Entre 1929 i 1931, l’Editorial Alpha també publicà una col·lecció efímera, denominada Biblioteca Hebraico-Catalana, formada per tres volums. Dos dels volums reprodueixen els tractats de Abraam Bar Hiia, en concret el seu Llibre revelador i Llibre de geometria, amb traduccions del semitista Josep Maria Millàs i Vallicrosa (1897-1970), catedràtic d’Hebreu i Arameu de la Universitat de Barcelona (1932-1970), a partir del text hebreu establert per Julius Guttmann (1880-1950) que aleshores era professor a la Hochschule für die Wissenschaft des Judentums de Berlin, en una edició apareguda el 1913.
El jueu barceloní Abraham bar Hiia (ca. 1065–1140 ca.), també conegut com a Abraham Savasorda (o Sabassorda) i com a Abrahau Iudaeus, fou un dels científics judeocatalans més importants de l’alta Edat Mitjana. Tot i que es formà a Osca, desenvolupà tota la seva activitat a Barcelona, al servei de la comunitat jueva i del rei Pere i.
Millàs i Vallicrosa va traduir, per a la Biblioteca Hebraico-Catalana, dos dels seus tractats. En primer lloc, anostrà el Llibre revelador (en hebreu Meguil·lat hamegal·lè) del jueu barceloní (nr. 7), basant-se en l’edició del text hebreu d’Adolph Poznanski i Julius Guttmann apareguda a Berlin el 1924. Al final de la introducció, Millàs i Vallicrosa descriu els objectius de la Biblioteca Hebraico-Catalana. El segon text de bar Hiia que el semitista barceloní traduí fou el Hibbur hameixihà uehatixbòret (literalment Tractat sobre la mesura i el càlcul, però més conegut com a Tractat de geometria (nr. 8), escrit cap al 1116, una de les primeres adaptacions de l’àlgebra àrab.
El segon volum de la Biblioteca Hebraico-catalana aplegava la traducció catalana de l’obra més important del jueu barceloní Josep Ben Meir Ibn Sabara (ca. 1140–1200 ca.), en concret, el seu Llibre d’ensenyaments delectables (o Sèfer Xaaixuïm en hebreu), aparegut el 1931 (nr. 9). Es tracta d’una composició en prosa rimada que incorpora també passatges en vers, on desfilentot un seguit de narracions de caire popular, on el narrador-protagonista , acompanyat d’un gegant de nom Enan¸inicia un viatge per diverses ciutats, amenitzat pels relats que es van explicar l’un a l’altre.
En aquest cas, la traducció anava a càrrec d’Ignasi Gonzàlez Llubera (1893-1962). Gonzàlez i Llubera s’havia format, en llengües semítiques, a la Universitat de Barcelona, però exercí la seva activitat docent, des del 1926 al 1960, a la Queen’s University de Belfast, al Departament d’Espanyol, on tingué com a deixables Robert Brian Tate i Francis William Pierce.
|
||
(9) Josep Ben Meir Ibn Sabara, Llibre d'ensenyaments delectables : Sèfer Xaaixuïm. Traducció amb introducció i notes d'Ignasi Gonzàlez-Llubera, Barcelona, Editorial Alpha, 1931.
|
||
El semitista Ignasi Gonzàlez-Llubera (1893-1962), que després fou catedràtic d’Espanyol a la Queen’s University de Belfast (1926-1960), fou el responsable de la versió catalana d’aquesta obra del jueu barceloní Josep Ben Meir Ibn Sabarra, una miscel·lània amb prosa i vers, que encadena una sèrie d’episodis narratius de diversa mena, amb un caire popular.
|
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.