Llengües

Arsènic, As, 33

InfoCRAI coronavirus

Arsènic: El verí més popular

Se’n va estendre l’ús al llarg dels segles: Hieronyma Spara, emprenedora i maquiavèl·lica senyora del segle XVII va muntar una escola a la ciutat de Roma on instruïa les seves deixebles a enverinar els seus marits i convertir-se en vídues riques.


Administrat a les dides en petites quantitats, el verí contaminava la llet amb la qual s’alletava els lactants, i d’aquesta manera es manipulaven herències i successions.
En aquest sentit, l’arsènic fou tan popular a França que se’l coneixia també amb el nom de «le poudre de Succession»

La seva popularitat no va minvar i durant el s. XVIII els arsenicals van aconseguir situar-se en un lloc preferent en la terapèutica, per guarir la tos i les afeccions respiratòries.  El «licor de Fowler», es receptava per curar l’asma, la bronquitis, els tics facials i la tisi.

Molts desconeixien que l’arsènic també pot resultar perjudicial  si les seves partícules s’inhalen o absorbeixen a través de la pell : durant el segle XIX es van posar de moda els papers pintats per a les parets, amb motius florals de colors vius, que contenien arsènic.
Per tal de protegir els ciutadans d’aquest «assassí» a la llar, el professor de química nord-americà Robert M. Kedzie va publicar el 1874 un llibre amb el qual advertia dels perills de l’arsènic: Shadows from the Walls of Death. Hi incloïa 84 mostres, amb la qual cosa, paradoxalment, el llibre va esdevenir un perill: els que ho llegien i passaven les pàgines amb les mostres del paper de paret entraven en contacte amb l’arsènic que contenien, cosa que podia arribar a tenir conseqüències fatals.

Quan aquest detall es va fer evident, es van destruir les còpies del llibre publicades i distribuïdes als Estats  Units . Només se’n conserven quatre exemplars a la Biblioteca Nacional de Medicina  dels Estats Units que  acaba de digitalitzar-ne una còpia per a més precaució, si algú el vol consultar.

Molt més recentment, l’arsènic va ser l’arma principal de dues iaies caritatives a la pel·lícula de Frank Capra, Arsènic per compassió (1944).
Arsènic, As, 33

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia