un volum dedicat als filòsofs presocràtics (que havia d’assumir Farran i Mayoral).
Ja hem vist la justificació que Estelrich donava respecte de la necessitat de traduir l’obra de Plató. Naturalment, aquesta opció venia en part avalada pel fet de poder comptar amb una traductor excepcional: Joan Crexells (1896-1926). Crexells assumí el primer dels volums de Plató que conté la Defensa de Sòcrates, el Critó, l’Eutífron i el Laques (els diàlegs que també havia aplegat el primer volum de Plató de l’Associació Budé) (Nr. 104). Ara bé, la mort tràgica de Crexells, el 1926, trastocà els plans. Per acabar el segon volum, que havia quedat mig enllestit, es va decidir comptar amb Riba ‒Riba fou el marmessor de Crexells i tutor de la filla Eugènia– i amb Jaume Serra Hunter i el seu equip (nr. 105). Ara bé, les múltiples ocupacions de Serra Hunter, que era degà i que aviat fet el salt a la política, feren inviable aquesta solució. La traducció dels Diàlegs platònics entrà en una provisionalitat que només sembla haver-se superat en els darrers temps. Després dels volums traslladats per Jaume Olives, Eulàlia Presas, Manuel Balasch i Josep Vives, Montserrat Camps ha assumit la tasca de completar les obres pendents del filòsof atenenc.
La represa d’activitats després de la guerra no millorà la situació de les obres de pensament i de filosofia dins de la FBM. Valentí continuà la traducció dels tractats filosòfics de Ciceró (Els deures, Tusculanes) i Cardó feia el mateix amb Sèneca.
Tanmateix, amb el pas del temps, importants textos filosòfics han trobat cabuda dins les activitats de la FBM, encara que continua essent un camp molt minoritari. Montserrat Jufresa, Catedràtica de Filologia Grega de la UB, va traduir les Lletres d’Epicur (1975) (Nr. 106) i, més recentment (2015), La vida pitagòrica de Iàmblic. Joan Manuel del Pozo i Núria Gómez han reprès les versions dels tractats filosòfics de Ciceró.
Pel que a Aristòtil, “il maestro di color che sanno” inicialment només es va traduir la Poètica i La Constitució dels atenesos, a càrrec de Farran i Mayoral (1926). A partir dels anys 70 començaren a aparèixer versions dels tractats més tècnics: l’Ètica nicomaquea i les Categories, per Josep Batalla; la Història dels animals que girà Juli Pallí; les Qüestions mecàniques d’Aristòtil, obra d’Albert Presas i de Joan Vaqué. En temps més recents, Miguel Candel, professor de Filosofia de la UB, s’ha estrenat amb la traducció del De l’ànima (2015) i, en dos volums, dels llibres de la Metafísica aristotèlica (2018-2019) (Nr. 107).
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.