Les alumnes pioneres: Maria Sordé, Ascensión Serret, Rosa Vila i Irene Roig
La primera dona en estudiar a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona es va matricular a partir de l’any 1906, quan ingressà a la universitat Maria Sordé Xipell. A la dècada següent, hi estudiarien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Elles són les alumnes pioneres.
Maria Sordé Xipell
Va ser la primera alumna de la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Va néixer a Barcelona el dia 7 de setembre de 1884 al barceloní carrer del Regomir. El seu pare, reusenc, exercia de metge. La seva mare era barcelonina.
El mes d’octubre de 1906 va obtenir el grau de batxiller i es matriculà a la Universitat de Barcelona per iniciar els seus estudis de Matemàtiques. Es va llicenciar el dia 11 de febrer de 1914. Durant el curs 1906-1907 va ser l’única noia de tota la Facultat de Ciències. Va ser una alumna brillant: el seu expedient acadèmic universitari és farcit d’excel·lents.
Imatges de l'expedient acadèmic, dipositat a l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona
Ascensión Serret de Andrés
Va néixer el dia 3 de maig de 1894 a la població d’Arévalo (Ávila), on el seu pare, procedent de Lleida, exercia el càrrec de secretari de l'ajuntament. La seva mare procedia de Segovia. L'any 1911 la família es va establir a Barcelona.
Després d’estudiar batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Castelló, Serret ingressà l’any 1911 a la Universitat de Barcelona, i hi estudià fins al 1915, quan es llicencià, el 14 de juny del mateix any.
Entre els anys 1918 i 1919, Serret treballa com a ajudant a l’Observatori Fabra de Barcelona.
Imatges de l'expedient acadèmic, dipositat a l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona
Rosa Vila Coro
Va néixer el dia 3 d’octubre de 1896 a Santiago de Compostela. El seu pare era un catedràtic barceloní, desplaçat a la universitat de Santiago, i la seva mare era filla de la població de Donis (Lugo).
Ingressà a la Universitat de Barcelona l’any 1913, i hi estudià fins al 1916. Es llicencià a la Secció d’Exactes de la Facultat de Ciències, l’any 1925.
Alumna amb molt bones notes, notables i excel·lents, va rebre el Premi extraordinari de la Facultat de Ciències el maig de 1914.
|
|||||||||||||||
Irene Roig MotaEra filla de Cabra del Camp, a la província de Tarragona, on va néixer l'11 de febrer de 1894. El seu pare era secretari de l’Ajuntament i la seva mare era mestra. L’any 1912, la família Roig Mota es troba vivint a Barcelona i és quan Irene ingressa a la Universitat de Barcelona, malgrat que al seu expedient hi ha anotacions corresponents al curs anterior, amb el comentari Sin examen. Al seu ingrés, Irene tenia 18 anys. Estudià a la Universitat de Barcelona fins l’any 1916. |
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
Les primeres docents: Griselda Pascual i Assumpció Català
Griselda Pascual Xufré
Va néixer a Barcelona l’onze de febrer de 1926. El seu pare era músic i pintor, i convivien amb dues tietes, ambdues mestres. De petita va rebre la influència d’un bon ambient intel·lectual familiar.
Un cop acabats els estudis primaris, estudià batxillerat a l’Institut Maragall de Barcelona, on més endavant seria professora i catedràtica de matemàtiques. També hi exerciria diversos càrrecs directius, entre els quals el de directora, entre 1965 i 1968.
L’any 1942, amb setze anys, acabà batxillerat amb matrícula d’honor i aprovà l’examen d’estat, abans de l’edat reglamentària, amb qualificació d’excel·lent. Al mateix estiu s’examinà i aprova totes les assignatures de magisteri. En començar el curs següent, inicià els estudis a la Facultat de Ciències, Secció de Matemàtiques i amb 20 anys es llicencià, el dia 7 de gener de 1947.
L’any 1946 va iniciar la carrera docent a la UB com a professora ajudant de classes pràctiques del doctor Francesc Botella, catedràtic de geometria. Durant el curs 1946-1947 va impartir docència de l’assignatura Matemáticas especiales; el curs 1949-1950 de Geometría analítica, al curs 1952-1953 de Matemáticas i al curs 1955-1956 de l’assignatura Ampliación de matemáticas.
El 1957 fou nomenada Professora encarregada de curs d’Universitat, amb dedicació completa, i impartí l’assignatura Matemática general. Un any més tard va rebre una beca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i una beca Humboldt, per fer una estada a Alemanya al Mathematisches Institut de la Universitat de Friburg. Allà estudià geometria i àlgebra i inicià la recerca sobre mosaics del pla euclidià i del pla hiperbòlic. En tornar a la UB, va ingressar al Departament d’Anàlisi, coincidint amb la implantació de la matemàtica moderna.
Als anys seixanta va prendre part en nombroses comissions i seminaris dedicats a la reforma dels estudis de matemàtiques. Participà en les reunions de catedràtics de matemàtiques a Madrid i Salamanca, convocats pel Centro de Orientación Didáctica. Col·laborà en la redacció de les Pruebas Canguro de Matemáticas. Amb un ressò molt important en la societat, especialment en el sector contrari a la matemàtica moderna, Pascual defensà sempre que els alumnes han de saber raonar perquè els càlculs els faran les màquines. En aquesta època es produeixen nombrosos canvis en els plans d’estudis a l’ensenyament mitjà i s’hi introdueix la matemàtica moderna, l’audiovisual i la informàtica.
A la Universitat de Barcelona, Pascual impartí diverses assignatures: el curs 1961-1962 Geometría algebraica; el 1962-1963 Matemáticas; el 1964-1965 Matemática general; entre 1965 i 1968 Cálculo infinitesimal i el curs 1968-1969 Teoría de números. L’any 1968 va ser nomenada Professora adjunta d’universitat interina i al curs 1969-1970, professora interina. Al mateix temps, entre 1965 i 1968 exercí de directora a l’Institut Maragall on era, alhora, cap del Seminario de Matemáticas, càrrec que també ocuparia entre 1973 i 1985. També traduí cinc textos matemàtics al castellà, un d’ells Introducción al álgebra conmutativa de M. Atiyah i G. MacDonald.
En un constant canvi d’assignatures, el curs 1970-1971 impartí Cálculo infinitesimal, entre 1970 i 1984 Teoría de números i durant el curs 1974-1975 Análisis. El dia 1 d’abril de 1975, Pascual es doctorà en matemàtiques amb la tesi Contribución al estudio de las extensiones galoisianas de grupo diedral, obtenint la qualificació d’Excel·lent Cum laude.
L’any 1980 arribà a Catedràtica numerària a l’Escola Universitària d’EGB, defensant a l’oposició el tema Matemáticas y su didáctica. Continuà treballant en la doble docència d’institut i universitat fins al 1985 quan, a causa de la llei d’incompatibilitats, va haver de triar entre deixar la docència a l’Institut Maragall o a la Universitat de Barcelona. Optà per mantenir la plaça a la UB, on seria nomenada professora titular d’universitat, amb dedicació exclusiva. La seva tasca fou molt rellevant en el programa de doctorat del Departament d’Àlgebra i Geometria i en el Seminari de Nombres de Barcelona.
Es jubilà a la Universitat de Barcelona l’any 1991, després d’una carrera docent de quaranta-cinc anys. Fou la primera professora jubilada a la Facultat de Matemàtiques. La seva darrera lliçó versà sobre l’obra de Leopold Kronecker. L’any 1996 es publicà Disquisicions aritmètiques de Carl Friedrich Gauss, amb traducció i pròleg de Griselda Pascual. Va morir a Barcelona el dia 8 de juny de 2001.
Assumpció Català Poch
Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d'institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.
Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.
L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.
L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d'astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general i Topografía, Astronomía esférica i geodesia, Mecánica racional con nociones de mecánica celeste i Matemáticas. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.
A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.
L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.