Els villancets: exemplars

                                    

Villancicos convento          Reglas                 Villancicos profesion    Villancicos Castelltersol            Duo                

 

 

 

 

 

 

 

Villancicos qve se cantaron en el religiosissimo Convento… Barcelona: Jaume Surià, [no després de 1697]. B-54/3/6-22

 

 

 

 

 

 

 

Minguet i Irol, Pau. Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin, flauta travesera, flauta dulce y la flautilla con varios tañidos, danzas, contradanzas... al estilo castellano, italiano, catalàn y francès... [En Madrid: en la Imprenta del dicho Autor, 1774]. Biblioteca de Catalunya. M 8.

 

Durant el segle XVIII augmenta la publicació de tractats pedagògics musicals dirigits a una classe d’aficionats que volien aprendre a interpretar el seu repertori sense necessitat d’un mestre. Aquests nous mètodes, com el de Pau Minguet, ensenyaven a tocar els instruments més habituals com el clavicordi, la guitarra, la flauta travessera, el saltiri o el violí (que es poden apreciar a la imatge) a més d’explicar les noves danses de moda i els seus passos per a dansar-les.

 

 

 

 

 

 

 

Villancicos que en la solemne profesion…. Barcelona: hereus de Barthomeu i Maria Àngela Giralt, [no després de 1770]. B-66/3/1-8

 

 

 

 

 

 

 

Villancicos que se cantaron en la villa de Castelltersol… Barcelona: Estefania Guasch i Ignasi Guasch, [no després de 1732]. B-65/2/18-61

 

 

 

 

 

 

 

Valls, Francesc. 3º a Duo Para un Velo. Barcelona: no després de 1697]. 

 

Els villancets impresos acostumaven a tenir un centenar d’exemplars. En canvi, les partitures interpretades en cada festa restaven en un únic manuscrit en els fons de la capella de música, i, molt rarament, contenien més informació que l’estrictament musical. La coincidència entre els text dels villancets de Teresa de Crist i els fragments musicals de Francesc Valls “Duo para una velo”, ha permès aparellar-los i identificar i datar aquestes partitures.

 

 

 

< Vitrina 3

Vitrina 4 >