El tractat arquitectònic romà de Marc Vitruvi Pol·lió del segle I a.C, únic compendi consagrat a l'arquitectura que ens ha arribat de l'antiguitat, va marcar les bases d'aquest tipus d'obra. S'hi recull tot allò relacionat amb aquesta disciplina: formació de l'arquitecte, materials de construcció, estructura de les ciutats i plantes i alçats de tot tipus d'edificis, tant públics com privats.
El tractat es distribueix en deu llibres. Mentre que els primers set són pròpiament d'arquitectura, el vuitè està dedicat a construccions hidràuliques, el novè a cronometria, en especial a la construcció de rellotges de sol, i el desè a maquinària. En esdevenir durant el Renaixement el model inspirador de pràcticament tots els tractats arquitectònics, la seva fortuna editorial va ser fecunda. Les múltiples edicions, en efecte, presenten nombroses variants, tant pel que fa a les il·lustracions com a la llengua i els comentaris.
A la biblioteca hi ha onze edicions diferents, set del segle XVI i quatre del XVIII.
