Vitrina III

Mélendez Valdés, Juan. Poesías de D. Juan Meléndez Valdés. Madrid : en la imprenta Real, 1820.

 

Juan Meléndez Valdés (1754-1817), poeta de reconegut prestigi durant el segle XVIII, és considerat representant del neoclassicisme espanyol i alhora precursor del romanticisme. Fou catedràtic de la Universitat de Salamanca i magistrat. Va veure publicades dues edicions de les seves poesies completes, els anys 1775 i 1797. L'edició de 1820 es publicà pòstumament.

 

L'any 1815 es troba exiliat a França, a causa del seu recolzament a l'ocupació francesa i pel fet d'haver acceptat diversos càrrecs governamentals durant aquest període. A França prepara la tercera edició de les seves poesies i en redacta un pròleg, elaborat i en un to emotiu, fet des d'una difícil situació personal, on ens presenta els fruits de la seva carrera literària, que veu acabada. Aquesta edició es considera la més fidel a la seva obra, ja que els manuscrits originals van ser aportats per la seva vídua María Andrea de Coca, quan tornà de l'exili. Va tenir-ne cura Martín Fernández de Navarrete.

 

Els anys de Salamanca van estar marcats per la tutela i el mestratge que oferí a una sèrie d'intel·lectuals i escriptors com Manuel José Quintana, amb el qual establirà forts llaços d'amistat, fins al punt que va ser el propi Quintana l'encarregat de redactar la Noticia histórica y literaria de Meléndez, inclosa en els preliminars que precedeixen les poesies del nostre autor en el volum 1 de l'edició de 1820.

 

La biografia de Manuel José Quintana (1772-1857), polític lliberal, poeta, autor teatral i assatgista, està marcada, des de la seva joventut, per una lluita constant contra la intolerància, el fanatisme i la Inquisició. Fundà diversos periòdics i s'enfrontà a l'ocupació Napoleònica. Donà suport a les Corts de Cadis i, un cop abolit novament el règim constitucional el 1823, va ser perseguit i empresonat per les seves idees i el seu activisme. No sorprèn que  aquest mateix any fos suspesa la venda de l'edició de 1820 de la poesia de Meléndez, prohibició que es va perllongar durant els següents tres anys. Només se'n va permetre de nou la distribució, quan se'n descartà el pròleg de Meléndez, l'esboç biogràfic de Quintana i un advertiment dels editors, que ocupen en total les primeres 77 pàgines del primer volum.  Per aquest motiu, solament una part dels exemplars de l'edició de 1820, aquells que es van vendre abans de 1823,  contenen el pròleg i la Noticia histórica. Esdevé doncs, una edició censurada, que no es tornarà a publicar íntegrament fins a l'any 1832, a París i a cura de Vicent Salvà.

 

Curiosament, la Noticia histórica y literaria de Meléndez, escrita per Quintana, s'ha trobat relligada a l'exemplar de la col·lecció Vilanova corresponent al volum 1 de la primera edició del 1785 de les poesies de Meléndez.