Els llibres d’hores eren llibres de pregària de petit format destinats a la devoció privada. Van sorgir al segle XIII per donar resposta al desig dels laics d’imitar les pràctiques devotes del clergat regular, en un format més simple que els breviaris. Els principals centres de producció eren França i els Països Baixos. La seva extraordinària popularitat es mantingué fins a la primera meitat del segle XVI, quan comença el seu declivi, culminat per la prohibició del seu ús en el marc de la Contrareforma.
| < Anterior | Següent > |