Claude Lévi-Strauss és considerat el representant més conspicu de l'estructuralisme, nom aplicat a l'anàlisi del sistema cultural en termes de relacions estructurals entre diversos elements. El seu enfocament ha influït no només la ciència social del segle XX, sinó també l'estudi de la filosofia, la religió comparada o la literatura. Interpreta les cultures com a sistemes de comunicació i construeix models basats en la lingüística estructural, la teoria de la informació i la cibernètica per tal d'interpretar-los.
L’obra de Claude Lévi-Strauss simbolitza així l’arribada de l’antropologia al camp de les ciències socials franceses al llarg dels anys 60. Alhora, la visió pessimista de Lévi-Strauss respecte l’evolució actual de la humanitat el fa aparèixer com un antropòleg filòsof, hereu de Jean-Jacques Rousseau.
L’organització social i el parentiu, el pensament, la prohibició de l’incest, els mites, són els elements a partir dels quals Lévi-Strauss elabora el seu cos antropològic, que a continuació detallem en diversos apartats."
Text extret del Dossier de Proclamació del
XVII Premi Internacional Catalunya 2005
Biobibliografia
1908
Neix a Brussel·les (Bèlgica) de pares francesos alsacians.
Realitza estudis a París als liceus Janson de Sailly i Condorcet.
Estudia dret i filosofia a la Sorbona i es doctora en filosofia.
Treballa alguns anys com a professor d’ensenyament secundari.
1935-1939
Accepta a última hora formar part d’una missió cultural francesa al Brasil. Durant aquest període va ser professor a São Paulo i va encapçalar nombroses expedicions etnològiques periòdiques al Mato Grosso i a la selva tropical amazònica.
Anys més tard, recollí les seves experiències, en forma de viatge novel·lat, a la seva obra Tristes tropiques (1955).
1939-1940
Torna a França als inicis de la Segona Guerra Mundial i és movilitzat de 1939 a 1940. Després de l’armistici (22 de juny de 1940) es traslladà als Estats Units, on fa classes a la New School for Social Research de Nova York.
1940
És subdirector del Musée de l'Homme.
1944
Torna a França reclamat pel Ministère des Affaires Étrangères.
S’implica en l'administració del CNRS i del Musée de l'Homme; i, posteriorment, és director de l'École Pratique des Hautes Études.
1945
Torna de nou als Estats Units i treballa com a agregat cultural a l’ambaixada francesa a Washington durant els anys 1946 i 1947.
Durant aquesta estada es relaciona amb el lingüista Roman Jakobson (estructuralista) i, sota la seva influència i la de Troubetzkoi (Nikolai Sergeevich), comença a elaborar el seu nou enfocament de l'etnologia, l’antropologia estructural.
1948
Torna a París i es doctora a la Sorbona, amb la seva tesina La vie familiaire et sociale des indiens Nambikwara (enllaç al catàleg: italià), que publica el mateix any; i la tesi Les structures élémentaires de la perenté, que fou publicada el 1949 i va ser reconeguda com una de les obres més importants de l’antropologia.
1952
Publica Race et histoire.
1955
Publica Tristes tropiques, una història novel·lada de les seves expedicions etnogràfiques al Brasil entre 1935 i 1939. Va resultar una obra mestra en l‘ús de la prosa, la filosofia i l’anàlisi etnogràfica.
1958
Publica Anthropologie structurale.
Va ser nomenat professor honorari d’antropologia social del Collège de France, lloc que va ocupar fins la seva jubilació el 1982.
1962
Publica Le totémisme aujourd'hui, i La pensée sauvage.
1964
Publica Les mythologiques: Le cru et le cuit.
1966
Rep la Medalla d’Or i el Premi Viking Fund, gràcies al vot internacional del gremi d’etnòlegs.
1967
Publica Les mythologiques: Du miel aux cendres.
1968
Publica Les mythologiques: L'origine des manières de table.
1971
Publica Les mythologiques: L'homme nu.
1973
Publica Anthropologie structurale deux.
Premi Erasmus.
Membre de l’Académie Française des del 24 de maig.
1975
Publica La voie des masques.
1983
Publica Race et culture (enllaç al catàleg: castellà), i Le regard éloigné.
1985
Publica La potière jalouse.
1986
Premi de la Fundació Nonimo.
1988
Publica De près et de loin.
1991
Publica Histoire de lynx.
1993
Publica Regarder, écouter, lire (enllaç al catàleg: castellà).
1994
Publica Saudades du Brasil.
1996
Premi Aby M. Warburg.
Rep la Légion d'Honneur.
2005
Rep el Premi Internacional Catalunya.
L'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, li va lliurar expressament a París en atenció a l’avançada edat del filòsof i antropòleg.
Càrrecs i reconeixements
És membre estranger de la United States National Academy of Sciences, de l’American, Academy and Institute of Arts and Letters, de la British Academy, de la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences, i de la The Royal Norwegian Society of Science and Letters.
Doctor honoris causa de les universitats de Brussel·les, Oxford, Chicago, Stirling, Upsal, Montreal, Nacional Autónoma de México, Visva Bhrati University (Índia); i de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Columbia, entre d’altres.
