La vitamina E és un descriptor genèric que engloba vuit substàncies diferents distribuïdes en dues famílies conegudes com a tocoferols i tocotrienols. De totes elles, l’a-tocoferol és el vitàmer més actiu, la forma més comuna i la preferida pel cos humà. A més és la base dels suplements nutricionals sintètics.
 |
Vitamina E - alfa-Tocoferol |
DESCOBRIMENT
1922 Herbert McLean Evans i Katherine Scott Bishop, de la Universitat de Califòrnia, observen que les rates manifesten problemes de fertilitat quan s’alimenten amb llard de porc (un greix fàcilment oxidable). La situació reverteix amb l’addició de petites quantitats de llevat o enciam fresc a la dieta. Demostren l’existència d’un factor nutricional essencial que influeix en la reproducció normal de les rates que anomenen factor X o factor antiesterilitat.
1924 Barnett Sure, de la Universitat d’Arkansas, confirma que el factor X, és una nova vitamina a la qual anomena vitamina E, seguint l’ordre alfabètic de descoberta.
1931 Henry A. Mattill i Harold Saft Olcott, de la Universitat d’Iowa, investiguen l’acció antioxidant de la vitamina E in vitro. Aïllen una família completa de compostos que designen com a vitamina E.
1936 Herbert McLean Evans i Gladys Anderson Emerson aïllen, per primera vegada, tres alcohols de l’oli de germen de blat amb activitat de vitamina E. Els anomenen α, β i ϒ tocoferol, del grec τόκος (‘naixement’) i φέρειν (‘portar’ o ‘carregar’) amb el final -ol perquè és un alcohol.
1938 Erhard Fernholz (1909-1940) elucida l’estructura química de l’a-tocoferol i el sintetitza l’equip de Paul Karrer.
Dècada de 1950 l’empresa Hoffmann-La Roche, a Suïssa, fabrica industrialment vitamina E seguint la ruta sintètica desenvolupada per Paul Karrer.
