George Joseph Stigler (Renton, 1911 - Chicago, 1991)
George Stigler va nèixer el 17 de gener de 1911 a Renton (Washington). Va ser l'únic fill d'una parella d'europeus que va emigrar als EUA a finals del S. XIX.
Stigler va estudiar a una escola pública de Seattle i anys després es graduà en economia a la University of Washington (1931). Després passà un any a la Northwestern University, on va obtenir un M.B.A. El 1938 es doctorà a la University of Chicago, on va ser alumne de Frank Hyneman Knight, de Jacob Viner i d'Henry Simons, dels qui va rebre una forta influència. També van marcar el seu pas per la universitat dos dels seus companys d'estudi, W. Allen Wallis i Milton Friedman.
El 1936 inicià la seva carrera com a docent al Iowa State College. El 1938 començà classes a la University of Minnesota, docència que va haver de deixar durant la II Guerra Mundial per tal de formar part del Department of Statistics and Research de la Columbia University. Un cop acabada la guerra tornà a la University of Minnesota per poc temps, ja que el 1946 es traslladà a la Brown University i un any més tard, el 1947, i fins el 1958 impartí classes a la Columbia University, on treballà amb Kenneth Arrow i Robert Solow. Després tornà a la University of Chicago, no ja com a estudiant, sinó com a professor. Es considera, juntament amb Milton Friedman, l'exponent de l'Escola de Chicago.
Stigler sentia passió per moltes de les àrees de l'economia i sempre va mantenir el seu interès per la història econòmica. El 1941 va escriure la seva tesi doctoral "Production and distribution theories", precedida per nombrosos articles i contribucions. Als anys 40 va iniciar el treball empíric sobre la teoria dels preus. La seva primera publicació important després de la seva tesi doctoral va ser "The theory of competitive price", de la qual se'n va fer diverses versions amb el títol "The theory of price" (1946), on defensava el mercat, el sistema de preus, la informació i la competència.
Als anys 50 proposà un mètode de supervivència per determinar la dimensió d'eficiència d'una empresa. Als anys 60 començà a estudiar la regulació pública. Sempre va ser contrari a la intervenció de l'estat en economia i va estudiar els seus efectes i conseqüències.
Treballà en el sistema de preus lliure i en la integració vertical de les empreses. També investigà sobre la dispersió de preus quan es donen les condicions sota les quals la teoria econòmica diu que es produiria un preu únic. Aquest estudi donà lloc el 1961 a l'article "The economics of information" que ell considerà la seva principal aportació teòrica.
Va ser president d'institucions de prestigi com l'American Economic Association (1964) o la History of Economics Society (1977). El 1977 fundà el Center for the Study of the Economy and State, d'on va ser un membre destacat, i que canvià el nom el 1991 en honor seu. L'any 1982 li van atorgar el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre les estructures industrials, el funcionament dels mercats i les causes i efectes de la regulació pública.
Alguns articles seus destacats són:
- Stigler, George Joseph. The economics of information. A: The Journal of Political Economy. Vol 69, No. 3 (Jun. 1961), p. 213-225.
En aquest article Stigler mostra com les despeses de cercar i distribuir informació sobre el mercat suposen un cost que implica generalment que els compradors no poden ni volen tenir tota la informació. Per tant, la quantitat d'informació afecta els preus: els mercats poc transparents tenen preus més alts i més beneficis per als agents que tenen la informació.
- Stigler, George Joseph. El economista como predicador. A: El economista como predicador y otros ensayos. Barcelona: Folio, 1987, p. 9-26.
- Stigler, George Joseph. La ética de la competencia: los economistas amigos. A: El economista como predicador y otros ensayos. Barcelona: Folio, 1987, p. 27-46.
- Stigler, George Joseph. La ética de la competencia: los críticos enemigos. A: El economista como predicador y otros ensayos. Barcelona: Folio, 1987., p. 47-63.
Són tres assaigs on s'expliquen els fonaments ètics de la defensa del lliure funcionament dels mercats que fan els economistes. Els mercats tendeixen a l'eficiència perquè les actuacions enganyoses no poden mantenir-se durant molt de temps.
També els podeu trobar en anglès a Stigler Center for the Study of the Economy and the State.Working papers. Conferències 11 a 13.
D'entre els seus llibres podem esmentar:
- Stigler, George Joseph. The citizen and the state : essays on regulation. Chicago : University of Chicago Press, 1975.
- Stigler, George Joseph. Historia del pensamiento económico. Buenos Aires : El Ateneo, 1979.
- Stigler, George Joseph. The organization of industry. Homewood : Richard D. Irwin, 1968.
- Stigler, George Joseph. La teoría de los precios. Nueva ed. Madrid : Revista de Derecho, 1968.
A la nostra Biblioteca podeu consultar d'altres obres d'aquest economista.
Al Cercabib també podeu trobar articles de George Joseph Stigler o que tracten sobre la seva obra.
Stigler va analitzar les regulacions governamentals i les seves repercussions en l'economia, això és, els costos i beneficis de les intervencions de l'estat.
Els seus estudis van demostrar que, de vegades, les regulacions no tenen efectes observables i, en altres casos, les regulacions protegeixen les empreses, indústries, organitzacions i professionals, i per tant els productors, i no el públic en general com s'havia previst. Així es tendeix a consolidar monopolis artificials.
Segons Stigler, les regulacions són mecanismes per repartir càrregues i favors en un mercat on política i economia van de la mà.
Alguns exemples podrien ser:
- L'estat pot recaptar impostos i redistribuir-los. Les indústries tendiran a demanar subsidis per dur a terme les seves activitats i poder baixar els preus als ciutadans. El ciutadà pagarà impostos i també el bé o servei.
- L'estat controla qui pot participar en el mercat o en una indústria: tràmits, llicències... Tot un munt de requisits per protegir el públic en general, però assegura que no hi hagi competència.
- La regulació de tarifes garantitza la rendibilitat d'algunes indústries. L'estat fixa les tarifes i els consumidors les hauran de pagar. Així, la regulació d'una indústria sol beneficiar aquesta indústria i no pas el ciutadà.
Tradicionalment es considera que els mercats provoquen que cada bé es vengui al mateix preu -excloses les despeses de transport-. En canvi, Stigler considera que la informació és un bé econòmic amb costos i beneficis i que cal tenir-la en compte en el preu dels béns. Per tant, les despeses que generen la investigació i la difusió de la informació sobre béns, serveis i preus s'ha d'incloure en el model per tal d'explicar les variacions de preus.
El consumidor desinformat ha estat un bon argument per tal que el govern intervingui per protegir els individus de les seves pròpies decisions, ja que aquestes no poden ser correctes per manca d'informació suficient.
Hi ha, però, un nivell d'informació òptim quan hi ha un equilibri entre cost i benefici. Cada individu tria quina és la informació adient per decidir-se en un sentit o en un altre. Aquest nivell d'informació és més alt si baixa el cost i puja el benefici.
Els mercats mateixos ja creen elements per disminuir el cost de la informació: publicitat, reputació d'una marca comercial, etc. Els mercats poc transparents fan que pugin els preus i només obtinguin beneficis aquells agents que disposen de la informació. Les transaccions són voluntàries i repetitives, i això implica que algú ha de sortir beneficiat sense perjudici dels altres i també implica que l'engany comporta pèrdues (no compres més a qui t'estafa). La reputació és un actiu comercial.
Si l'Estat intervé ha de ser per assegurar l'estabilitat macroeconòmica, i així el mercat s'assegurarà de fer arribar la informació adient a l'individu. No ha d'intervenir per obligar a publicar informació molt detallada (per ex. comptable) amb un cost molt alt, poca utilitat i benefici molt baix.
Segons G. Stigler els consumidors tenen més vots als mercats que a les urnes perquè és aquí on tenen la possibilitat d'expressar la seva opinió.
El 10 de desembre de 1982 George J. Stigler rebia el "Premi Sveriges Riksbank en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel", citat comunament com a Premi Nobel d'Economia.
Aquest guardó se li concedí pel seus estudis fonamentals sobre les estructures industrials, el funcionament dels mercats i les causes i els efectes de la regulació pública.
George J. Stigler va fer una contribució important a l'estudi dels processos de mercat i com els afecta la legislació econòmica, i a l'anàlisi de les forces que determinen l'estructura i l'organització industrial.
Els seus estudis han fet que se'l consideri el líder en recerca aplicada sobre mercats i estructura industrial -organització industrial-. Per les particularitats de la seva recerca se'l reconeix com el fundador de l'Economia de la Informació i l'Economia de la Regulació, i un dels pioners de la investigació sobre la confluència entre economia i dret.
A la web oficial del Nobelprize.org podeu trobar tota la informació sobre aquest reconeixement:
