El CRAI de la Universitat de Barcelona posa a disposició dels seus usuaris, en període de prova, el Thesaurus Linguae Latinae (TLL) Online, el diccionari llatí més gran i detallat del món, amb entrades extenses, que comprèn el període clàssic fins a l'any 600.
Aquesta base de dades enciclopèdica, basada en el reconegut diccionari imprès del mateix nom, està dissenyada per servir com una eina molt important, tant per a la investigació com per a la docència. Investigadors de més de 30 institucions i societats acadèmiques i d'investigació de 23 països donen suport a aquesta obra, elaborada per la Bayerische Akademie (Thesaurusbüro München), que creixerà exponencialment en les pròximes dècades.
Vegeu descripció de l'obra en espanyol en aquest PDF.
Podeu provar i valorar aquest recurs des del 18 de març fins al 19 d'abril de 2019.
Accés i més informació al Web del CRAI > Recursos d'informació > Recursos electrònics en prova.
A la pàgina de Recursos electrònics en prova trobareu l'accés al recurs així com al qüestionari d'avaluació des d'on podreu fer-nos arribar la vostra valoració.
Amplieu la informació al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.
A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luis Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Luis Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes. Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.
El fons personal de Luis Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).
Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:
El fons documental de Luis Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.
Tot i que la Teoria de jocs s'associa a l'Economia o a la Matemàtica, aquest coneixement es fa servir en moltes decisions que, a petita o gran escala, es prenen en el nostre dia a dia: en concursos, en decisions empresarials, polítiques, econòmiques, etc. Això és perquè la Teoria de jocs estudia que per tenir èxit en la presa d'una decisió cal tenir en compte les decisions preses per la resta d'individus que hi intervenen.
Així, davant les diverses situacions i escenaris que vivim actualment, com per exemple eleccions, estratègies polítiques, guerres, ús de les xarxes socials, negociacions, previsions econòmiques, relacions internacionals, etc., el CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa ha preparat una exposició, física i virtual, que permet una aproximació a aquesta teoria tan present i alhora poc coneguda pel públic en general.
Des del 18 de març fins a finals de maig podeu visitar l'exposició física al vestíbul del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa |Recerca|.
L'exposició virtual la trobareu al Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Economia i Empresa > Exposicions: Teoria de jocs. I també al Web del CRAI > Exposicions virtuals > Economia i Empresa > Teoria de jocs.
El CRAI Biblioteca del Campus Clínic presenta una exposició dels treballs realitzats per l’alumnat de primer curs del grau d’infermeria durant l’assignatura Fonaments històrics, teòrics i metodològics d’infermeria.
Es mostren un conjunt de 12 pòsters que reflecteixen les investigacions en grup de l’alumnat sobre aspectes concrets de la història dels cuidatges.
La mostra serveix també per inaugurar el nou espai que destinarem a acollir exposicions de petit format i que està ubicat a la sisena planta del CRAI Biblioteca, al costat del taulell de préstec.
El dimarts 12 de març de 2019 s'ha inaugurat l’obra Heloïse perfundet omnia luce a la nova ubicació de l'edifici de Baldiri Reixac, 2, seu del CRAI Biblioteca de Belles Arts i de la Unitat d'Igualtat.
L'acte ha comptat amb la presència del vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni, Salvador García Fortes; la vicerectora d’Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, i la directora de DUODA, Laura Mercader.
Els visitants que vulguin veure la instal·lació poden fer-ho en l’horari d’obertura de l’edifici: de dilluns a divendres, de 8.30 a 20.30 h. L’entrada és lliure.
Vegeu més informació de l'esdeveniment a Notícies UB.
Amb motiu del 50è aniversari de la mort d' Amparo Poch y Gascón (Saragossa, 15 d'octubre de 1902 - Tolosa de Llenguadoc, 15 d'abril de 1968) l'Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic van organitzar conjuntament l'exposició Amparo Poch y Gascón, el compromís d’una dona lliure, comissariada per Antonina Rodrigo, usuària i bona amiga de la Biblioteca a més de ser la biògrafa d'aquesta metgessa, periodista i anarcofeminista, fundadora de Mujeres Libres.
Amparo Poch, nascuda en el si d'una família modesta va iniciar, per indicació paterna, els estudis de Magisteri l'any 1917 però més tard cursà Medicina, que era la seva autèntica vocació, i es llicencià la universitat de Saragossa l'any 1929 amb el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dues dones i 97 homes. S'especialitzà en puericultura. Atès l'elevat índex de mortalitat infantil, el desconeixement de nocions bàsiques d'higiene i la proliferació de malalties venèries, especialment entre la classe obrera, s'interessà pel control de la natalitat i l'educació sanitària de les dones.
També desenvolupà una important tasca divulgadora, fent conferències en ateneus obrers i societats culturals o escrivint articles en revistes com ara Tierra y Libertat o Generación Consciente. Va publicar diverses obres com ara : La Vida sexual de la mujer : pubertad, noviazgo, matrimonio, Niño, etc., en les que defensà la igualtat entre dones i homes, les unions lliures i el divorci. Dona compromesa i militant amb els desafiaments del seu temps, va fundar amb Mercè Comaposada i Guillén i Lucía Sánchez Saornil, l'organització anarcosindicalista Mujeres Libres.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va col·laborar amb aquesta exposició amb la reproducció de diversos cartells, com ara:
Donat l'interès que va despertar la mostra i per tal de donar-li continuïtat, s'han elaborat uns plafons que permeten fer-la itinerant, vegeu-ne el resultat (9 plafons).
Amb motiu de la campanya Les aules de la UB amb nom de dona, dimarts, dia 5 de març ha tingut lloc el bateig de la sala de treball Rosalia Guilleumas al CRAI Biblioteca de Biblioteconomia i Documentació.
La campanya, impulsada pel Vicerectorat d’Igualtat i Acció Social de la UB en col·laboració amb la Unitat d’Igualtat, s’emmarca en les celebracions del Dia Internacional de les Dones i té l’objectiu de visibilitzar les dones UB. Al bateig hi van participar la Vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta Ferrer, el degà de la Facultat, Miquel Térmens i la cap del CRAI Biblioteca, Roser Novella.
Rosalia Guilleumas (1924-2007), bibliotecària i filòloga, va ocupar entre 1969 i 1983 càrrecs directrius de primera línia dins del sistema bibliotecari català i va realitzar una molt bona labor de gestió per modernitzar aquestes institucions. En el cas de l’Escola de bibliotecàries, no només va posar al dia la institució acabant amb el seu caràcter exclusivament femení i renovant-ne el pla d’estudis, sinó que va aconseguir vèncer tots els esculls que dificultaven el reconeixement dels ensenyaments com a estudis universitaris. Va ser gràcies a la seva labor que es va aprovar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació i que l’Escola va passar a tenir el rang d’Escola Universitària adscrita a la Universitat de Barcelona. Va ser directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona (1969-1980), de la Biblioteca de Catalunya (1973-1983), de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona (1973-1982) i de l’antiga Escola de Bibliotecàries (1973-1982). Més informació sobre Rosalia Guilleumas a l’article de la professora emèrita de la Facultat, Assumpció Estivill: "Rosalia Guilleumas i Brosa, o la renovació de la biblioteconomia a Catalunya". Métodos de información, II Época, Vol. 1, 2010.
El CRAI Biblioteca de Lletres i el CRAI Biblioteca de Reserva us ofereixen D'Ilíades i Odissees, una exposició en la que han volgut fer ressonar de nou la veu plural d’Homer, amb motiu de la recitació internacional de la Ilíada el dia 22 de març de 2019.
Trobareu, als expositors de la Secció Central del CRAI Biblioteca de Lletres, una mostra de traduccions en diverses llengües de les dues grans epopeies gregues, pertanyents al fons antic i al modern, que podeu visitar fins al 5 d'abril de 2019.
També us animem a visitar la versió virtual de l’exposició que alumnes, doctorands i doctors de la Universitat de Barcelona han realitzat, amb l’objectiu d’aprofundir breument en alguns aspectes interessants de l’obra homèrica i la seva tradició.
Us animen doncs a visitar la mostra i a llegir -novament o per primera vegada- Homer!
Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.
Los contenidos del web CRAI UB están sujetos a la licencia de Reconocimiento de Creative Commons 4.0, salvo que se indique lo contrario.