Vitrina II

 

LA TEORIA HELIOCÈNTRICA DE COPÈRNIC

 

El model geocèntric de Ptolemeu no era capaç de descriure les observacions de les posicions dels planetes amb prou precisió. Amb la intenció de solucionar aquest problema Nicolàs Copèrnic proposa la idea que és el Sol i no la Terra qui es troba immòbil al centre de l’Univers. L’any 1543, el mateix de la seva mort, es publica el seu llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre la revolució de les esferes celestes), on exposa aquesta teoria heliocèntrica. Posteriorment, el 1609, J. Kepler estableix, després de moltes temptatives, les lleis del moviment planetari, segons les quals els planetes descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol.

 

 

 

Model platònic del Sistema Solar. En ell s'intenten ajustar les òrbites planetàries fent servir els cinc poliedres regulars o sòlids platònics: tetràedre, hexàedre, octàedre, dodecàedre i icosàedre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

07 XVII-6055

 

Taules de la posició de Saturn calculades segons el model copernicà. Les taules de Lansberge conten errors degut a que no va adoptar les òrbites el·líptiques proposades per Kepler.