Exposició virtual: Jean-Baptiste de Lamarck (1744-1829)

Introducció

Lamarck és conegut per la seva teoria sobre l’evolució, que ell anomenà «herència dels caràcters adquirits» i que és més coneguda per «Lamarckisme». El lamarckisme es basa en el principi que la necessitat o desig (besoin en francès) és el que regeix l’evolució. El rebuig sofert per la teoria de Lamarck en va marcar el descrèdit com a científic durant la seva vida, arribant fins els nostres dies. A començaments del s. XX, el psicòleg Mark Baldwin va interpretar, des d’un punt conductual, la teoria de l’evolució de Darwin, tot suggerint que les innovacions culturals i l’aprenentatge podien predisposar el curs de la selecció natural.

La seva amistat amb Buffon va fer possible que formés part de l’Acadèmia Francesa de Ciències i que, més tard, treballés al Museu d’ Història Natural. El 1793 va començar a exercir com a professor de l’àrea d’insectes i cucs, departament que va batejar com a Departament de Zoologia dels Invertebrats. Va ser el primer en fer servir aquest mot per a descriure qualsevol animal sense columna vertebral.

Fet curiós és que Darwin va néixer el mateix any en què Lamarck publicava la seva obra principal: Filosofia zoològica, el 1809.

Biografies

• Jean-Baptiste de Lamarck, a techno-science.net (francès)
• Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829), University of California-Berkeley (anglès)
• Jean Baptiste Lamarck (1744-1829), University of Dayton (anglès)

Anecdotari

• GERSHENOWITZ, Harry. «Napoleon and Lamarck». Indian Journal of History of Science, vol. 15, núm. 2 (1980), p. 204-20

• LARSON, Edward J. Evolución: la asombrosa historia de una teoría científica. Barcelona: Debate, 2006.

Exposicions

• Oeuvres et rayonnement de Jean-Baptiste Lamarck