Vitrina I

Enríquez Gómez, Antonio. El siglo pitagórico vida de don Gregorio Guadaña. En Rohan : de la emprenta de Laurentio Maurry, 1682.

 

 

Antonio Enríquez Gómez, descendent de conversos d'origen jueu, neix a Cuenca el 1600 fill d'un llinatge que durant set generacions va ser víctima dels atacs de la Inquisició per heretgia. Fidel a les creences familiars, esdevindrà el representant més cèlebre dels marrans espanyols en el camp de les lletres. La denúncia de la persecució religiosa i dels procediments del Sant Ofici seran una constant en la seva obra.

 

En efecte, la seva biografia està marcada per la constant persecució de la Inquisició. Després de viure a la seva ciutat natal, a Zafra i a Madrid, el 1635 s'exilià a Bordeus. Transcorreguts alguns anys, el 1643 s'instal·là a Rouen, on el fidel editor Laurent Maurry publicarà la pràctica totalitat de la seva obra. La fallida de la companyia comercial fundada per ell i el seu cosí el 1649 l'impulsen a tornar a Espanya i a establir-se, després de breus estades a d'altres poblacions, a Sevilla sota el nom fals de Fernando de Zàrate durant prop d'una dècada. El Sant Ofici, però, li segueix les passes i crema la seva efigie a l'auto de fe del 14 d'abril del 1660. L'aparició d'una comèdia seva sobre Sant Ildefons permet a la Inquisició descobrir la seva autèntica identitat, localitzar el seu domicili i, finalment, detenir-lo per concubinatge. Traslladat a les masmorres del Tribunal, confessa el seu veritable nom i la seva heretgia. El 19 de març del 1663, al cap d'un any i mig de l'arrest, mor a la seva cel·la, víctima d'una malaltia.

 

A El siglo pitagorico y vida de don Gregorio Guadaña Enríquez Gómez utilitza com a recurs narratiu la metempsicosi i el somni per presentar-nos una brillant i punyent galeria de tipus socials i morals representatius de l'Espanya del Segle d'Or, en què destaca amb força la figura del malsín o delator de judaïtzants.

 

L'exemplar de la col·lecció Vilanova correspon a una edició pirata impresa probablement a Madrid per Juan García Infanzón poc després de l'aparició de la segona edició de Rouen, publicada per Laurent Maurry el 1682, de la qual vol ser còpia. L'atribució a l'impressor madrileny es basa en la presència, en la fraudulenta, d'unes llaceries localitzades també en una edició de La culpa del primer peregrino, del nostre autor, sortida dels tallers de García Infanzón el 1735 de la qual ens ha arribat un exemplar procedent igualment de la biblioteca d'Antonio Vilanova.