Loading [Contrib]/a11y/accessibility-menu.js

Exposició virtual: Crac de 1929: la primera gran crisi

Inici

80 anys després del crac de la Borsa de Nova York de 1929, i degut a la crisi que patim actualment, la Biblioteca d’Econòmiques ha volgut mostrar amb aquesta exposició virtual, a grans trets, el que es coneix com la “gran crisi”, l’original, i conèixer-ne algunes dades i opinions sense pretendre buscar cap referent ni fer comparacions.

"No tindrem més crisis en la nostra època"

John Maynard Keynes el 1927

"La quantitat total de diners - la base monetària - disminuí en un 30%... de cada tres dòlars en dipòsits i efectiu en mans del públic el 1929, en començar el 1933 només en quedaven dos, prova irrebatible d'un col·lapse monetari sense precedents" 

Milton Friedman

Fa 80 anys que es produí l'esdeveniment que va fer palesa la crisi que s'estava gestant als Estats Units i que repercutiria a tot el món: el crac de la Borsa de Nova York de 1929. Aquesta crisi financera repercutí en tots els nivells de la societat, i juntament amb la II Guerra Mundial conformaria la primera meitat del S. XX i definiria la resta del segle. La manca de reacció del món financer davant l'allau de davallades a la borsa, la producció, el comerç, l'ocupació, la renda, el consum, les inversions, etc., ha fet que aquest crac s'hagi estudiat des de molts punts de vista per tal d'entendre quines en van ser les causes i evitar que aquesta situació es torni a produir. Davant la crisi que patim actualment, hi ha qui es planteja si realment la història és cíclica, i si es poden extrapolar aquells fets al que succeeix avui dia. Amb aquesta exposició virtual es vol mostrar, a grans trets, el que es coneix com la "gran crisi", l'original, i conèixer-ne algunes dades i opinions sense pretendre buscar cap referent ni fer comparacions.
Contingut pàgina
Títol
Una mica d'història
Text 2

"No veig res en la situació present que sigui amenaçador o que ens hagi de portar al pessimisme. Estic absolutament convençut que hi haurà una revitalització de l'activitat aquesta primavera i que durant el proper any aquest país progressarà fermament" - Andrew W. Mellon, Secretari del Tresor dels EEUU, 31-12-1929

 

"El preu de les accions sembla que ha assolit un nivell alt permanent. No crec que es pugui donar pròximament una baixada ni tan sols de 50 o 60 punts, com els baixistes han predit" - Irving Fisher, economista, 17-10-1929 

 

Borsa de Nova YorkEl dijous 24 d'octubre de 1929, conegut com a dijous negre, 12 milions d'accions es van posar a la venda a la Borsa de Nova York. El dimarts 29 d'octubre la borsa es va col·lapsar amb repercussions en els mercats borsaris de tot el món. 

Durant 5 anys l'índex Dow Jones havia quintuplicat el seu valor i l'eufòria econòmica va provocar que tothom volgués aprofitar aquesta bonança. Aquesta situació, però, era fruit de l'especulació: s'esperava aconseguir beneficis d'una manera fàcil i ràpida; fins i tot s'havien demanat crèditsDow Jones per comprar accions amb la garantia de les que ja es tenien. Però aquesta expectativa no es corresponia a un creixement real de l'economia ni als beneficis que les empreses obtenien. La borsa tocà fons el 1932 amb una pèrdua del 90% de l'ndex Dow Jones, que no es va recuperar als nivells previs a la davallada fins el 1954.

Com a conseqüència del col·lapse la gent va voler retirar els seus diners de les entitats financeres per por de perdre'ls. Els bancs no van poder fer front a aquesta demanda i van fer fallida. La crisi estava servida i coincidí amb l'inici de la Gran Depressió, que va ser el resultat de la sobreproducció i acumulació de productes, el tancament d'empreses i la impossibilitat de vendre l'excedent a una Europa endeutada amb els Estats Units després de la I Guerra Mundial.

La Depressió comportà un fort creixement de l'atur, una davallada del consum i de la producció industrial i una disminució del comerç mundial. A Europa el nombre d'aturats va ser espectacular, les economies emergents dels països sud-americans van fer fallida. Es creà una situació d'inestabilitat econòmica i també social, política i ideològica que va dur la llavor del  totalitarisme i del feixisme a Europa, i a una devastadora II Guerra Mundial.

Franklin D. Roosevelt

 

L'intervencionisme de l'estat en l'economia seguint el model keynesià (estímul de la demanda, de la inversió i de la feina per impulsar el consum, proteccionisme) va ser la base de les mesures que es van adoptar per sortir de la crisi (New Deal: mesures de la política econòmica de Franklin D. Roosevelt).

Es podria arribar avui fins aquests extrems quan algunes entitats financeres han fet fallida, els consumidors no gasten, ha augmentat l'atur i moltes empreses han fet suspensió de pagaments? Hi ha moltes diferències entre la crisi de 1929 i l'actual:

 

  • els dipòsits bancaris estan assegurats i els inversors no perdrien tots els seus estalvis
  • el sistema monetari no es bassa en el patró or, sinó en el patró divisa
  • no hi ha deflació, sinó inflació
  • la renda per càpita era molt més baixa proporcionalment que l'actual
  • s'intenta evitar que els països adoptin mesures proteccionistes (pujada aranzelària)
  • les inversions que es fan fora dels sectors bancaris segueixen aportant beneficis

Fonts consultades:

-Crac del 29. En Viquipèdia : l'enciclopèdia lliure [en línia]. Wikimedia Foundation, 8 novembre 2009  [Consulta: 11 novembre 2009]. Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Crack_del_29

-Duignan, Brian i Grace Young. Stock market crash of 1929. En Encyclopædia Britannica [en línia]. Chicago: Encyclopædia Britannica, 2009 [Consulta: 14 novembre 2009]. Disponible a: >http://www.britannica.com/EBchecked/topic/566754/stock-market-crash-of-1929

-Martínez, Fernando. El Crac de 1929 o el infierno de los números rojos. En CincoDías.com [en línia]. Madrid: CincoDías.com, 24-10-2009 [Consulta: 11 novembre 2009]. Disponible a: http://www.cincodias.com/articulo/D/crac-1929-infierno-numeros-rojos/20091024cdscdicnd_2/cdspor/

-Sala i Martín, Xavier. Crisis (2): 1929. En LaVanguardia.es. Economía [en línia]. Barcelona: La Vanguardia, 17-10-2008 [Consulta: 15 novembre 2009]. Disponible a: http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081017/53561459841/crisis-2-1929-wall-street-silicon-valley-nueva-york-columbia-federal-tercera-cuarta-berlin-nobel-fed.html#coment

 

Títol
Bibliografia
Text 1

 

El crac del 29 / John Kenneth Galbraith

 

El paral·lel 42 / John Dos Passos

 

 Llibres

Destaquem també les novel·les El Paral·lel 42 i Diner llarg,  de John Dos Passos

 

Títol
Portades de diaris
Text 1
Títol
Imatges
Text 1
Títol
Opinions dels experts
Text 1

 

 

 

"La broma s'ha acabat" - Grouxo Marx  

 

"Aquesta era una broma pesada, perquè la major part dels accionistes s'havien quedat sense diners, i els agents van començar a vendre accions a qualsevol preu" - Grouxo Marx    
 

 

 

Entendre la crisi (L'entrevista - 3/24 - 29/10/2009)  
Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, opina sobre la crisi actual.
"El 2010 serà el pitjor any de la crisi" (Els matins - TV3 - 26/10/2009)  
Anton Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB, reflexiona i ens proposa interrogants sobre la crisi actual.
El món que hem conegut, en crisi (L'entrevista - 3/24 - 08/10/09)  
Ignacio Ramonet, periodista i director de "Le Monde Diplomatique" en espanyol, opina sobre la crisi econòmica mundial.
La pitjor crisi des del 1929? (L'entrevista - 3/24 - 13/09/2009)  
Joan Palau, professor de control i direcció financera d'ESADE, compara diferents crisis econòmiques.
La crisis y el paro (El Debate - CNN+ - 18/06/2009)  
Santiago Niño Becerra opina sobre la crisi econòmica.
Crisi: pesada i egocèntrica (Millenium - TV3 - 14/05/2009)  
Ramon Colom entrevista Susan George i altres convidats sobre la crisi econòmica i ecològica mundial.
El peligro de que Estados Unidos caiga en una depresión económica ya ha pasado (Noticias - RTVE - 16/03/2009)  
Ben Bernanke, president de la Reserva Federal dels Estats Units.
La crisi, pitjor que al 29? (Valor afegit - TV3 - 14/10/2008)  
Joachim Voth, professor de la UPF i historiador econòmic, compara la crisi actual amb la de 1929.
¿Qué lección no aprendieron de la crisis del 29? (The New York Times - 14/10/2008)  
Louis Uchitelle i Floyd Norris, periodistes econòmics, parlen de la crisi.
"Serà una crisi molt pitjor que la de l'any 1929" (Els matins - TV3 - 16/09/2008)  
Leopoldo Abadia, president de la consultoria Grup Sonnefeld, parla de les causes de la crisi actual.
Informe Semanal analiza la crisis financiera (Informe Semanal - RTVE - 27/09/2008)  
Causes i conseqüències de la crisi actual comparades amb la de 1929.
Vicenç Navarro, catedràtic d'Economia Aplicada (Sense ficció - TV3 - 28/03/2009)  
Vicenç Navarro comenta la crisi actual i les seves repercussions.
'Don't Panic, Stocks are Safe!' (Fox Movietone News - 1929)  
Irving Fisher, economista, explica que la borsa va fer fallida per les altes expectatives i no pel preu de les accions.
Títol
Pel·lícules relacionades
Text 1

Catàstrofes, grans esdeveniments, crisis, guerres i les seves conseqüències socials, econòmiques, ideològiques i polítiques tenen una gran repercussió en la cultura i, per extensió, en el món del cinema. El crac de 1929 i la Gran Depressió són fets prou importants que han quedat reflectits directament o indirectament en nombroses pel·lícules.

Catàstrofes, grans esdeveniments, crisis, guerres i les seves conseqüències socials,Per altra banda, els períodes de crisis provoquen una major producció cinematogràfica perquè el públic demana més oci i entreteniment. Amb tot plegat, tenim bones mostres d'aquells anys des de diferents punts de vista.banda, els períodes de crisis provoquen una major producció cinematogràfica perquè el públic demana més oci i entreteniment. Amb tot plegat, tenim bones mostres d'aquells anys des de diferents punts de vista. econòmiques, ideològiques i polítiques tenen una gran repercussió en la cultura i, per extensió, en el món del cinema. El crac de 1929 i la Gran Depressió són fets prou importants que han quedat reflectits directament o indirectament en nombroses pel·lícules.

El film per excel·lència que representa aquella època és Grapes of  wrath (Las uvas de la ira, 1940) de John Ford, basada en la novel·la del mateix títol de John Steinbeck. En ella es parla de  l'èxode de les famílies d'agricultors cap a l'oest per buscar feina a les grans plantacions.

Al pol oposat cal destacar It's a wonderful life (¡Qué bello es vivir!, 1945), de Frank Capra, ambientada en els mateixos anys, però des d'un punt de vista molt més tendre i solidari.

Cal mencionar també Modern Times (Tiempos modernos, 1936) de Charles Chaplin, on es fa una crítica de la inestabilitat econòmica i social, de la situació que va portar al  crac del 29 i que posteriorment va conduir als feixismes a Europa.

També podem mencionar d'altres films que se situen en aquelles dècades:

  • Of Mice and Men (La fuerza bruta; 1939), de Lewis Milestone
  • They Shoot Horses, Don't They? (Danzad, danzad, malditos; 1969), de Sidney Pollack
  • The Southerner (El hombre del sur, 1945), de Jean Renoir
  • Sullivan's Travels (Los viajes de Sullivan, 1941), de Preston Sturges
  • Our Daily Bread (El pan nuestro de cada día, 1934), de King Vidor
  • The Purple Rose of Cairo (La rosa púrpura del Cairo, 1985),  de Woody Allen
  • o la més moderna Cinderella man (2005), de Ron Howard

També hi ha documentals sobre la crisi econòmica de 1929 i sobre l'actual:

L'enquesta

Opineu sobre aquesta exposició