Heli, He, 2

En el segle XIX es podien identificar alguns elements presents a la llum solar gràcies a l’espectroscòpia atòmica, però la intensitat de llum emmascarava altres possibles línies espectrals que hi poguessin haver. Per evitar aquesta excessiva radiació, l’astrònom francès Pierre J.C. Janssen va anar fins a Guntur, a l'Índia britànica, per aprofitar l’eclipsi del 18 d’agost de 1868. El viatge va valer la pena perquè Janssen va poder observar per primer cop una línia espectral groga a la corona solar, desconeguda fins aquell moment. Unes hores més tard Norman Lockyer observà el mateix eclipsi des de Londres i va ser el primer a proposar que la línia es devia a un nou element que va anomenar heli.Les comunicacions de Janssen i Lockyer van ser presentades a l'Acadèmia de Ciències de França el 26 d'octubre de 1868.

El càlcul del rei Mongkut

El rei Mongkut (1804-1868), també conegut com a Rama IV del Siam, va poder calcular i predir l'eclipsi solar del 18 agost 1868 dos anys abans. Els càlculs eren correctes pel que fa al lloc, al temps i al tipus d’eclipsi solar que passaria. De fet, els seus càlculs van ser millors, aproximadament en dos segons, que els dels astrònoms francesos, que van reconèixer la seva exactitud. Mongkut tenia la malària i va morir pocs dies després de l’eclipsi, conegut també com «L'eclipsi del Rei del Siam».

L'heli s'utilitza en la criogènia, en sistemes de respiració en profunditat, per refredar imants superconductors, per fer datacions, per inflar globus, per proporcionar sustentació en dirigibles i com a gas protector en molts usos industrials.

La Fluidesa perfecta

Si es refreda l’heli a -271 °C, es converteix en un superfluid, amb una viscositat zero i sense resistència al fregament, és a dir, la fluïdesa perfecta. L'heli superfluid desafia la gravetat i flueix cap amunt per les parets