La paleta de colors llampants
El cadmi va ser descobert, el 1817, per Frederich Stromeyer, professor de química i farmàcia de la Universitat de Göttingen i, alhora, inspector general de les farmàcies de Hannover.
Va separar-ne un tros d’un metall molt similar al zinc, tot i que mes brillant, en analitzar unes mostres d’òxid de zinc d’ús medicinal.
Efectes de llum i color
“El pintor impresionista veu i interpreta la natura tal com és, es a dir, totalment com una vibració de color “ (Jules Laforgue, crític artístic).
El descobriment del cadmi va suposar una explosió de color en el món de l’art. El sulfur de cadmi, «sulphuret», és un pigment de color groc de gran bellesa i capaç de combinar-se amb altres colors. Segons el nivell d’impureses, els
pigments del sulfur de cadmi cobreixen pràcticament tot l’arc iris, tret dels blaus.
Aquests colors es van fer indispensables pels artistes, especialment pels impressionistes, postimpressionistes i fauvistes. Pintors de la talla de Claude Monet, Édouard Manet i Berthe Morisot els van utilitzar profusament
 |
Casos d’intoxicació amb cadmi
|