Fluor, F, 9

Un element que devora tot el que troba

Hi ha poques substàncies a la natura, o obtingudes artificialment, que siguin químicament més agressives que el fluor.

En el segle XVI ja s’havia observat la influència corrosiva de la fluorita sobre el vidre.
Els investigadors sabien que aquest mineral tan comú, la fluorita o espatofluor, contenia un element desconegut. Tenien la certesa que aquest element havia d’existir, però no sabien com obtenir-lo en estat pur. L’agressivitat química d’aquest element va fer que el seu descobriment fos molt tardà i que molts químics hi deixessin la seva salut i alguns, fins i tot, la vida.

 

15 intents fallits i un balanç de ferits i morts


El 1809 J. Gay-Lussac i L. Thenard van aconseguir àcid fluorhídric (HF) relativament pur i en van patir greument els efectes d’intoxicació en inhalar petites quantitats del gas. El 1814, H. Davy també va intentar obtenir, sense èxit, el fluor en estat lliure. El contacte amb els compostos de fluor el van fer emmalaltir i probablement això va  ser la causa que morís amb només 50 anys.

Vint anys més tard, M. Faraday es va atrevir a resoldre, o al menys a intentar-ho, l’aïllament del fluor, també amb resultats decebedors.
No obstant això, els experiments perillosos es repetien: els germans irlandesos Thomas i George Knox van patir l’horrorosa tortura d’emmetzinament per àcid fluorhídric: un va perdre la vida i l’altre va haver de fer tres anys de repòs per recuperar-se’n. El belga P. Louyet, i el francès   D. Niklesse, tot i conèixer la sort dels germans Knox, van compartir el mateix destí dramàtic i van morir, màrtirs de la ciència.

Per fi, el 1886, el francès Henry Moissan va aconseguir aquesta fita que semblava tan difícil d’assolir. Després de moltes temptatives i de quatre interrupcions ocasionades per greus intoxicacions, va arribar a l’èxit en l’experiment, el feliç aïllament del fluor en obtenir un gas groc a l’ànode per electròlisi del fluorur de potassi en àcid fluorhídric, .  Avui dia, el fluor encara s’obté d’aquesta manera.

 Fluor


Avui dia, s'utilitza molt un polímer  fluorat (tefló) per a l’aïllaments de cables, canonades, tèxtils, cintes aïllants, paelles antiadherents i teixits Gore-Tex, entre altres usos.

Els fluorurs reforcen les dents i els ossos en convertir el fosfat de calci de què estan fets, en fluoropatita. I alguns medicaments incorporen un àtom de fluor per aquest motiu