18 de desembre de 2023

Dimecres 13 de desembre, el CRAI Biblioteca del Campus de Mundet va tenir el plaer de conèixer la Mari i els seus amics pirates de la mà de la seva creadora, la Verónica Asensio Arjona, professora del Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.

 

La Verónica és l’autora del conte infantil “La pirata Mari y la isla de Makarava”, guardonat a l’International Latino Book Awards de 2023. Durant l’acte, la Verónica va explicar d’on ve la seva passió pels contes infantils, introduint-se també en el seu procés de creació i les seves possibilitats didàctiques.

 

La presentació, organitzada pel CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, va incloure un taller de contacontes on la mateixa autora va representar teatralment la història de la Mari i els seus amics, tot submergint-se en un món ple d’éssers fantàstics, tresors, nàufrags, taurons, enormes balenes i bombolles màgiques, i que va fer les delícies dels assistents.

 

L’acte va ser presentat per en Salvador Oriola Requena, coordinador de Didàctica de l’Educació Musical, també del Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació, i es va poder seguir en directe a través del compte d’Instagram del CRAI Biblioteca.

 

L’autora ha fet donació d’un exemplar del conte al CRAI Biblioteca, que tindreu ben aviat a la vostra disposició.

 

Al CRAI Biblioteca del Campus Mundet estan molt contents i agraïts d’haver-hi pogut participar i esperen que en el futur puguin continuar gaudint d’esdeveniments tan enriquidors com aquest!

El canal de televisió barceloní betevé ha dedicat un reportatge al senyor Antoni Morell, autor de les 31 aquarel·les que conformen l'exposició que el CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals va inaugurar a finals de gener d'aquest any titulada "Els espais del CRAI UB: Un recorregut pels CRAI biblioteques a través de la mirada d’Antoni Morell".

 

Us recomanem que doneu una ullada al reportatge, de poc més de 5 minuts, que parla de les diverses inquietuds de l'arquitecte jubilat, i fa especial esment a la seva particular tècnica pictòrica i a les més de 1000 aquarel·les que ha dedicat a les biblioteques i llibreries de Catalunya.

 

La notícia també menciona l’exposició del CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals que encara es pot visitar al vestíbul del primer pis de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals o en format virtual.

 

Trobareu més informació a l’entrada del blog del CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

El Museo Virtual de la Mujer Combatiente (MVMC) és el resultat del projecte d’investigació «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra que es va presentar a la seu del Centro Documental de la Memòria Histórica de Salamanca l’any 2022.

 

Té com a objectiu crear un espai històric, visual i educatiu sobre la participació de les dones com a combatents durant la Guerra Civil Espanyola.

 

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República té signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participa a través de SIDBRINT, el Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.

 

Des de l’esclat de la guerra fins al final hi va haver dones al front. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire.

 

Aquest museu virtual els vol donar més visibilitat i esdevenir un espai educatiu amb una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals, com Las ciento catorce, que és el nombre de dones, milicianes o soldats que van perdre la vida mentre combatien durant la Guerra Civil. Els seus noms, anotats en algun document, consten als registres com a difuntes o desaparegudes en combat amb la data on van morir o on se’ls va perdre la pista.

 

Per tal de donar veu a les seves biografies van demanar la col·laboració a diverses dones de diferents àmbits, entre les quals trobareu l’equip del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

 

Aquesta exposició temporal estarà disponible fins al 31 de desembre de 2023.

 

El dimecres 22 de novembre va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari de la visita d’Albert Einstein a Barcelona. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2023-2024.

 

Durant l’acte, presidit pel rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Guàrdia, es va representar l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el vicedegà de Recerca de la Facultat de Física, Dr. Lluís Mañosa, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

 

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

 

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

 

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

 

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

 

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano

 

I aquí podeu veure l'obra de teatre Revolucionaris.

 

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte: