Mercuri, Hg, 80

El mercuri és l’únic metall líquid a temperatura ambient i es pot trobar en estat natiu amb bastanta freqüència, principalment a partir de les menes de cinabri.
Els jaciments mundials més importants es troben a Almadén, província de Ciudad Real, que han estat en actiu més de 2000 anys (fins al 2011).

A l’antiguitat el mercuri s’utilitzava bàsicament per fer miralls amalgamats i per a ús medicinal. A l’Índia en feien un colorant que obtenien del sulfur de mercuri, usat en alguns rituals. A la Xina s’utilitzava sovint com a purgant o desinfectant.

Els romans extreien 4,5 t l’any de mercuri de les mines d’Almadén. A l’España medieval, conqueridors àrabs tenien estanys plens de mercuri on els visitants podien posar-hi les mans.

No obstant això, el mercuri és molt verinós. De fet és una neurotoxina.
 
Durant els segles XVIII i XIX, els barreters utilitzaven nitrat de mercuri per tractar les pells animals i fer-ne barrets de feltre. Aquesta solució desprenia vapors tòxics i provocava malalties físiques i psíquiques (tremolor, ansietat, canvis d’humor, irritabilitat, etc). D’aquí l’expressió anglesa mad as a hatter, o el personatge de Lewis Carrol, el Barreter, a Alícia en el país de les meravelles.