IV. Últimes etapes. Arribada i repercussions

VIVÈNCIES, TORNADA... I NOUS PROJECTES

   Cada nou port suposava la confirmació dels seus aprenentatges o bé la trobada amb un univers inesperat i complex. Van entrar en contacte amb cultures i llengües diferents i van fer descobriments que els sorprengueren. Era clara també la consciència que el “Marqués de Comillas” portava una ambaixada cultural de la Segona República i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les autoritats de cada país organitzaven recepcions, conferències o trobades diverses. Cuba, en particular, els obsequià amb una rebuda molt càlida i profitosa. Nova York va ser un capítol a part: l’arribada a un món ben conegut per pel•lícules i llibres els va fascinar literalment.
 
   I, al final, la tornada a Barcelona, tot pensant en noves possibilitats de viatges universitaris. Es preparà un relat puntual i precís del Creuer, en dues llengües, per difondre la riquesa de l’experiència, i el Ministerio de Instrucción Pública s’interessà per la naturalesa del viatge realitzat. Comença a albirar-se l’organització de nous projectes: el Creuer a Extrem Orient, programat per a l’estiu del 1935, i la vinguda d’estudiants de la Universitat de Puerto Rico a Espanya (un dels fruits del Creuer del 1934). La data prevista: estiu del 1936. La Guerra Civil estroncaria aquest projecte, com tants d’altres.
 
   Aquesta exposició vol mostrar que la llavor ben conservada, pot donar fruit, malgrat el pas del temps. Fer-ho possible està en les mans de tots nosaltres.
 
III. IniciInici

 

 

 

 

 

70. Portada d’un diari de Curaçao escrit en “papeamento”.
71. G. Díaz-Plaja recull al seu llibre "Cartes de navegar" les observacions fetes a Curaçao.
72. La jove historiadora C. Taboada amb uns nens.
72a. Taboada explica les seves impressions sobre la cultura de Curaçao.
72b. Taboada explica les seves impressions sobre la cultura de Curaçao.
73. La visita a les instal·lacions de la Refineria de la Shell explicada per l'enginyer M. Taboada (fragment de carta).
74. Un cablegrama del President de la República de Costa Rica.
75. Esborrany d’una crònica de l’arribada a l’Havana, amb l’excel•lent rebuda i els projectes per fer a l’illa.
76. Esborrany d'una crònica de l'arribada a l’Havana, amb l'excel·lent rebuda i els projectes per fer a l’illa.
77. Una de les nombroses invitacions fetes als universitaris durant la seva estada a l'Havana.
77a. Una de les nombroses invitacions fetes als universitaris durant la seva estada a l'Havana.
78. Un aspecte del banquet del Hotel Nacional recollit a la premsa cubana.
79. Carta d'un membre de l'Ateneo Canario de l'Havana.
80. Una altra institució obsequia els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona.
81. Els viatgers, molt elegants, al dinar ofert per las Sociedades Españolas en Cuba.
82. El menú servit pel Restaurant "El Mamoncillo".
83. Un altre record portat pels viatgers des de terres cubanes.
84. Primeres impressions de M. Taboada sobre l'arribada a Nova York.
85. "La Prensa", un diari en espanyol editat a Nova York, parla del Creuer Universitari.
86. Programa de mà d'un interessant acte a Nova York: les dones porto-riquenyes s’adhereixen al moviment independentista.
86a. G. Díaz-Plaja i C. Taboada, a l’arribada a Nova York.
86b. G. Díaz-Plaja amb Manhattan al fons.
87. A la tornada, G. Díaz-Plaja i C. Taboada preparen, a dues mans i en dues llengües, una crònica del viatge.
88. A la tornada, G. Díaz-Plaja i C. Taboada preparen, a dues mans i en dues llengües, una crònica del viatge.
89. El Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona s'adreça al President del Patronat.
90. Informe sobre l'èxit del Creuer a Amèrica i proposta d'un nou Creuer Universitari, a l’Extrem Orient, per a l’estiu del 1935.
91. Document sobre l’organització del viatge dels estudiants porto-riquenys a Espanya, previst per a l’estiu de 1936.
92. El Dr. Ferrer i Cagigal escriu a G. Díaz-Plaja sobre l’expedició dels estudiants porto-riquenys.
93. Ressò del Creuer del 1934 al catàleg de l’exposició del centenari de Santiago Sobrequés.
94. Estudi sobre la personalitat del Dr. Ferrer i Cagigal realitzat per X. Matias-Guiu i R.M. Martí l’any 1981.