Pau Ignasi de Dalmases i Ros - Biografia

Pau Ignasi de Dalmases i Ros (1670-1718) era fill del mercader Pau Dalmases i de Caterina Ros. Estudià al Col·legi de Cordelles i el 1688 es doctorà en Arts i Filosofia. L’any 1690 es casà amb la pubilla d’uns rics mercaders ennoblits, Maria Marta de Vilana i de Cordelles-Giúdice, i s’establí al carrer Montcada de Barcelona en un sumptuós palau. El 1692 obtingué de Carles II el privilegi militar i dedicà al monarca un treball titulat Corona real o vida de sus reyes o condes.

Poc després va emprendre un viatge per Castella i França, en el decurs del qual visità les corts i biblioteques més importants i feu amistat amb rellevants figures polítiques i intel·lectuals. Lletraferit, començà a reunir una important biblioteca, amb antics manuscrits, llibres portats d’arreu d’Europa i una bona col·lecció de fulls volanders, gràcies a la fortuna paterna.

En efecte, segons Torres Amat “su padre, que ganó muchos caudales en el comercio y adquirió nobleza, solía decir que temía mucho que lo que él había adquirido con sólo un libro [el de comptabilitat], lo perdería su hijo con tanta multitud de libros".

La cura i la gestió d’un patrimoni bibliogràfic tan rellevant com aquest requerí els serveis d’un bibliotecari, l’erudit prevere Joan Pau Colomer, i la construcció d’una llibreria al nivell d’una col·lecció tan notable, moble ricament tallat i enllestit l’any 1699, segons declara la data gravada en la fusta. Les desiderates dels llibres que volia aconseguir informen de compres a Gènova, Venècia, Nàpols, Tolosa, Madrid, Amsterdam o Lió, i sovint són adquirits gràcies a les xarxes d’agents dels mercaders catalans. Dalmases també deixava i demanava llibres als seus amics. Consta un llistat de préstecs dels seus llibres i fins i tot en alguna ocasió, ell mateix no va arribar a retornar algun dels exemplars.

Nota manuscrita de donació a la coberta anterior de la Dissertación histórica por la patria de Paulo Orosio (C-249/2/16): “Para el señor don Juan Gualbes, de Bonaventura, su amigo y muy seguro servidor Don Pablo Ignacio de Dalmasses y Ros”

En els salons barcelonins es reunien informalment tertúlies culturals i polítiques, i existia ja a finals del segle XVII una Acadèmia de Matemàtiques. El palau Dalmases i la seva biblioteca esdevingué un concorregut punt de trobada cultural de la societat barcelonina, i des del 1700 fins al 1703, va ser seu de l’Acadèmia Desconfiada -presidida pel comte de Savallà, amb el marquès de Rubí com a secretari i Dalmases d’arxiver-, on es reuniren personalitats que esdevindrien afins tant al partit austriacista com al borbònic. La publicació de les Nenias reales, a la mort de Carles II, pot considerar-se la presentació en societat de l’Acadèmia i els seus membres. En aquest context es produí la mort de Carles II i la crisi successòria que donà lloc a la disputa del tron entre el duc d’Anjou i l’arxiduc Carles, en la Guerra de Successió.

Dalmases fou designat, a petició pròpia, cronista del Principat a les Corts del 1702, i aquell mateix any dedicà a Felip V el seu llibre sobre Paulo Orosio, obra en la qual venia treballant des d’almenys 1696.

La participació de Pau Ignasi de Dalmases en la guerra de Successió és ben coneguda gràcies a les recents recerques i edició de fonts. La seva participació pública en el descabdellament del conflicte va començar en la comissió a la cort que va confiar-li el Consell de Cent, destinada a procurar la llibertat dels catalans favorables a l’arxiduc Carles d’Àustria, que foren severament castigats pel virrei Velasco després del frustrat desembarcament austriacista del 1704. Pau Ignasi va ser empresonat a Madrid el 1705 i després desterrat a Burgos, sota control borbònic; d’allà passà a París, on va restar fins al 1709, quan va poder tornar a Catalunya. Entre 1709-1713 continuà la seva tasca de cronista de Catalunya (iniciada el 1701) i realitzà diversos encàrrecs polítics. El 1713 va ser nomenat ambaixador per part de les institucions catalanes, a causa de la seva experiència cosmopolita, formació cultural i contactes internacionals, i pelegrinà per diverses ciutats europees mirant d’acordar una sortida diplomàtica al cas dels catalans. La seva nombrosa correspondència amb les institucions catalanes mostra la seva frenètica activitat, especialment a Londres i L’Haia

El 1715 oferí la seva submissió a Felip V. Un cop retornat, li fou cremat el títol de marquès de Vilallonga, concedit per Carles III, i no va poder ocupar el seu palau del carrer Montcada fins al 1716, perquè des de la derrota del 1714 s’hi havia instal·lat l’intendent José Patiño.

Pau Ignasi moria pocs anys després, el 10 de juny del 1718, abans de tenir temps de reprendre les activitats de l’Acadèmia. Actualment, la seva biblioteca i les seves obres manuscrites es troben repartides entre la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Històric de la Ciutat i el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, on es conserven prop de cinc-centes edicions procedents del convent de Santa Caterina de la nostra ciutat.