Exposició virtual: El procés sobiranista

"Ni la mida del país que alguns troben petit, ni el dubte sobre la possibilitat d'una supervivència econòmica, ni cap sospita de perill de quedar tancats quan el que volem és tenir la clau de casa per obrir portes i finestres, cap d'aquestes raons no podrien mai obligar-nos a renunciar a la nostra vocació nacional, demostrada ara i adés, mantinguda en les pitjors condicions possibles i reinventada amb tenacitat per adaptar-la a cada nova circumstància. Si volem ser nació, i ho volem ser democràticament i pacíficament -cosa que no poden dir que hi hagin arribat per aquest camí gaire nacions-, ¿quina altra raó hauríem d'esgrimir per ser un poble sobirà i ser reconeguts arreu com a tal?"   Salvador Cardús i Ros. En Per què volem un estat propi?: seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya.  Lleida : Pagès, 2012. P. 61

"[...] El autor fue acercándose más y más a la sensación de que nunca podrá llevarse a cabo la separación de ese "pedazo de España" que es Cataluña (en frase de Pau Gasol). Por las muchas razones que se exponen en este libro, pero también, porque, al fin y al cabo, la vida no es sólo azar y necesidad; o providencia y esperanza. Están, además, los sentimientos, recuerdos, esfuerzos y viviencias y frustraciones en común. Sin olvidar los momentos de esplendor inolvidables, que también los hubo, los hay, y los habrá."   Ramón Tamames. ¿Adónde vas, Cataluña?: cómo salir del laberinto independentista. Barcelona : Península, 2014. P. 14

"El cuadro de la realidad española no puede limitarse a los trazos que pintan los neocentralistas, por un lado, e independentistas, por otro. Es preciso que se haga oír la voz del federalismo, abriéndose paso entre esas dinámicas antagónicas, con su propuesta para la rearticulación del Estado español. Un pacto político federal ha de acompañar a la reforma constitucional que aparece como necesaria. La complejidad del Estado español reclama la voluntad de hacer viable, reformando el Estado autonómico, su futuro como estado federal en el que la solidaria redistribución de cargas y beneficios y el reconocimiento de las legítimas diferencias puedan verse eficaz y justamente logrados."   José Antonio Pérez Tapias. Invitación al federalismo: España y las razones para un estado plurinacional. Madrid : Trotta, 2013. P. 15

INTRODUCCIÓ

El 2006 és aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i votat pel poble català, el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que substitueix i amplia l’anterior Estatut de 1979.

Aquest nou estatut és rebutjat el 2010 pel Tribunal Constitucional espanyol, que amb la Sentència 31/2010 el retalla.

El rebuig del Govern espanyol al nou Estatut marca el tret de sortida del procés ciutadà i polític que lluita perquè el poble català pugui decidir el seu futur polític democràticament, i que des d’aleshores marca l’agenda política tant del Govern català com del Govern espanyol.

El 10 de juliol de 2010 es produeix la primera gran manifestació sobiranista. A partir d’aquí cada 11 de Setembre es produeix una gran mobilització ciutadana en favor del dret a decidir i la independència.

El desembre de 2011 es crea l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.

L’abril de 2011 es funda l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu recuperar la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. L’abril de 2014 comptava amb més de 34.105 socis i 15.102 simpatitzants.

El 23 de gener de 2013 s’aprova al Parlament de Catalunya la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.

El 26 de juny de 2013 té lloc la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, on hi participaren una quarantena d'entitats formades per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques, pactant a favor del procés de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

L’11 de Setembre de 2013 l’ANC organitza la Via Catalana, la cadena humana que recorre al llarg de més de 400 km tota la costa catalana. En total hi participen 1.600.000 manifestants, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

El setembre de 2013 es constitueix Súmate, una entitat apartidista i sense ànim de lucre l'objectiu de la qual és informar i promoure el vot independentista entre aquells catalans que tenen la llengua i la cultura espanyoles com a pròpies. L'abril de 2014 comptava amb 300 socis i 35.000 simpatitzants.

El 12 de desembre de 2013 s’anuncia la Convocatòria per al Referèndum d'autodeterminació de Catalunya, també anomenat La Consulta, que és un referèndum d'independència previst per al 9 de novembre de 2014. La sol•licitud del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats espanyol per tal que fos transferida la competència de convocar el referèndum al Govern català fou refusada. Aquest refús, així com la negativa del Govern espanyol a convocar qualsevol mena de consulta similar, provocà que la Generalitat de Catalunya convoqués la consulta sota l'empara de la Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana i d'altres formes de participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya.

L’abril de 2014 es funda Societat Civil Catalana (SCC), una plataforma unionista espanyola -i, per tant, contrària a la independència de Catalunya- que es defineix com «un grup de catalans i catalanes que volen contribuir i facilitar la conscienciació i mobilització de les persones que a Catalunya consideren positiu el manteniment d'un vincle sòlid amb la resta d'Espanya i Europa».

El juliol de 2014 es constitueix Libres e Iguales, moviment cívic transversal obert a tots els ciutadans compromesos amb els valors de la moderna Espanya constitucional: la llibertat, la igualtat, el pluralisme, la justícia i la solidaritat, que té com a finalitat: la defensa dels principis democràtics i de la convivència democràtica, la mobilització del conjunt dels ciutadans espanyols en el greu debat provocat pel secessionisme català, i la deslegitimació intel•lectual i moral del nacionalisme.

L'11 de Setembre de 2014 Societat Civil Catalana (SCC) aplegà més de 3.000 persones en un acte contrari a la consulta sobre la independència de Catalunya a l'Amfiteatre de Tarragona, en el qual van assistir líders del PPC, de C’s i del PSC. Aquell mateix dia a Barcelona es van concentrar 1.800.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, al llarg d’onze km entre la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal, convocats per l’ANC i Òmnium Cultural, formant una "V" simbolitzant la V de voluntat, votar i victòria a favor de la consulta i la independència de Catalunya.

La Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, també coneguda com a Llei de consultes populars no referendàries va ésser aprovada pel Parlament de Catalunya el 19 de setembre de 2014 amb el suport dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i PSC.

El 29 de setembre de 2014 el Tribunal Constitucional d’Espanya decidí admetre a tràmit un recurs del Govern espanyol i ordenà la suspensió cautelar de la Llei de consultes i la convocatòria de la consulta.