Carboni, C, 6

L’element que conforma les molècules de la vida

Cap altre element de la taula periòdica té més mística, ni més renom que el carboni. Totes les formes de vida que es coneixen estan formades de molècules compostes principalment per àtoms de carboni. La facilitat per enllaçar-se amb altres àtoms (d’oxigen, d’hidrogen, etc.) li permet formar estructures complexes, que són la base de la vida a la Terra.

Les seves diferents estructures inclouen una de les substàncies més toves conegudes, el grafit, i una de les més dures, el diamant.

Carboni

Carbó vegetal: una mica d’història


L’home ha fet carbó vegetal des de temps remots, escalfant fusta i altres residus vegetals a temperatures que oscil·len entre els 400 i els 700 °C.
A l’època medieval, a molts països, els boscos pertanyien al rei i calia el seu permís per a poder-los explotar. L’obtenció de carbó vegetal era de les poques llicències reials que s’atorgaven, sobretot en llocs amb escassetat de carbó mineral. Això explica en part que el carbó sempre s’ha considerat com a material de causes rebels: l’aconseguien els pobres per què s’escalfessin els rics.

 

El carboneig era una tasca desenvolupada entre els mesos de novembre i març i moltes vegades els carboners vivien sols al bosc tota la temporada. Això ha contribuït a crear sovint la imatge dels miners de carbó com criatures misterioses que operaven amb un cert grau d’autonomia i que vagaven lliurement pels boscos. En l’imaginari, el cremador de carbó de llenya s’emmarca en l’àmbit dels proscrits amb una imatge d’home fort vestit de color verd i ha sobreviscut a la tradició pagana sobre els homes del bosc que porten regals als pobres: Robin Hood, Santa Claus (que originàriament portava un vestit verd fins que  Coca Cola el va vestir de vermell amb finalitats publicitàries, el 1931) o l’Olentzero al País Basc

Datació basada en radiocarboni


És un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni -14. Es produeix per radiació còsmica, a un ritme constant d’uns 7 kg/any i és radioactiu. Passa als éssers vius a través de les plantes i després als animals i als humans, en la cadena alimentària. Quan un ésser viu mor, el carboni -14 queda fixat.
D’aquesta manera es poden datar objectes (de fusta, de paper, teixits, etc.) per la quantitat de carboni-14 que hi contenen. Per aquest descobriment, Willard Frank Libby va rebre el Nobel de Química el 1960.