Enguany, al desembre, Ronald H. Coase fa 100 anys. El 1991 se li concedí el Premi Nobel d'Economia pel descobriment del significat dels costos de transacció i dels drets de propietat per a l'estructura institucional i el funcionament de l'economia, aportacions força importants en la teoria microeconòmica. Ronald Coase és considerat el fundador de l'Anàlisi Econòmica del Dret, un corrent dins la Teoria del Dret que aplica mètodes econòmics en el raonament jurídic i que té com un dels seus suports fonamentals el Teorema de Coase, o Teorema del Cost Social.
En aquesta exposició virtual mostrem la seva biografia, bibliografia, el Teorema de Coase, els seus estudis sobre Anàlisi Econòmica del Dret i informació com a premi Nobel.
L'exposició virtual Ronald H. Coase (1910-2013) va ser creada amb el programa Flash i el fitxer té una extensió .sfw que en l'actualitat ha quedat obsoleta. Per aquesta raó, en aquesta pàgina oferim una nova presentació del seu contingut. D'altra banda, podeu consultar l'exposició en el seu format original a través del navegador Google Chrome i l'extensió Flash Emulator tot clicant la següent imatge:
Ronald H. Coase (Londres, 1910-2013)
Ronald Harry Coase va néixer el 29 de desembre de 1910 als suburbis de Londres. El seu pare era telegrafista de correus, igual que la seva mare abans de casar-se, i ambdós eren apassionats dels esports. Coase, a diferència dels seus pares, de ben petit ja va sentir un profund interès pels estudis, que anys més tard va centrar en la recerca dels serveis públics britànics (potser per afinitat amb la professió dels seus pares).
De petit va patir una malaltia a les cames, fet pel qual va haver d'estudiar a una escola per a malalts físics. Això no li va impedir pas d'acabar l'educació secundària amb qualificacions molt altes, sobretot en història i química.
A Kilburn Grammar School va cursar estudis de comerç. Després va fer el salt a la London School of Economics, on es va graduar el 1932. Aquest mateix any va començar a donar classes a la Dundee School of Economics and Commerce (1932-1934). Va continuar com a professor a la University of Livepool (1934-1945) i a la London School of Economics (1935-1938 i 1946-1951). Durant la Segona Guerra Mundial serví al país fent treballs estadístics.
Un cop acabada la guerra tornà a la London School of Economics, i ho féu com a responsable del curs "The Principles of Economics". Va seguir estudiant els serveis públics (centrant-se en el servei de correus i en les emisores públiques de ràdio). Durant aquest temps, 1948, passà 9 mesos a Rockefeller Fellowship (Estats Units) estudiant la indústria americana de radiodifusió.
El 1951 emigrà als Estats Units, on va treballar a la University of Buffalo (1951-1958), a la University of Virginia (1958-1964) i a la University of Chicago (1964-1970).
Entre el 1964 i el 1982 va ser editor de la revista Journal of Law and Economics.
El 1991 va rebre el Premi Nobel d'Economia pel descobriment i explicació del significat dels costos de transacció i drets de propietat per a l'estructura institucional i per al funcionament de l'economia.
Ronald Coase és considerat el fundador de:
- L'Anàlisi Econòmica del Dret, un corrent dins la Teoria del Dret que aplica mètodes econòmics en el raonament jurídic i que té com un dels seus suports fonamentals el Teorema de Coase, o Teorema del Cost Social.
- La Nova Economia Institucional, que tracta d'emprar els instruments econòmics per explicar altres àrees de coneixement, a diferència de l'institucionalisme anterior que introduïa en la ciència econòmica conceptes d'altres ciències.
Podeu consultar la pàgina web de Ronald H. Coase a la University of Chicago.
Els seus articles més destacats són:
- Coase, Ronald H. The Nature of the firm. A: Economica New Series. Vol 4, No. 16 (Nov. 1937) p. 386-405.
Assaig on explica l'existència de l'empresa per tal que sigui l'empresari qui coordini la producció i no el mercat. Així s'estalvien costos derivats de fixar preus i negociar contractes (costos de transacció).
- Coase, Ronald H. The Federal Communications Commission. A: Journal of Law and Economics. Vol 2 (Oct. 1959) p. 1-40.
Article des d'on critica el mecanisme de concessió de llicències. Arran d'aquest article sovint és considerat el pare de la reforma de les normatives de repartiment de llicències de l'espectre electromagnètic per a la ràdio.
- Coase, Ronald H. The Problem of social cost. A: Journal of Law and Economics. Vol 3 (Oct. 1960) p. 1-44. També en castellà una traducció autoritzada: El Problema del costo social. A: Estudios Públicos. No 45 (1992) p. 135-145.
Considerat l'article més citat de la literatura econòmica de tots els temps, desenvolupa les idees de l'article de 1937: qualsevol sistema d'assignació de preus té un cost; és possible fer una anàlisi econòmica de les regles, les formes d'organització i els mètodes de pagament. També elabora la proposició que després seria coneguda com a Teorema de Coase.
Entre els seus llibres podem esmentar:
- Coase, Ronald H. The Firm, the market and the law. Chicago : University of Chicago Press, 1988. També en castellà: La Empresa, el mercado y la ley. Madrid : Alianza, 1994.
- Coase, Ronald H. Ensayos sobre economía y economistas. Madrid : Marcial Pons, 2009.
A la nostra Biblioteca podeu consultar d'altres obres d'aquest economista.
Anomenat així per George Stigler, ens argumenta que sempre és possible aconseguir un efecte extern òptim -no necessàriament desapareix ni el benefici ni el perjudici- i que el nivell de benestar sigui màxim mitjançant la negociació. Per tal que això sigui possible cal les següents condicions:
- Els drets de propietat dels diferents agents han d'estar ben assignats i establerts, i s'han de poder defensar en un tribunal.
- El sistema no ha de tenir preus de transacció (sense costos de negociació, situació ideal).
- No han d'existir efectes renda.
Cecil B. Pigou solucionava el problema de les externalitats amb la intervenció de l'estat: impostos per als productors d'externalitats negatives i subvencions per als de positives.
Coase aprofunditza més en el tema i assenyala que aquest intervencionisme no és eficient i condueix sobretot a la creació d'impostos al causant d'un prejudici i no tantes vegades a la creació d'ajudes. El resultat és ineficient i porta costos associats molt alts que poden superar el benefici que es vol aconseguir.
La solució de Coase és la negociació per tal d'arribar a una situació òptima que no ha d'implicar eliminar l'efecte extern. Així, quan un tribunal estableix que un agent és responsable d'un perjudici, si l'agent perjudicat està d'acord amb la compensació que rep a canvi -perquè la pèrdua és menor que la indemnització- i l'agent que provoca el perjudici està d'acord -perquè la pèrdua per indemnitzar és menor que aturar la seva activitat o fer-la en un altre lloc-, s'arriba a una solució òptima via negociació que no elimina l'efecte extern.
Coase simplifica el problema quan es basa en supòsits ideals i quan obvia el fet que els diferents agents no sempre tenen el mateix pes a l'hora de pactar. No obstant el seu teorema té l'avantatge de promoure la màxima eficiència amb independència de l'ús del dret de propietat, contràriament al que afirmen altres economistes.
Conceptes
- Anàlisi Econòmica del Dret: vessant dins la Teoria del Dret que aplica una perspectiva econòmica al raonament jurídic. Amb aquesta anàlisi els efectes de les normes s'expliquen en termes econòmics i mitjançant conceptes d'aquesta disciplina, de manera que es pugui determinar quines lleis són més eficients per a la seva aplicació. Exponents d'aquest corrent són Ronald Coase, Gary Becker, Richard Posner, Guido Calabresi o Robert Cooter, entre d'altres. A la nostra Biblioteca podeu trobar les obres d'aquests autors.
- Costos de transacció: despeses que es produeixen en el procés d'un intercanvi econòmic quan les empreses no utilitzen els seus recursos interns i els busquen en el mercat. Per ex. costos de recerca de proveïdors, de contractació, de coordinació, de comunicació. Tradicionalment es contemplaven els costos de producció i transport, però no els de contractació i gestió.
Externalitat o efecte extern: benefici (positiu) o perjudici (negatiu) que rep un agent econòmic, productor o consumidor, pel que produeix o consumeix un altre agent. Hi ha quatre tipus d'externalitats:
- Agent productor a agent consumidor: el fum d'una fàbrica afecta els ciutadans d'una població.
- Agent productor a agent productor: una empresa que cultiva arbres per a vivers se situa al costat d'una empresa d'apicultura.
- Agent consumidor a agent productor: canvis en el consum d'un determinat tipus de roba que obliga les empreses a canviar el que fabriquen.
- Agent consumidor a agent consumidor: la persona que no recull els excrements del seu gos d'un lloc públic i perjudica d'altres persones.
El 10 de desembre de 1991 Ronald H. Coase rebia el "Premi Sveriges Riksbank en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel", citat comunament com a Premi Nobel d'Economia.
Aquest guardó se li concedí pel descobriment del significat dels costos de transacció i dels drets de propietat per a l'estructura institucional i el funcionament de l'economia, aportacions força importants en la teoria microeconòmica.
Els estudis que li van valdre aquest reconeixement es basen en dues contribucions:
- The Nature of the Firm, on es planteja el perquè de l'existència de l'empresa en comptes de dividir el procés de producció en transaccions independents, fet que comportaria uns costos altíssims. S'arriba a la conclusió que una empresa tendeix a expandir-se fins que els costos que suposa organitzar una transacció addicional dins de l'empresa igualen els costos que suposa desenvolupar la mateixa funció en el mercat extern a l'empresa. També conclou que cada tipus d'empresa es compon d'una estructura contractual diferent i, per tant, d'una distribució específica dels drets i obligacions (drets de propietat).
- The Problem of social cost, on s'estudia la llei i les institucions des d'una perspectiva econòmica. En aquest article, a més, s'elaboren les bases del Teorema de Coase segons el qual, si no existissin costos de transacció, els drets de propietat s'atorgarien a qui els valorés més.
A la web oficial del Nobelprize.org podeu trobar tota la informació sobre aquest reconeixement:
