Component clau de les hormones tiroïdals
| El 1811, el químic i empresari francès, Bernard Courtois, cercava una matèria primera alternativa a la fusta, escassa en aquella època de guerra, per produir salnitre (KNO3) per fabricar pólvora per a l’exèrcit napoleònic. Mentre experimentava amb cendres d’algues marines, va afegir, accidentalment, més àcid sulfúric (H2SO4) del necessari per eliminar-ne els sulfurs que s’hi formaven. De la massa, va brollar un núvol de color violeta de gran bellesa que precipitava sobre els objectes metàl·lics de l’habitació en forma de cristalls de color fosc i llustre metàl·lic. Courtois va sospitar que havia descobert un nou element químic. Demanà a Charles-Bernard Desormes i a Nicolas Clément que ho corroboressin científicament ja que ell no disposava de l’utillatge necessari. El novembre de 1813, Desormes i Clément exhibiren el nou element a l’Institut Imperial de París. Les proves per determinar si realment era un nou element les va fer Joseph Louis Gay-Lussac i Humphry Davy ho va confirmar. Davy va enviar l’informe a la Royal Institution de Londres, que va suposar, erròniament, que n’era el descobridor, creença que va persistir durant més de cinquanta anys. |
 |
La inversió de la posició del tel·luri (pes atòmic 127,60) i el iode (pes atòmic 126,90) a la taula periòdica era una excepció a la llei periòdica dels elements formulada per Dmitri Mendeléiev el 1869. Per col·locar aquests elements sota d’altres amb propietats anàlogues, és a dir, a la mateixa columna de la taula, el tel·luri, més pesant, havia d’estar situat a l’esquerra i no a la dreta del iode. La justificació teòrica de les inversions va arribar amb el descobriment de Henry Moseley (1887-1915) que les propietats dels elements depenien del nombre atòmic i no del pes atòmic.
El iode per a la salud: ni exessos ni carències
L’excés de iode (present en algues, marisc i sal marina) és poc freqüent, però pot causaA l’Índia, el ressentiment vers el iode es remunta a l’època de Gandhi, de la marxa de la sal a Dandi el 1930. Afegir iode a la sal, per als indis, era una imposició occidental, de l’Imperi britànic, de manera que es negaven taxativament a prendre sal iodada.
Encara, actualment, és un tema no resolt a l’Índia. Aproximadament, les persones afectades per la deficiència de iode són 500 milions, dels quals 54 milions pateixen goll i 2 milions, cretinisme.