Plata, Ag, 47

La coneixença del valor de la plata es remunta al Gènesi: Abraham va pagar 400 monedes de plata per sepultar la seva dona Sarah. A Egipte, el 3500 aC, queda documentat al Codi de Menes, primer faraó de l’imperi egipci, que el valor de la plata era dues vegades i mitja més que la de l’or. Des de l’antiguitat la plata ha tingut una profunda connexió amb el femení i la Lluna, en contraposició amb l’or que s’equipara amb el Sol i representa el principi masculí.  La brillantor de la plata s’ha identificat amb la virginitat, la puresa, la virtut i la innocència. La plata com antibiòtic La plata s’ha considerat un remeï natural per tractar infeccions víriques i bacterianes des de molt antic.   El seu ús va ser molt comú abans de 1940, any que es començaren  a utilitzar els antibiòtics.   El rei Cir II el Gran de Pèrsia, en les seves expedicions de conquesta, portava aigua en grans recipients de plata, com narra Heròdot a les seves cròniques.  Els oficials romans menjaven en vaixella de plata per evitar Infeccions bacterianes.

Els colons americans n’afegien una moneda als recipients que contenien la llet per conservar-la durant els llargs desplaçaments a l’oest americà.
Fins i tot, els russos desinfecten l’aigua potable amb plata mitjançant una tecnologia secreta a l’Estació Espacial Internacional i els americans ho fan amb plata col·loïdal.

Argíria o la malaltia dels barrufets

Un efecte secundari quan es prenen dosis excessives de sals de plata és l’argíria, és a dir, la tinció de la pell de color blau de forma permanent. No és mortal ni causa danys interns, per sort.

Dos casos famosos d'argíria: Stan Jones, candidat al Senat d’Estats Units el 2002 i el 2006.  El 1995, Jones es va obsessionar amb la possible mancança d’antibiòtics en l’imminent apocalipsi que s’esdevindria amb el canvi de segle i durant quatre anys i mig, va prendre diàriament un beuratge que preparava submergint uns elèctrodes de plata en recipients amb aigua als quals aplicava un voltatge de 9V. La concentració d’ions plata a l’aigua va donar una tonalitat blava a la seva pell.
El segon cas és Paul Karason que es va automedicar amb sals de plata per combatre una psoriasi virulenta.