Mostra bibliogràfica: Darwin com a pretext: Ernst Haeckel, el "bulldog" alemany de Darwin

Ernst Haeckel, el "bulldog" alemany de Darwin

Aquest apel·latiu va ser atorgat per Stephen Jay Gould a Haeckel per la seva defensa primerenca i aferrissada de la teoria de Charles Darwin als països germànics, i a Europa continental en general.

Ernst Haeckel (1834-1919) va néixer a Potsdam, en el si d’una família d’esperit protestant molt arrelat, especialment pel costat de la seva mare, Charlotte Sethe. El seu pare, Karl, pertanyia a l’alta burocràcia estatal de Prússia. Començà la carrera de medicina a Wurtzburg (1852-54). El seu interès per l’anatomia comparada, però, el va fer traslladar-se a la de Berlín (1854-55) per tal de treballar amb el prestigiós fisiòleg Johannes Müller (1801-1858), qui l’inicia en la recerca amb una estada a l’illa de Heligoland. Haeckel va professar sempre per Müller una gran devoció. Tornà a Wurtzburg (1855-57) on fou assistent d’anatomia patològica amb el fundador de la patologia cel•lular Rudolf Virchow (1821-1902); allà conegué l’anatomista Carl Gegenbaur (1826-1903), qui era ja professor, amb qui l’uniria una gran amistat durant tota la vida, malgrat la confessionalitat catòlica de Gegenbaur i el suport que donà Haeckel a la Kulturkampf de Bismarck. Acabà els seus estudis a Viena (1858).

Entre 1859 i 1860 viatjà per Itàlia i França. Les prospeccions de radiolaris que va portar a terme motivaren la descripció de 120 noves espècies, quan les conegudes fins aleshores eren tan sols 58. Durant aquest viatge perfeccionà la seva capacitat d’aquarel·lista i llegí la primera traducció alemanya de L’origen de les espècies.

L’any següent (1861) Gegenbaur el cridà a Jena com a Privat-Dozent per explicar zoologia. Posteriorment va ser professor extraordinari i professor ordinari (catedràtic). Ensenyà zoologia en aquella universitat durant 48 anys. A Jena fundà el Phyletisches Museum ('Museu Filogenètic'), del qual fou director.

Per aquells anys es casà amb la seva cosina Anna Sethe, qui moriria molt aviat (1864), fet que li provocà una greu crisi. Posteriorment es va casar amb Agnes Huschke, filla d’un dels seus col·legues, amb qui tingué tres fills.

A partir de 1862 començà a ensenyar evolució, amb la pretensió d’anar més enllà de Darwin, tractant el ser humà com una espècie zoològica més. Va aconseguir crear un poderós grup científic (amb tres càtedres) gràcies a l’aportació del mecenes de Basilea Paul von Ritter. El mateix 1862 publicà Monographie der Radiolaren ('Monografia dels radiolaris'), on per primera vegada es declara evolucionista. El 1866 publicà la seva gran obra Generelle Morphologie der Organismen (Morfología general de los organismos). Al 1868 vegé la llum el que es pot considerar la versió popular de la Generelle, Natürliche Schöpfungsgeschichte, títol que normalment es tradueix com a 'Història natural de la creació'. En aquesta obra hi exposa també les seves idees materialistes (monisme). Es tractava del recull d’una sèrie de conferències de divulgació que va a donar els dos anys precedents a la seva universitat. Fundà la Lliga Monista, que promogué apostasies massives durant anys, cosa que el va enfrontar tant amb l’Església luterana (la qual creà, per oposar-s’hi, la Lliga Kepler) com amb la catòlica (qui hi respongué amb la Lliga Neotomista). Partidari aferrissat de la recapitulació ontogènia-filogènia, la va promoure com a llei (llei biogenètica fonamental). La teoria de la gastrea, amb la qual va tractar d’explicar l’origen i la radiació dels metazous, es una conseqüència directa de les seves idees recapituladores.

Els seus últims anys van ser molt difícils. D’ençà 1911 estava impossibilitat com a conseqüència d’una fractura de pelvis. La derrota de 1918 va significar la fi de l’Alemanya bismarckiana amb la qual s’havia sentit tan identificat. Aquell mateix any es va veure obligat a vendre la seva vivenda a Jena (Vil·la Medusa) a la Fundació Carl Zeiss. Actualment, la casa allotja l’Institut d’Història de la Medicina i de la Biologia de la Universitat de Jena.

Tornar a l'inici