Biblioteca del Servei de Biblioteques del Front

La col·lecció recull part de les obres que, durant la Guerra Civil espanyola, es feien arribar al front amb l'objectiu d'entretenir els soldats, enriquir la seva formació cultural i reforçar la seva moral. La iniciativa va sorgir de manera espontània de diverses entitats cíviques i col·lectius d'estudiants i mestres que volien apropar la lectura als soldats. Va rebre l'impuls de la Mancomunitat, de la figura emblemàtica de Jordi Rubió i Balaguer i del desenvolupament de la Xarxa de Biblioteques Populars.  

A partir del 1937, en un context més ampli i marcat per la ideologia republicana, la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Biblioteques del Front (SBF), que disposava de biblioteques viatgeres, d'un bibliobús i de les bibliotecàries encarregades de traslladar els llibres a les diferents zones de combat. Aquestes dones van tenir un paper clau també en l’organització i conservació del fons després del conflicte.

En acabar la guerra, els volums van ser destinats a institucions públiques, entre les quals destacava l'Escola de Bibliotecàries, abans d'integrar-se al fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona. El seu contingut temàtic és molt variat: hi trobem narrativa de ficció, biografies, obres de divulgació i també textos polítics. S'intentava mantenir una proporció equilibrada entre cultura i diversió i es donava prioritat a la llengua catalana, tot i que una part important del fons era en castellà.  

Cada exemplar d'aquesta col·lecció conserva encara el segell original del Servei de Biblioteques del Front.