3 d'abril de 2023

El passat dia 11 de març es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades, resseguint l’empremta de vint perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Teresa Fèrriz Roure, responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és la comissària de l’exposició.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món, deutora dels drets socials i civils assolits durant la República, i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’empoderament, després.

A la mostra hi trobareu exposat el següent material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

Unes espardenyes fetes a mà de ganxet, roba de sac i cartó, que procedeixen del camp de refugiades de Magnac-Laval i pertanyien a la germana d’Enric Odena, una de les peces més preuades del nostre arxiu.

Un fulletó que tenia com objectiu localitzar familiars i promoure’n el reagrupament que porta per títol Recerca de Familars editat a Montpeller al final de la guerra.

El document de nacionalitat de Rosa Santacana Vidal que es troba a l’arxiu, un exemplar del llibre d’Anna Murià Via de l’Est: contes, editat a Mèxic l’any 1946.

I, finalment, dos exemplars de les publicacions periòdiques: El Boletin Union de Mujeres Españolas editat a Tolosa i de la revista Companya: òrgan del Consell Nacional de la UDC (Unió de Dones de Catalunya) de 1946.

La podeu visitar al MUME Museu Memorial de l'Exili fins al 3 de setembre de 2023.

El passat dia 24 de febrer es va presentar la tercera edició de la Ruta al Exilio, a la Fundación Ortega y Marañón de Madrid.

Com sabeu, es tracta d’un projecte formatiu finançat per l’Institut de la Joventut INJUVE, desenvolupat per l’associació Be Wild Be Proud amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries de la UB EUROM, impulsat per la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i aquest any també per la Fundació Daniel i Nina Carasso i el govern de Navarra, a través de l’Instituto Navarro de la Memoria.

El seu objectiu és apropar la història recent espanyola a les noves generacions, mitjançant recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà espanyol amb activitats formatives i socioculturals.

El lema d'enguany és  Ruta al Exilio 2023: Cicatrices del paisaje.

Un grup de quaranta joves, entre 16 i 17 anys, recorreran, del 15 al 30 de juliol, els llocs de memòria de l’exili republicà i civil a Navarra, Catalunya i el sud-est de França. L’expedició es realitzarà, fonamentalment, a peu i amb autobús. L’activitat de la ruta consistirà essencialment en la realització de tallers històrics i culturals, marxes per la muntanya i visites a museus i memorials.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va ser convidada a l’acte de presentació de la tercera edició de la ruta, organitzat per l’Institut Espanyol de la Joventut INJUVE, que va comptar també amb la presència de la secretària d’Estat d’Agenda 2030, Lilith Verstrynge, així com col·laboradors, familiars i participants de les dues edicions anteriors.

A les anteriors edicions l’acte de recepció dels joves que participaren en aquest projecte educatiu, va tenir lloc al Pavelló de la República que va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta. Enguany no ho serà. L’organització ha decidit que els participants comencin aquesta aventura a Navarra i encara està per definir el recorregut i la participació de la UB.

Us en mantindrem informats.

El passat 28 de març, el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, va rebre la visita dels participants del projecte Singulars: joves amb moltes Kpacitats! de la Fundació Tallers.

Aquest projecte busca la inserció laboral dels seus participants treballant al voltant de tres eixos: orientació laboral, atenció centrada en la persona i formació dual. Així doncs, un dels objectius de la visita era que els participants coneguessin de primera mà algunes de les tasques que es fan al CRAI biblioteca i que ells podrien portar a terme en finalitzar la seva formació.

Després de conèixer què és i com està estructurat el CRAI de la UB, van proposar exemples de cerca de documents al catàleg i posteriorment vam anar a buscar els llibres a les prestatgeries, aprofitant per visitar la Cartoteca. També van poder veure el funcionament de l'escàner, com s’organitzen els dipòsits i també el funcionament del servei de préstec.

La Fundación Díaz-Caneja és una entitat cultural privada de promoció i serveis, sense ànim de lucre, constituïda l’any 1991 per l’Ajuntament de Palència, la Diputació de Palència, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Cultura i per Isabel Fernández Almansa, vídua del pintor, que té com a objectiu la conservació, exhibició, divulgació i documentació de l’obra de l’artista. També promou la cultura en general incidint especialment en l’art espanyol del segle XX. 

Juan Manuel Díaz-Caneja va néixer a Palència el 1905, on va passar la seva infància i adolescència. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid a estudiar Arquitectura, i per preparar-ne l’ingrés, va començar a assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia Libre de Pintura de Daniel Vázquez Díaz. Finalment, deixarà els seus estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

Durant aquests anys d’aprenentatge, es va allotjar a la Residència d’Estudiantes, i allí va conèixer a altres artistes i intel·lectuals com Maruja Mallo, Lorca, Alberti, etc. participant de manera activa en la vida cultural d’avantguarda.

El 1937, any en què es va afiliar al Partit Comunista, va conèixer Isabel Fernández Almansa, que seria la seva companya fins al final de la seva vida. També fou membre de la CNT. En acabar la guerra, Caneja va aconseguir escapolir-se de la repressió. Des de llavors, va viure i treballar a Madrid, on començava a exposar els seus primers paisatges, un tema que va ser molt recurrent a la seva obra, ja que aquest tipus de composicions no tenien problemes amb la censura.

No obstant això, el 1947 va ser detingut per la seva vinculació al bàndol republicà, i ingressaria a la presó fins al 1951, primer a Carabanchel i després a Ocaña. Durant els tres anys que va estar empresonat no va deixar de pintar. El juny de 1951, ja en llibertat, va fer una exposició al Museu Nacional d’Art Modern de Madrid. Aquell mateix any va participar en la I Biennal Hispanoamericana d’Art, també a Madrid.

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1988. Després de la seva mort es va crear a Palència la Fundació que porta el seu nom i que enguany ha emprès la tasca de reordenar la col·lecció permanent per tal de presentar les obres de l’artista en diàleg amb altres treballs i autors. Per aquest motiu han demanat la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  i així poder mostrar la reproducció d’aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

Col·laborar amb fundacions, associacions, institucions culturals, etc, que acostumen a ser el fruit dels esforços col·lectius de la societat, és un aspecte de la feina del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ens complau molt continuar i facilitar tant com sigui possible.