(88) Corneli Nepos, Vides d’homes il·lustres. Traducció del Dr. Manuel de Montoliu, Barcelona, Editorial Catalana, 1923.
(89) Aristòtil, Poètica. Constitució d’Atenes. Text i traducció de J. Farran i Mayoral, Barcelona, FBM, 1926.
Una de les característiques dels primers anys de la FBM –que sembla que cal atribuir als bons oficis i a les pensades d’Estelrich– és l’haver sabut engrescar en l’aventura de traduir els clàssics grecs i llatins noms il·lustres de la intel·lectualitat catalana, no necessàriament llatinistes o hel·lenistes de professió.
Els llistats inicials de futurs col·laboradors preparats per Estelrich entre 1922 i 1923 inclouen noms que finalment no acabaren prenent part en l’empresa. Així, per exemple, inicialment, Horaci havia estat assignat a Gabriel Alomar; Virgili, a Pere-Màrtir Bordoy Torrents; Ovidi, a Lluís Bertran Pijoan; Baquílides i els Himnes homèrics, a Pere Bosch i Gimpera; Menandre, a Lluis Nicolau d’Olwer; Prudenci, a Miquel Costa i Llobera (que acabà traduint-lo, però, per a la Il·lustració Catalana); Sant Agustí, a Josep Maria Capdevila.
També apareixen altres noms, com ara Josep Maria de Sagarra, sense assignació (per altres fonts, sabem que s’havia d’encarregar-se de Catul), Jesús-Ernest Martínez-Ferrando (un dels pocs valencians), Josep Maria Junoy, Artur Masriera, Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrent, Lluis Segalà o el mateix Josep Pla. En altres casos, el pla d’Estelrich assignava als futurs col·laboradors altres obres que finalment no traduïren; Riba, per exemple, s’havia de fer càrrec dels lírics i dels elegíacs grecs d’època arcaica; Miquel Ferrà, de Tíbul; Riber, de Titus Livi; Farran i Mayoral, dels filòsofs presocràtics; Galmés, de Lactanci; Cardó, de Lleó Magne; Josep Maria Casas Homs, de Petroni; el mateix Estelrich, de Juli Cèsar.
A banda a la premsa, també s’anunciava un “cos de revisors” formats per il·lustres personatges –Alomar, Balcells, Dwelshauvers, Fabra, Llobera, Cebrià Montserrat, Nicolau d’Olwer, Riba, Riber, Rubió i Lluch, Segala– encara que alguns d’ells no sembla que col·laboressin mai en la revisió i correcció de les traduccions catalanes de la FBM.
D’entre els que finalment sí que acceptaren de col·laborar amb la FBM –i des d’un primer moment– figuren Manuel de Montoliu (1877–1961) que aleshores era professor auxiliar de la UB. Montoliu signà la traducció de les biografies de Corneli Nepot (1923) (Nr. 88), el segon volum de la FBM, i dels tres volums de la Història d’Alexandre el Gran, en col·laboració amb Joan Estelrich (vol. ii) i amb Josep Verges (vol. iii).
Un altre personatge que Estelrich sabé lligar a la FBM fou Josep Farran i Mayoral (1885-1955), que era professor als Estudis Normals (entengui’s l’Escola Industrial) de la Mancomunitat i que ja havia traduït un clàssic grec al català, en concret, el Diàlegs dels déus i de les divinitats marines de Llucià de Samòsata l’any 1919. Farran i Mayoral traduí per a la FBM la Poètica i la Constitució d’Atenes d’Aristòtil l’any 1926 (Nr. 89). D’aquesta manera, s’actualitzava un text de poètica essencial que ja havia traduït al català el pare Ignasi Casanovas el 1907 (*).
(*) Poètica d’Aristòtil. Traducció d’Ignasi Casanovas, s.l., s.n. 1907.
(90) P. Terenci Afer, Comèdies. Volum II. L’Eunuc. Text revisat del Dr. Joan Coromines ... i versió del Dr. Pere Coromines †, Barcelona, FBM, 1956.
(91) P. Corneli Tàcit, Annals. Vol. I (llibres I-II). Text revisat i traducció de Ferran Soldevila, Barcelona, FBM, 1930.
Altres noms il·lustres que col·laboraren amb la FBM foren Ferran Soldevila i Pere Coromines.
Coromines (1870-1939), el nom del qual figura en els llistats de primera hora, assumí la traducció de tot el teatre de Terenci, que duria a terme en col·laboració amb els seus fills Hortènsia i Joan, que havien estudiat a la UB, amb Balcells, i a la FBM, amb Riba (Nr. 90).
Ferran Soldevila (1894-1971), en canvi, s’encarregà de la traducció del primer volum dels Annals de Tàcit que aplegava els llibres i i ii de l’obra de l’historiador romà (Nr. 91). Soldevila fou professor d’història a l’Escola de Bibliotecàries i també fou, breument, professor de la mateixa disciplina a la Universitat de Barcelona. Aquesta fou la seva única contribució a l’empresa.
