Prestatgeries

Una nova manera de mirar el cel

 

L'inici de les observacions del cel amb telescopi per part de Galileu el 1609 va suposar una revolució dins de l'Astronomia que va trencar amn les idees de Ptolomeu vigents durant més d'un mil·leni. L'Almagest de Ptolomeu i els llibres de Galileu representen dues concepcions oposades de l'Univers.

 

 

Galilei, Galileo. Diálogo sobre los sistemas máximos. Jornada segunda. Buenos Aires: Aguilar, 1975. 292 p,

 

Galilei, Galileo. Opere. Milano : Riccardo Ricciardi, 1953. 113 p.

 

Gingerich, Owen., and Robert S. Westman. The Wittich Connection : Conflict and Priority in Late Sixteenth-Century Cosmology. Philadelphia: The American Philosophical Society, 1988.

 

Herschel, John F. W. (John Frederick William). Nouveau manuel complet d’astronomie, ou, Traité élémentaire de cette science. Nouvelle éd. Paris: Roret, 1837. 344 p.

 

Lattis, James M. Between Copernicus and Galileo : Christopher Clavius and the Collapse of Ptolemaic Cosmology. Chicago: University of Chicago Press, 1994. 293 p.

 

Müller, Johann. Regiomontanus on Triangles = De Triangulis Omnimodis. Madison: University of Wisconsin Press, 1967. 298 p.

 

Ptolemeu, Claudi, Ptolemy’s Almagest. Princeton : Princeton University Press, 1998. 693 p.

 

Vaquero, José M. La Nueva física : Galileo. Madrid: Nivola, 2003.157 p.

 

 

La Fotografia

 

La fotografia astronòmica va nèixer el 1840 amb la primera fotografia de la Lluna feta per J.W. Draper. Aquesta nova tècnica va millorar l'estud dels cossos celests. En aquests dos llibres de Herschel i Danjon, separats quasi un segle, podem comparar les imatges de Júpiter, Saturn i d'un cometa obtingudes a partir de l'observació visual i de la fotografia

 

 

Danjon, André. Description du ciel. Paris: F. Rieder, 1926. 80 p.

 

Scheiner, J. (Julius). Atlas zu “Die Photographie der Gestirne.” Leipzig: Engelmann, 1897. 6 p.

 

 

El Gran Debat

 

Les observacions de W. Parsons a mitjan segle XIX van mostrar l'estructura espiral d'algunes nebuloses. A començament del segle XX es va desenvolupar l'anomenat Gran Debat, on es va discutir sobre la natura d'aquestes nebuloses

 

 

Delaunay, Charles. Cours élémentaire d’astronomie. 4e éd. Paris: Garnier [etc.], 1865. 644 p.

 

Rosse, William Parsons, and Charles Parsons. The Scientific Papers of William Parsons : Third Earl of Rosse, 1800-1867. Bradford: Humphries, 1926. 221 p.

 

 

L'Univers en expansió

 

Les observacions de Hubble del 1929 sobre la velocitat de recessió de les galàxies van posar de manifest que l'univers s'expandeix. A. Eddington va ser un dels astrònoms que va contribuir al desenvolupament d'aquesta teoria.

 

 

Eddington, Arthur Stanley. Estrellas y átomos. Madrid: Revista de Occidente, 1928. 212 p.

 

Eddington, Arthur Stanley. The Expanding Universe. Cambridge: Cambridge University Press, 1933. 127 p.

 

Eddington, Arthur Stanley et al. Nuevos senderos de la ciencia. Barcelona: Montaner y Simón, 1945. 346 p.

 

Smith, Robert W. (Robert William). The Expanding Universe : Astronomy’s “Great Debate” 1900-1931. Cambridge : Cambridge University Press, 1982. 220 p.

 

Tisserand, F. (François), and H. Andoyer. Leçóns de cosmographie. Paris: Armand Colin, 1912. 369 p.

 

 

Mecànica celeste

 

Amb l'aplicació de noves tècniques matemàtiques a la mecànica celeste es va poder formular una descripció detallada dels moviments de la Lluna i els planetes. Cal destacar que en aquella època tots els càlculs , com els mostrats al llibre d'Oppolzer, es realitzaven a mà.

 

 

Andoyer, H. Théorie de la lune. Paris: Gauthier-Villars, 1926. 86 p.

 

Brü̈nnow, F. (Franz). Tratado de astronomía esférica. Cádiz: Imprenta de la Revista Médica, 1869. 602 p.

 

Fauth, Ph. The Moon in Modern Astronomy : a Summary of Twenty Years Selenographic Work, and a Study of Recent Problems. London: Owen, 1907. 160 p.

 

Gil y Sumbiela, Luis. El Cometa de Halley. Valencia: Imp. F. Sempere y Compañía, 1913. 62 p.

 

Oppolzer, Th. v. (Theodor), and Ernest Pasquier. Traité de la détermination des orbites des comètes et des planètes. Paris: Gauthier-Villars, 1886. v. 1

 

 

 

La divulgació de l'astronomia

 

A mitjan segle XIX comencen a aparèixer obres generals d’Astronomia destinades al gran públic. En aquest context trobem autors com Aragó, Delaunay o Flammarion. A Catalunya, el gran divulgador de l’Astronomia va ser Josep Comas i Solà

 

 

Arago, F. (François). Astronomie populaire. Oeuvre posthume. Paris: Gide, 1857-1859.. v. 2 i 4

 

Arago, F. (François).. Lecciones elementales de astronomía esplicadas en el Real Observatorio de París, y consagradas a poner esta ciencia al alcance de todas las personas. Madrid: Imprenta de Don José María Repullés, 1839. 276 p.

 

Delaunay, Charles. Cours élémentaire d’astronomie. 7e éd. rev. et complétée. Paris: Garnier Masson, 1885.  671 p.

 

Flammarion, Camille. Astronomía popular. Barcelona: Granada, 1906. 263 p.

 

Flammarion, Camille. Las Estrellas y curiosidades del cielo : descripción completa de las estrellas visibles a simple vista y de los objetos celestes fáciles de observar. Madrid: Gaspar, 1883. 2 v.

 

Jacoby, Harold. Astronomy : a Popular Handbook. New York: Macmillan, 1921. 435 p.

 

 

Arago, F. (François). Astronomie populaire. Oeuvre posthume. Paris: Gide, 1857-1859. v. 1 i 3

 

Comas i Solà, Josep. Astronomía. Barcelona: Sopena, 1939. 639 p.

 

 

Castro Pulido, José de. Elementos de cosmografía y astronomía. Madrid: Imprenta de Fortanet, 1901.  155 p.

 

Flammarion, Camille. Astronomie populaire. Éd. entiérement refaite  Paris: Flammarion, 1955. 608 p.

 

 

Anuario del Observatorio de MadridAnuario del Observatorio de Madrid. Madrid: Instituto Geográfico y Estadístico, 2009.

 

Alfons X. Libros del saber de astronomía del Rey D. Alfonso X de Castilla : los cinco libros de los relogios alfonsíes. Granada: Educatori Aljathib, 2009. 107 p.

 

The Astrophysical Journal. Chicago: published by the University of Chicago Press for the American Astrophysical Society, 2009. v. 700 núm. 1 pt. 1

 

Catalogue photographique du ciel : coordonnées rectilignes. Paris: Gauthier-Villars, 1902. v. 2

 

Knobel, Edward Ball. Ulugh Beg ’ s Catalogue of Stars : Revised from All Persian Manuscripts Existing in Great Britain, with a Vocabulary of Persian and Arabic Words. Washington: Carnegie Institution of Washington, 1917. 109 p.

 

Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. London: Priestley and Weale, 2002. v. 337 núm. 4

 

Publications of the Astronomical Society of Japan : PASJ. Tokyo: Astronomical Society of Japan, 2000. v. 52 núm.6

 

Publications of the Astronomical Society of the Pacific. San Francisco: Astronomical Society of the Pacific, 2009. v. 121 núm. 881

 

 

El Sol

 

La millora dels telescopis i les tècniques instrumentals aparegudes el segle XIX van permetre aprofundir en l’estudi de les característiques físiques del Sol. En són exemples les figures detallades de les taques i les protuberàncies solars fetes pel Pare Secchi a la seva obra Le Soleil (1875)

 

 

Castells Vidal, Paulino. Fundamentos de espectroscopia celeste. Madrid: Est. Tip. de la viuda é hijos de Tello, 1897. 64 p.

 

Scheiner, J. (Julius). A Treatise on Astronomical Spectroscopy : Being a Translation of Die Spectralanalyse Der Gestirne. Boston: Ginn, 1898. 482 p.

 

Secchi, Angelo. Le soleil. 2e éd. rev. et augm. Paris: Gauthier-Villars, 1875.  2 v.

 

Young, Charles A. (Charles Augustus). The Sun. New and rev. ed. London: Kegan Paul International, 1910. 375 p.

 

 

L'Astrofísica al s.XX

 

Els avenços de l’astrofísica al llarg del segle XX són innombrables. Podem citar per exemple la formulació de models per explicar la formació i evolución de les estrelles, o el descobriment de nous objectes, com les estrelles de neutrons i els forats negres.

 

 

 

Bosler, Jean. L’Évolution des étoiles. París: Librairie scientifique Albert Blanchard, 1923. 103 p.

 

Chandrasekhar, S. (Subrahmanyan). Hydrodynamic and Hydromagnetic Stability. New York: Dover Publications, 1981. 652 p.

 

Chandrasekhar, S. (Subrahmanyan). The Mathematical Theory of Black Holes. Oxford : Clarendon Press, 1983. 646 p.

 

Chandrasekhar, S. (Subrahmanyan). Radiative Transfer. Oxford: Clarendon Press, 1950. 393 p.

 

Irvine, J. M. Neutron Stars. Oxford: Clarendon Press, 1978. 157 p.

 

Kaufmann, William J. Black Holes and Warped Spacetime. San Francisco: Freeman, 1979. 221 p.

 

Newcomb, Simon. The Stars : a Study of the Universe. London: John Murray, 1904. 333 p.

 

Schwarzschild, Martin. Structure and Evolution of the Stars. New York: Dover, 1965. 296 p.

 

Véronnet, Alexandre. Constitution physique des étoiles. Paris: Gauthier-Villars, 1938. 95 p.