Un metall tou que s’oxida fàcilment
| William Crookes del Royal College of Science de Londres (Gran Bretanya), descobrí el tal·li, el 1861. No obstant això, a l’Exposició Internacional de Londres de 1862, Claude-August Lamy, de la Universitat de Lille (França), fou reconegut com a descobridor del nou element i rebé una medalla de l’Exposició per la presentació d'un lingot de 14 g d'aquest metall. Crookes, en assabentar-se’n, va reivindicar-ne l’autoria davant del comitè organitzador que va admetre el seu error i li atorgà una medalla per reparar-ne el greuge. Als Estats Units, es prohibí l’ús del tal·li com a raticida el 1972 en identificar que la quarta part d’àligues calbes, símbol nacional, havien estat enverinades amb tal·li a través de la ingesta de les seves preses. L’enverinament amb tal·li és difícil de detectar, tant per les seves característiques (insípid i inodor) com per la diversitat de símptomes que produeix: cardíacs, hepàtics dels cabells. |
 |
El britànic Graham Frederick Young, conegut com «l’emmetzinador de la tassa de te», era molt aficionat als relats sobre assassins en sèrie. El 1961, amb 14 anys, va experimentar amb la seva família diferents verins (arsènic, antimoni). En ser descobert, el van recloure a l’hospital psiquiàtric penitenciari durant un temps.
El 1971, un cop lliure, va reprendre la seva activitat emmetzinadora afegint tal·li a les tasses de te dels seus caps i companys de feina. Quan la policia el va detenir, havia enverinat setanta persones, de les quals tres van morir. Mr. Young administrava dosis inferiors a les letals perquè volia allargar l’agonia de les seves víctimes.
Agatha Christie, va popularitzar el tal·li en la seva novel·la El misteri de Pale Horse . Les víctimes dels assassinats presenten símptomes tan diversos que desorienten el detectiu protagonista. La sospita que és enverinament amb tal·li sorgeix quan se sap que a una de les víctimes li havien caigut els cabells sobtadament.