Una nova manera de mirar el cel
L'inici de les observacions del cel amb telescopi per part de Galileu el 1609 va suposar una revolució dins de l'Astronomia que va trencar amn les idees de Ptolomeu vigents durant més d'un mil·leni. L'Almagest de Ptolomeu i els llibres de Galileu representen dues concepcions oposades de l'Univers.
Galilei, Galileo. Opere. Milano : Riccardo Ricciardi, 1953. 113 p.
Ptolemeu, Claudi, Ptolemy’s Almagest. Princeton : Princeton University Press, 1998. 693 p.
Vaquero, José M. La Nueva física : Galileo. Madrid: Nivola, 2003.157 p.
La Fotografia
La fotografia astronòmica va nèixer el 1840 amb la primera fotografia de la Lluna feta per J.W. Draper. Aquesta nova tècnica va millorar l'estud dels cossos celests. En aquests dos llibres de Herschel i Danjon, separats quasi un segle, podem comparar les imatges de Júpiter, Saturn i d'un cometa obtingudes a partir de l'observació visual i de la fotografia
Danjon, André. Description du ciel. Paris: F. Rieder, 1926. 80 p.
Scheiner, J. (Julius). Atlas zu “Die Photographie der Gestirne.” Leipzig: Engelmann, 1897. 6 p.
El Gran Debat
Les observacions de W. Parsons a mitjan segle XIX van mostrar l'estructura espiral d'algunes nebuloses. A començament del segle XX es va desenvolupar l'anomenat Gran Debat, on es va discutir sobre la natura d'aquestes nebuloses
Delaunay, Charles. Cours élémentaire d’astronomie. 4e éd. Paris: Garnier [etc.], 1865. 644 p.
L'Univers en expansió
Les observacions de Hubble del 1929 sobre la velocitat de recessió de les galàxies van posar de manifest que l'univers s'expandeix. A. Eddington va ser un dels astrònoms que va contribuir al desenvolupament d'aquesta teoria.
Eddington, Arthur Stanley. Estrellas y átomos. Madrid: Revista de Occidente, 1928. 212 p.
Tisserand, F. (François), and H. Andoyer. Leçóns de cosmographie. Paris: Armand Colin, 1912. 369 p.
Mecànica celeste
Amb l'aplicació de noves tècniques matemàtiques a la mecànica celeste es va poder formular una descripció detallada dels moviments de la Lluna i els planetes. Cal destacar que en aquella època tots els càlculs , com els mostrats al llibre d'Oppolzer, es realitzaven a mà.
Andoyer, H. Théorie de la lune. Paris: Gauthier-Villars, 1926. 86 p.
Gil y Sumbiela, Luis. El Cometa de Halley. Valencia: Imp. F. Sempere y Compañía, 1913. 62 p.
La divulgació de l'astronomia
A mitjan segle XIX comencen a aparèixer obres generals d’Astronomia destinades al gran públic. En aquest context trobem autors com Aragó, Delaunay o Flammarion. A Catalunya, el gran divulgador de l’Astronomia va ser Josep Comas i Solà
Arago, F. (François). Astronomie populaire. Oeuvre posthume. Paris: Gide, 1857-1859.. v. 2 i 4
Flammarion, Camille. Astronomía popular. Barcelona: Granada, 1906. 263 p.
Jacoby, Harold. Astronomy : a Popular Handbook. New York: Macmillan, 1921. 435 p.
Arago, F. (François). Astronomie populaire. Oeuvre posthume. Paris: Gide, 1857-1859. v. 1 i 3
Comas i Solà, Josep. Astronomía. Barcelona: Sopena, 1939. 639 p.
Flammarion, Camille. Astronomie populaire. Éd. entiérement refaite Paris: Flammarion, 1955. 608 p.
Catalogue photographique du ciel : coordonnées rectilignes. Paris: Gauthier-Villars, 1902. v. 2
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. London: Priestley and Weale, 2002. v. 337 núm. 4
El Sol
La millora dels telescopis i les tècniques instrumentals aparegudes el segle XIX van permetre aprofundir en l’estudi de les característiques físiques del Sol. En són exemples les figures detallades de les taques i les protuberàncies solars fetes pel Pare Secchi a la seva obra Le Soleil (1875)
Secchi, Angelo. Le soleil. 2e éd. rev. et augm. Paris: Gauthier-Villars, 1875. 2 v.
L'Astrofísica al s.XX
Els avenços de l’astrofísica al llarg del segle XX són innombrables. Podem citar per exemple la formulació de models per explicar la formació i evolución de les estrelles, o el descobriment de nous objectes, com les estrelles de neutrons i els forats negres.
Bosler, Jean. L’Évolution des étoiles. París: Librairie scientifique Albert Blanchard, 1923. 103 p.
Chandrasekhar, S. (Subrahmanyan). Radiative Transfer. Oxford: Clarendon Press, 1950. 393 p.
Irvine, J. M. Neutron Stars. Oxford: Clarendon Press, 1978. 157 p.
Kaufmann, William J. Black Holes and Warped Spacetime. San Francisco: Freeman, 1979. 221 p.
Newcomb, Simon. The Stars : a Study of the Universe. London: John Murray, 1904. 333 p.
Schwarzschild, Martin. Structure and Evolution of the Stars. New York: Dover, 1965. 296 p.
Véronnet, Alexandre. Constitution physique des étoiles. Paris: Gauthier-Villars, 1938. 95 p.