Francisco, Joseph - Lévy-LeBlond, Jean-Marc

JOSEPH FRANCISCO (1955) UNIVERSITY OF NEBRASKA, LINCOLN

Steinfeld, Jeffrey I., Joseph Salvadore. Francisco, and William L. Hase. Chemical Kinetics and Dynamics. Englewood Cliffs, N.J: Prentice Hall, 1989

 

Francisco, expert en química atmosfèrica, va estudiar la degradació de clorofluorocarbonis (CFC) i va identificar nous radicals fluorats en l’atmosfera. La seva recerca se centra en les reaccions químiques que tenen lloc als núvols. Ha estat president de l’American Chemical Society el 2009 i és membre de la National Academy of Science dels EUA.

RONALD J. GILLESPIE (1924-2021) MCMASTER UNIVERSITY, HAMILTON, ONTARIO

Gillespie, Ronald J. (Ronald James), and István. Hargittai. The VSEPR Model of Molecular Geometry. Boston [etc: Allyn and Bacon, 1991

 

Ronald Gillespie i Ronald Nyholm van proposar el model de repulsió de parells d’electrons de valència (VSEPR) el 1957, el mateix any que Nyholm proclamava el renaixement de la química inorgànica. Gillespie és autor del primer manual de química general amb nombroses fotografies en color, algunes de les quals s’exposen a la Biblioteca de Física i Química.

MALCOLM L.H.GREEN (1936-2020) UNIVERSITY OF OXFORD

Aylett, B. J. Organometallic Compounds. 4th ed. London: Chapman and Hall, 1979.

 

Green, un referent de la química organometàl·lica moderna, va publicar, junt amb altres autors, un dels primers manuals en aquest camp i va contribuir així a la seva eclosió durant les dècades subseqüents. Un descobriment seu important són les interaccions agòstiques, o atraccions febles entre un àtom d’hidrogen i un de metàl·lic en una agrupació M-C-H.

ISTVAN HARGITTAI (1941) BUDAPEST UNIVERSITY OF TECHNOLOGY AND ECONOMICS

Hargittai, István., and Magdolna Hargittai. Symmetry through the Eyes of a Chemist. Weinheim: VCH, 1986

 

Autor prolífic i polifacètic, Hargittai ha publicat, o bé en tàndem amb Magdolna Hargittai, o bé sol, nombrosos llibres sobre simetria, biografies i entrevistes amb científics o història de la química. És també editor de la revista Structural Chemistry.

MAGDOLNA HARGITTAI (1945) BUDAPEST UNIVERSITY OF TECHNOLOGY AND ECONOMICS

Hargittai, István, and Magdolna Hargittai. Stereochemical Applications of Gas-Phase Electron Diffraction. New York: il., 1988

 

Aquest llibre, que reflecteix la seva activitat científica, és una de les contribucions més destacables a l’estudi experimental d’estructures moleculars en fase gas. A part dels llibres escrits conjuntament amb Istvan Hargittai, ha publicat en solitari, entre d’altres, l’excel·lent obra Women Scientist.

ROALD HOFFMANN (1937) CORNELL UNIVERSITY, ITHACA, NY

Woodward, R. B., and Roald Hoffmann. The Conservation of Orbital Symmetry. Chemie International, 1970

 

El llibre de Robert B. Woodward i Roald Hoffmann explica les seves regles publicades el 1965, quan Hoffman era investigador postdoctoral a Harvard, que permeten explicar o predir l’estereoquímica i les energies d’activació de les reaccions orgàniques pericícliques. Apart de la seva recerca en química teòrica, Hoffmann ha escrit llibres de poesia, assaig i teatre

DAVID JOU (1953) UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Jou i Mirabent, David, José. Casas-Vázquez, and Georgy. Lebon. Extended Irreversible Thermodynamics : with 19 Figures. Berlin [etc: Springer-Verlag, 1993.

 

Sitgetà polifacètic, Jou ha escrit i editat nombrosos llibres tant sobre aspectes diversos de la física com de poesia i d’assaig. No, a la fotografia no està fumant; tan sols subjecta amb els llavis el caputxó del bolígraf amb què pren notes

JEAN-MARIE LEHN (1939) UNIVERSITÉ DE STRASBOURG i COLLÈGE DE FRANCE, PARÍS

Lehn, J.-M. Supramolecular Chemistry : Concepts and Perspectives : a Personal Account. Weinheim [etc: VCH, 1995

 

Doctorat a la Universitat d’Estrasburg, Lehn va col·laborar com a postdoc amb Robert B. Woodward. La seva recerca sobre macrocicles el va dur a la invenció dels criptans, molècules macrobicícliques amb àtoms coordinadors que encapsulen ions metàl·lics. Això va dur als estudis de reconeixement molecular i a la creació, consolidació i desenvolupament d'un nou camp, que ell va batejar com a química supramolecular.

JEAN-MARC LÉVY-LEBLOND(1940)UNIVERSITÉ DE NICE SOPHIA-ANTIPOLIS

Jaubert, Alain, and Jean Marc Lévy-Leblond. (Auto) critique de la Science. Paris: Edit. du Seuil, 1973

 

Doctorat en física teòrica, Levy-Leblond ha estat un dels pensadors moderns més destacats en el camp de les relacions entre la ciència i la cultura humanística. Ha impartit cursos de física, filosofia i comunicació i és director de les col·leccions científiques d’Éditions du Seuil i de la revista Alliage