Llengües

Fòsfor, P, 15

InfoCRAI coronavirus

La sorpresa amagada en l’orina humana

El descobriment del fòsfor data de 1669 i va passar d’una manera força peculiar: a finals del segle XVII tot i que l’alquímia començava a decaure, persistia la fe en l’existència de la pedra filosofal, mitjançant la qual es podria convertir qualsevol metall en or. Un comerciant arruïnat d’Hamburg, que intentava reflotar els seus negocis, Henning Brandt, va voler experimentar aquesta conversió amb diferents compostos. Va decidir començar per l’orina humana, per similitud en el color.

Brandt va recol·lectar una gran quantitat d’orina, gràcies a la inestimable col·laboració dels veïns, i la va evaporar fins aconseguir una consistència de xarop. Posteriorment, la va destil·lar i en va obtenir un líquid de color vermell. Després d’una segona destil·lació, en va quedar una substància negre que va ser sotmesa a una prolongada calcinació.  Meravellat va observar que el resultat era una nova substància, aquesta vegada de color blanc, que brillava en la foscor.
Brandt va creure que havia trobat el foc elemental i que podria obtenir or investigant amb altres compostos, però no va obtenir resultats satisfactoris. Es va dedicar, doncs, a donar a conèixer la nova recorrent les corts europees amb el seu carregament lluminós.
 

L’alquimista J. Junckel va deixar per escrit el mètode de Brandt, malgrat els esforços d’aquest per mantenir el secret.  És la primera vegada que ens trobem davant d’un treball científic documentat.


Instruccions del segle XVII per fer fòsfor


«Bulli una bona quantitat d’orina fresca de bevedors de cervesa fins que tingui una consistència de mel ... »

L’element es presenta en diferents formes al·lotròpiques: fòsfor blanc, vermell, violeta i negre. El fòsfor blanc és extremament tòxic. La seva utilització en els primers llumins va causar fosfonecrosi en els operaris que els fabricaven.
La malaltia provocava enormes abscessos a la mandíbula en què sortien trossos d'os (que brillaven amb un color blanc-verdós en la foscor).
Actualment s’utilitza fòsfor vermell en el raspador de les caixes de llumins.

Les paraules gregues que donen nom a aquest element (phos i forein) es tradueixen al llatí com lucifer (‘portador de llum’). La primera marca de llumins de fricció es va comercialitzar amb aquest nom.
 Les nenes que venien llumins al carrer, moltes d’elles afectades de fosfonecrosi, eren conegudes com les «nenes lucifer»

 

Fòsfor

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia