Vitrina II

Gallardo, Bartolomé José. Diccionario crítico-burlesco, del que se titula "Diccionario razonado manual para inteligencia de ciertos escritores que por equivocación han nacido en España". Madrid : en la Librería de Manuel Bueno, 1820.

 

"España no recordará en los tiempos futuros que hubo en ella un escritor por nombre Gallardo". Aquestes paraules de l'important polític conservador Antonio Cánovas del Castillo sintetitzen el silenci que durant tant de temps va envoltar l'obra literària de l'autor del Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos.

 

En efecte, la filiació lliberal de Gallardo, unida a un temperament rigorós i fidel a les pròpies conviccions li van valer els atacs, el menyspreu i fins i tot la calúmnia del sector eclesiàstic, polític i literari espanyol més reaccionari.

 

El Diccionario crítico-burlesco, l'obra satírica més notable de Gallardo, neix com a resposta immediata a l'aparició del Diccionario razonado manual para inteligencia de ciertos escritores que por equivocación han nacido en España, obra que assolí un èxit important en els cercles absolutistes. La intenció d'aquest última és denunciar l'objectiu últim dels lliberals, és a dir, l'atac a l'Església, a la religiò catòlica i a les monarquies.

 

La riquesa del text de Gallardo, reconeguda per la crítica, manifesta la vinculació de l'escriptor extremeny, des dels orígens de la seva trajectòria, a la tradició il·lustrada espanyola, així com el seu interès per cultivar determinades intencions, no únicament estilístiques, presents a la tradició literària castellana.

 

Les crítiques al Diccionario van començar fins i tot abans de la seva publicació. Un grup afí a l'inquisidor Riesco va aconseguir llegir les proves d'impremta i organitzar la publicació de dos articles i un fullet polèmics, que van ser contestats pel mateix Gallardo a Cartazo del censor general. El 15 d'abril del 1812, probablement la data en què es posa a la venda el Diccionario, el Vicari capitular de Cadis envia una denúncia de l'obra a la Regència, que immediatament posa en marxa un procediment judicial contra Gallardo a través de la Junta Provincial de Censura. Paral·lelament el 18 d'abril, les Corts discuteixen l'assumpte en sessió secreta i elaboren una resolució poc favorable. Això impulsa la Regència a demanar al jutge que es retirin els exemplars de l'obra i que es detingui el seu autor. El 21 d'abril Gallardo es presenta voluntàriament a la presó i decideix recórrer el dictamen. El text del recurs es publica amb el títol Contestación del autor del Diccionario Crítico-burlesco a la primera calificación de esta obra, expedida por la Junta Censoria de la Provincia Marítima de Cádiz, obra que trobem relligada amb el Diccionario en l'exemplar de la col·lecció Vilanova. El 7 de juliol la Junta de Censura emet un dictamen més favorable a Gallardo, arran del qual és alliberat de la presó el 16 del mateix mes.

 

Malgrat això, els reaccionaris van seguir buscant altres actuacions contra Gallardo, a través de les Corts i des dels seus òrgans de premsa. Així, la figura de qui havia estat bibliotecari de les Corts de Cadis va ser objecte de greus tergiversacions que van impedir la lectura lliure i sense prejudicis de la seva obra.