Llengües

Arsènic, As, 33

Arsènic: El verí més popular

Se’n va estendre l’ús al llarg dels segles: Hieronyma Spara, emprenedora i maquiavèl·lica senyora del segle XVII va muntar una escola a la ciutat de Roma on instruïa les seves deixebles a enverinar els seus marits i convertir-se en vídues riques.


Administrat a les dides en petites quantitats, el verí contaminava la llet amb la qual s’alletava els lactants, i d’aquesta manera es manipulaven herències i successions.
En aquest sentit, l’arsènic fou tan popular a França que se’l coneixia també amb el nom de «le poudre de Succession»

La seva popularitat no va minvar i durant el s. XVIII els arsenicals van aconseguir situar-se en un lloc preferent en la terapèutica, per guarir la tos i les afeccions respiratòries.  El «licor de Fowler», es receptava per curar l’asma, la bronquitis, els tics facials i la tisi.

Molts desconeixien que l’arsènic també pot resultar perjudicial  si les seves partícules s’inhalen o absorbeixen a través de la pell : durant el segle XIX es van posar de moda els papers pintats per a les parets, amb motius florals de colors vius, que contenien arsènic.
Per tal de protegir els ciutadans d’aquest «assassí» a la llar, el professor de química nord-americà Robert M. Kedzie va publicar el 1874 un llibre amb el qual advertia dels perills de l’arsènic: Shadows from the Walls of Death. Hi incloïa 84 mostres, amb la qual cosa, paradoxalment, el llibre va esdevenir un perill: els que ho llegien i passaven les pàgines amb les mostres del paper de paret entraven en contacte amb l’arsènic que contenien, cosa que podia arribar a tenir conseqüències fatals.

Quan aquest detall es va fer evident, es van destruir les còpies del llibre publicades i distribuïdes als Estats  Units . Només se’n conserven quatre exemplars a la Biblioteca Nacional de Medicina  dels Estats Units que  acaba de digitalitzar-ne una còpia per a més precaució, si algú el vol consultar.

Molt més recentment, l’arsènic va ser l’arma principal de dues iaies caritatives a la pel·lícula de Frank Capra, Arsènic per compassió (1944).
Arsènic, As, 33

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright

 

Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

150 anys de l’Edifici Històric             Pla de sostenibilitat del CRAI                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia