Visites al fons del CRAI Biblioteca

Visites ofertes pel CRAI Biblioteca de Fons Antic per a públic general, on es presenta una petita mostra d’alguns exemplars dels tresors que es custodien. Dins de cadascuna es pot veure alguna imatge de les obres presentades, la cita i un petit regest, així com l’enllaç al registre del catàleg en línia a partir del qual es podrà accedir a les versions íntegres de les obres digitalitzades i/o altres descripcions. Les visites s'organitzen des de la Unitat d'Activitats Institucionals i Protocol de la UB. Vegeu l'enllaç
Liber horarum. Flandes, entre 1501 i 1525. 
II+220 f.; 145x100 mm.
 
 
 
Llibre d’hores produït a cavall dels segles XV i XVI, d’origen flamenc, confirmat pel calendari. L’únic rastre de la identitat de qui encarregà i posseí el manuscrit en els seus orígens, el constitueix l’hipotètic retrat del donant, representat en actitud de pregària a la miniatura del foli 158 verso.
Bíblia. Catalunya, entre 1430 i 1470. 
II+475+II f.; 387x290 mm.
 
 
 
Còdex de grans dimensions luxosament executat sobre vitel·la. En els folis 2-7 hi ha l’arbre genealògic de Crist. Al llarg de l’obra hi ha 10 medallons amb miniatures representant als primers pares, David, Salomó, i Josep, la nativitat de Crist, Crist en majestat, el calvari i la resurrecció. Al f. 11 comença el text bíblic amb orla i la miniatura que representa a Sant Jeroni, vestit de cardenal.
Mercator, Gerhard, 1512-1594. Atlas sive cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura. Dusseldorpii : excudebat Bernardus Busius ..., 1602. 
1 atles ; 2º (43 cm)
 
 
Atles bellament il·luminat. L’obra de Mercator, cartògraf, matemàtic i geògraf flamenc, restaura la base científica de la cartografia. En aquesta edició es publicà per primera vegada el mapa del Pol Nord representat en forma de quatre illes d'acord amb la relació del monjo anglès del segle XIV Nicolau de Lynn.
Ludolphus, de Saxònia, m. ca. 1378. Meditationes vitae Christi. Norimbergae : Antonius Koberger, 20 desembre, 1478. V. 2 
([184] f.)
 
 
L’obra aplega comentaris dels Pares de l’Església, dissertacions dogmàtiques i morals, instruccions espirituals, meditacions i pregàries relacionats amb la vida de Crist, des del seu naixement fins a l’ascensió. Està ornamentada amb una caplletra il·luminada i orla amb motius vegetals entrellaçats. Nombroses postil·les manuscrites autògrafes de Pere Miquel Carbonell, que anotà la seva compra al final del text.
Sèneca, Luci Anneu, ca. 4 aC-65 dC. Taula per alphabet sobre tots los libres de Seneca e la exposicio d’ells / Fr. Luca Manelli. Catalunya, entre 1400 i 1450. 
III+303+III f.; 425x300 mm.
 
 
Recull per ordre alfabètic de les sentències de Sèneca amb glosses del reconegut bibliòfil dominicà Luca Mannelli. Es desconeix el nom del traductor responsable de la versió catalana , encara que es creu que la iniciativa de fer-la traduir va sorgir del rei Martí l’Humà d’Aragó, bon lector de Sèneca.
Església Catòlica. Saltiri. Càntics. Bèlgica, entre 1265 i 1275. 
166 f.: il.; 173 x 120 mm
 
 
 
Còdex fomat per diverses parts: una taula per determinar les festes mòbils, un psaltiri datat a la primera part del segle XIII i un Cantica copiat probablement a Catalunya a finals del segle XV. La decoració del saltiri és flamenca, amb miniatures i caplletres historiades.
Sal·lusti Crisp, Gai, 86-35 aC. La Conjuracion de Catilina y la guerra de Jugurta. En Madrid : por Joachin Ibarra ..., 1772.
[18], 395, [1] p., [10] f. de làm. ; 2º
 
 
 
Magnífica edició sortida de les premses del cèlebre impressor Joaquín de Ibarra. La qualitat de les estampes que la il·lustren, fruit del treball dels millors dibuixants i gravadors espanyols del moment, i l’excel·lència del conjunt, el converteixen en un dels millors llibres del segle XVIII de la tipografia hispana. Gabriel de Borbó, fill de Carles III, n’és el traductor, mentre que el valencià Francesc Pérez i Baier, preceptor dels infants reials, és l’autor de l’apèndix final “Del alfabeto y lengua de los fenices y de sus colonias”.

Ciceró, Marc Tul·li, 106-43 aC. Orator.

[109] f. 2
 
 
 
Obra que figura entre les 3 primeres impreses a Itàlia i fora d’Alemanya. L’absència de colofó fa difícil la seva datació i per tant la seva posició en els primers llibres impresos italians. La impressió d’aquest text cabdal de l’oratòria clàssica ens evidencia l’interès dels humanistes italians pels autors clàssics.
Germain, Jean, m. 1461. Liber de virtutibus Philippi Burgundiae et Barbantiae ducis.
I+101+I f. ; 260 x 150 mm.
 
 
Manuscrit copiat sobre pergamí en lletra gòtica flamenca. L'èxplicit, o final del còdex, ens indica la data i lloc d’escriptura, el 2 de novembre de 1452 a la ciutat francesa de Chalons-sur-Saône. El text és un elogi de Felip III el Bo, duc de Borgonya, dedicat al seu fill, Carles I el Temerari. Hi destaca la gran inicial amb orla renaixentista del foli [4], polícroma i il·luminada amb or.
Ciceró, Marc Tul·li, 106-43 aC. De officiis. De paradoxis. De somno Scipionis. Itàlia, entre 1450 i 1470.
I+92+V f. ; 285x185 mm.
 
 
 
Manuscrit escrit sobre vitel·la en lletra humanística, de procedència norditaliana. Presenta una factura molt semblant als manuscrits 12 i 752 de la col·lecció de Reserva. És ricament decorat amb boniques caplletres-orla, amb or i habitades per putti i animals, al començament de cada un dels tres llibres de De officiis i a l’inici de De paradoxis i De somno Scipionis.