Imatges Ulisse Aldrovandi

 

Podem veure alguns gravats de paons i d'aus extrets de: Vlyssis Aldrovandi ... ornithologiae hoc est de avibvs historiae libri XII. Bonon. : apud Nicolaum Tebaldinum : sumptibus Marci Antonij Berniae, 1646 (1645), amb el detall de les ales que, en algunes de les còpies conservades a Bolonya, són acolorits a mà.

 

 

  

 

 

 

Vlyssis Aldrovandi ... De piscibvs libri V. et de cetis lib. vnvs / Ioannes Cornelivs Vterverivs ... collegit ; Hieronymvs Tambvrinvs in lucem edidit ... Bononiae [Bolonya] : apud Bellagambam, 1613 (Bononiae : Apud Ioannem Baptistam Bellagambam, sumptibus Hieronymi Tamburini, 1612) conté desenes de gravats de gran precisió amb nombrosos peixos que va estudiar en profunditat.

 

 

  

  

 

 

 

La seva fama està relacionada, així mateix, amb la fundació de l'Orto botanico de Bolonya, un dels més antics d’Europa, el 1568 i, igualment, amb la donació a la seva ciutat natal, en morir, no només de la col·lecció científica amb fons zoològic, botànic i mineral, sinó també de la seva rica biblioteca, formada per més de 300 manuscrits, molts dels quals encara resten inèdits. Es tracta d'una documentació fruit d'anys d'investigació per part del científic, a qui hauria agradat veure publicada tota la seva obra. Aquest meravellós llegat es conserva actualment al Museo de Palazzo Poggi, que custodia la col·lecció científica, i a la Biblioteca Universitària de Bologna, on es troba dipositada la biblioteca.

 

 

 

 

 

El seu interès envers allò que és extraordinari o anormal se situa en una època en què aquesta mena d'estudis, continuadors de la tradició dels bestiaris medievals, era força corrent i considerat normal entre els homes de ciència.
 
  
 
 
 
 
 
Constitueix una peculiaritat de les seves investigacions l'interès que demostrà per mirar de catalogar i estudiar els elements naturals i els costums del Nou Món. Malgrat que mai no viatjà al continent americà, Aldrovandi es documentà amb llibres sobre la matèria, que comparava i anotava profusament, i amb testimonis directes i indirectes del seu temps, gràcies als quals aconseguí oferir unes descripcions força exactes.
Com a prova del seu gust envers el que avui consideraríem etnologia, destaquen les figures indígenes d'un home i una dona que sota el títol Homo syluestris i Regina Insulae Floridae va oferir al públic del seu temps.