Llengües

Camí de la Concòrdia

Camí de la Concòrdia

 

Concordie apothecariorum      Camí de la Concòrdia      Descobriment del llibre      La Concòrdia S. XX-XXI

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

A l’hora de fer “concòrdia” en l’elaboració de les medicines compostes  es tingueren en compte un seguit d’obres què són la font i origen de les receptes que incorpora el text:

 

Obra de Messué

 

De l’obra de Joannis Mesué, conegut com Mesué el Jove, es van extreure més de la meitat de les receptes incloses a la impressió de la Concòrdia de 1511. El manuscrit data de 1410 i l’any 1471 tingué lloc la primera  edició de l’obra completa d’aquest autor què es divideix en tres parts: Canones Universales, De simplicibus i Grabadin. Dins d’aquesta última es troba l’Antidotari.

 

Antidotari de Nicolau

 

És la segona obra en quan a influència dins de l’edició de 1511 de la Concòrdia i es caracteritza per ser un antidotari més pràctic que el de Messué. La primera impressió d’aquesta obra data de l’any 1471 i en edicions posteriors s’hi van introduir modificacions, tot afegint receptes noves i suprimint-ne algunes d’existents. No ha estat possible atribuir la seva autoria amb total certesa atès que a l’època van coexistir diferents autors amb el mateix nom.

 

Antidotari d’Arnau de Vilanova

 

La primera edició d’aquesta obra data de 1495 i a partir del segle XVI es troba inclosa dins de les diferents edicions que es van fer de l’obra completa d’Arnau de Vilanova. El Dr. Esteva de Sagrera, a la seva tesi doctoral, comenta que aquest receptari dóna fe dels coneixements farmacèutics i el caràcter galènic de la terapèutica d’aquest insigne metge. Sobre l’autoria d’aquesta obra s’ha generat una certa controvèrsia què ha quedat recollida en llibres com Ad amicam amicissime scripta : homenaje a la profesora María José López de Ayala y Genovés. Vol I. (Catàleg UB)

 

Obres de Rasis

 

Les receptes incloses a la Concòrdia de 1511 provenen de Ad Almansorem regem, tractat de medicina en el què les receptes es troben intercalades amb el text, i de l’Antidotari (1420). Alguns autors dubten a l’hora d’atribuir l’autoria de l’antidotari a Rasis.

 

Obra d’Avicenna

 

Aquesta obra va ser traduïda per Gerard de Cremona (Venècia, 1490-1491) i es coneguda sota el títol de  Canones. Tot i que en la distribució i organització de les receptes mostra alguns paral·lelismes amb l’obra de Messuè, difereix en quan al contingut.

 

 

 

????????????????????

 

 

 

Existeixen altres obres contemporànies a l’edició de 1511 de la Concòrdia que per la seva rellevància mereixen ser tingudes en compte:

 

Nuovo receptario composto dal famossisimo collegio degi eximii doctori della arte et medicina della inclita città di Firenze [Manuscrit Online]. 1498. (Consulta’l)

 

Aquesta obra elaborada per metges està considerada com la primera farmacopea a nivell mundial, fet que confereix a l’edició de 1511 de la Concòrdia la condició de primera farmacopea mundial elaborada per farmacèutics.

 

Col·legi d’Apotecaris de Barcelona.  Llibre de la Madalena [Manuscrit]. 1531-1575. Núm. 3. (Consulta’l)

 

El tercer manuscrit del llibre d'actes del Col·legi d'Apotecaris de Barcelona recull les actes del Col·legi en el període de temps comprés entre 1531 i 1574. En aquest document es fixa l’any 1455 com a data de constitució del Col·legi i es fa menció a l’existència d’un llibre que porta per títol Concordia apotecariorum publicat a l’any 1511. El Dr. Ramon Jordi González dugué a terme un exhaustiu estudi del Llibre de la Madalena que es traduí en un conjunt d’articles publicats a la revista Circular Farmacéutica, del què destaca Noticias sueltas sobre el Colegio de Boticarios de Barcelona (1531-1537), publicat al número 300 de l’any 1988 a l’esmentada revista.

 

Benet Matheu P. Liber in examen apothecariorum [manuscrit]. Barcelona; 1497.

 

Tot i que l’obra no va ser publicada fins l’any 1521 pel fill de Pere Benet Matheu, el manuscrit original data d’octubre de 1497 i podria haver-se considerat com la primera farmacopea del món, per davant del Nuovo Receptario florentí i la Concòrdia de 1511, si no fos per la manca d’oficialitat en quan a la seva procedència i d’obligatorietat en quan al seu compliment.

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Concordie apothecariorum      Camí de la Concòrdia      Descobriment del llibre      La Concòrdia S. XX-XXI

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright

 

Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia